Àzeri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àzeri
Parlat a: Azerbaidjan, Iran, Armènia
Regió: Àsia
Parlants: 30.000.000
Rànquing:  ?
Classificació genètica: Altaica

  Turquesa
   Meridional
    Azerbaidjaní
     Azerí

estatus oficial
Llengua oficial de: Azerbaidjan
Regulat per: ? (?)
codis de la llengua
ISO 639-1 az
ISO 639-2 aze
SIL azj
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L' àzeri és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat d'Azerbaidjan i uns altres 4.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan Meridional), incloent-n'hi 160.000 a Nakhtxivan (Azerbaidjan).

Fins a la independència de l'Azerbaidjan s'escrivia amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que després s'ha imposat l'ús dels caràcters llatins (la viquipèdia en àzeri està escrita en alfabet llatí però fa servir també l'alfabet àrab).

Els primers textos daten del segle XIV i estaven escrits amb l'alfabet àrab. La seva literatura és molt rica, dintre de la seva família només és superada per la uzbeka.

L'idioma té moltes paraules provinents dels mongols i de l'àrab clàssic (per influència de l'Islam). És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.

L'àzeri és mutuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.

Exemple d'àzeri amb traducció al català:

"Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun..."

"Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom..."

Taula de continguts

[modifica] Alfabets

Alfabet Àzeri transliteració taula
Árabe Latino Cirílic Latino IPA
—1918 1918–1939 1958–1991 1992—
A a А а A a [ɑ]
B в Б б B b [b]
C c Ҹ ҹ C c [dʒ]
چ Ç ç Ч ч Ç ç [tʃ]
D d Д д D d [d]
E e Е е E e [e]
ع Ə ə Ә ә Ə ə [æ]
F f Ф ф F f [f]
گ G g Ҝ ҝ G g [ɡʲ]
Ƣ ƣ Ғ ғ Ğ ğ [ɣ]
ﺡ,ﻩ H h Һ һ H h [h]
X x Х х X x [x]
ی Ь ь Ы ы I ı [ɯ]
ی I i И и İ i [ɪ]
ژ Ƶ ƶ Ж ж J j [ʒ]
ک K k К к K k [k]
Q q Г г Q q [ɡ]
L l Л л L l [l]
M m М м M m [m]
N n Н н N n [n]
O o О о O o [ɔ]
Ɵ ɵ Ө ө Ö ö [œ]
پ P p П п P p [p]
R r Р р R r [r]
ﺙ,ﺱ,ﺹ S s С с S s [s]
Ş ş Ш ш Ş ş [ʃ]
ﺕ,ﻁ T t Т т T t [t]
U u У у U u [u]
Y y Ү ү Ü ü [y]
V v В в V v [v]
ی J j Ј ј Y y [j]
ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅ Z z З з Z z [z]

[modifica] una comparació de les paraules

Àzeri Català Àzeri Català Àzeri Català
yaşam vida bəli sabahınız xeyir bon dia
ana mare ata pare günortanız xeyir bona tarda
oğlan fill qız noia axşamınız xeyir bona nit
salam hola sağ olun gràcies blanc

[modifica] Vegeu també

[modifica] Enllaços externs

Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües