Àzeri
De Viquipèdia
|
' ' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Azerbaidjan, Iran, Armènia |
| Regió: | Àsia |
| Parlants: | 30.000.000 |
| Rànquing: | ? |
| Classificació genètica: | Altaica Turquesa |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Azerbaidjan |
| Regulat per: | ? (?) |
|
|
|
| ISO 639-1 | az |
| ISO 639-2 | aze |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | azj |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L' àzeri és una llengua turquesa parlada per uns 6.000.000 de persones a l'estat d'Azerbaidjan i uns altres 4.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan Meridional), incloent-n'hi 160.000 a Nakhtxivan (Armènia).
Fins a la independència de l'Azerbaidjan s'escrivia amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que després s'ha imposat l'ús dels caràcters llatins (la viquipèdia en àzeri està escrita en alfabet llatí però fa servir també l'alfabet àrab).
Els primers textos daten del segle XIV i estaven escrits amb l'alfabet àrab. La seva literatura és molt rica, dintre de la seva família només és superada per la uzbeka.
L'idioma té moltes paraules provinents dels mongols i de l'àrab clàssic (per influència de l'Islam). És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.
L'àzeri és mutuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.
Exemple d'àzeri amb traducció al català:
"Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun..."
"Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom..."
|
|
|||
| Túrquic Occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop| Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar Tàtar de Crimea¹ | | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús| Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Túrquic Oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs| Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida | |||
