Àzeri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àzeri
Parlat a: Azerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[1][2]
Regió: Àsia
Parlants: 30.000.000[3]
Rànquing:  ?
Classificació genètica: Altaica

  Turquesa
   Meridional
    Azerbaidjaní
     Azerí

estatus oficial
Llengua oficial de: Azerbaidjan
Regulat per: Acadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan
codis de la llengua
ISO 639-1 az
ISO 639-2 aze
ISO 639-3 azj
Distribució de l'àzeri
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'àzeri és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[4] i 20.000.000 altres aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan Meridional).[5][6][7][8][9]

Fins a la independència de l'Azerbaidjan s'escrivia amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que després s'ha imposat l'ús dels caràcters llatins (la viquipèdia en àzeri està escrita en alfabet llatí però fa servir també l'alfabet àrab).

Els primers textos daten del segle XIV i estaven escrits amb l'alfabet àrab. La seva literatura és molt rica, dintre de la seva família només és superada per la uzbeka.

L'idioma té moltes paraules provinents dels mongols i de l'àrab clàssic (per influència de l'Islam). És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.

L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.

Exemple d'àzeri amb traducció al català:

"Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun..."

"Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom..."

Alfabets[modifica | modifica el codi]

Alfabet Àzeri transliteració taula
Àrab Llatí Ciríl·lic Llatí IPA
—1918 1918–1939 1958–1991 1992—
A a А а A a [ɑ]
B в Б б B b [b]
C c Ҹ ҹ C c [dʒ]
چ Ç ç Ч ч Ç ç [tʃ]
D d Д д D d [d]
E e Е е E e [e]
ع Ə ə Ә ә Ə ə [æ]
F f Ф ф F f [f]
گ G g Ҝ ҝ G g [ɡʲ]
Ƣ ƣ Ғ ғ Ğ ğ [ɣ]
ﺡ,ﻩ H h Һ һ H h [h]
X x Х х X x [x]
ی Ь ь Ы ы I ı [ɯ]
ی I i И и İ i [ɪ]
ژ Ƶ ƶ Ж ж J j [ʒ]
ک K k К к K k [k]
Q q Г г Q q [ɡ]
L l Л л L l [l]
M m М м M m [m]
N n Н н N n [n]
O o О о O o [ɔ]
Ɵ ɵ Ө ө Ö ö [œ]
پ P p П п P p [p]
R r Р р R r [r]
ﺙ,ﺱ,ﺹ S s С с S s [s]
Ş ş Ш ш Ş ş [ʃ]
ﺕ,ﻁ T t Т т T t [t]
U u У у U u [u]
Y y Ү ү Ü ü [y]
V v В в V v [v]
ی J j Ј ј Y y [j]
ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅ Z z З з Z z [z]

Una comparació de les paraules[modifica | modifica el codi]

Àzeri Català Àzeri Català Àzeri Català
yaşam vida bəli sabahınız xeyir bon dia
ana mare ata pare günortanız xeyir bona tarda
oğlan fill qız noia axşamınız xeyir bona nit
salam hola sağ olun gràcies blanc

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Н. Г. Волкова (Наталья Георгиевна Волкова — одна из ведущих советских этнографов-кавказоведов, признанный ученый в области этнической истории народов Кавказа, автор нескольких монографических исследований по этническому составу населения Северного Кавказа, по кавказской этнонимике) Кавказский Этнографический Сборник, Статья: Этнические процессы в Закавказье в XIX—XX вв. — IV. — СССР, Институт Этнографии им. М.Маклая, АН СССР, Москва: Наука, 1969. — С. 10. — 199 с. — 1700 экз.
  2. http://monderusse.revues.org/docannexe4079.html стр.188, Арсений Саппаров, International Relations Department, London School of Economics, Houghton Street, London WC2A 2AE, A.Saparov@lse.ac.uk — According to this plan some 100,000 people had to be «voluntarily» resettled. The emigration occurred in three stages: 10,000 people were resettled in 1948, another 40,000 in 1949, and 50,000 in 1950.29
  3. UNPO
  4. Official portal of Nakhchivan Autonomous Republic :Nakhchivan Autonomous Republic
  5. "Peoples of Iran" in Looklex Encyclopedia of the Orient. Retrieved on 22 January 2009.
  6. "Iran: People", CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Retrieved on 22 January 2009.
  7. G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, March 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Retrieved on 22 January 2009.
  8. "Iran", Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Retrieved 30 July 2006.
  9. "Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, pp. 221–225. The MIT Press (2003), ISBN 0-262-19477-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida