Llengua altai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Altai
Алтай тили Altay tili
Parlat a: Rússia, Mongòlia
Regió: Sibèria
Parlants: 72.000 (aprox.)
Rànquing: -
Classificació genètica: Turques

   Turquès Oriental
    Kirguís-Kiptxak
     Altai

estatus oficial
Llengua oficial de: República de l'Altai
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 alt
ISO 639-3 alt
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'altai és una llengua turquesa parlada per unes 70.000 persones a la Federació Russa, concretament a la república de l'Altai (on és llengua oficial juntament amb el rus), al límit entre Rússia, la Xina i Mongòlia. Hi existeixen dos dialectes principals: el septentrional i el meridional.

L'altai va fer servir l'alfabet llatí entre 1928 i 1938, i des d'aquesta data utilitza l'alfabet ciríl·lic (amb 4 lletres extra afegides: Јј, Ҥҥ, Ӧӧ, Ӱӱ).

Nombre[modifica | modifica el codi]

Segons el cens del soviètic del 1959 eren 45,300, i d'ells el 88,7 % parlaven la llengua materna. En el del 1979 ja eren 60.000, dels quals 50.203 vivien a la regió autònoma. eren uns 71.000 segons el cens soviètic del 1989. D'ells, el 87,2 % parlen l'idioma i el 99 % viu a la república.

Divisió dialectal[modifica | modifica el codi]

Es divideixen en dos grups de dialectes sots dividits en grups seoks (òs):

  • Altaics del Nord, potser uns 20.000 dels quals parlen la llengua la meitat (un terç dels altaics), de la branca oriental del grup Uigur-Oguz de les parles turqueses, i que comprenen tres tribus:
    • Tubalars (tuba-kizhi, dish-kizhi 'pobles del bosc') als rius tributaris del Katun' i Biya.
    • Txelkans o Lebedins (chalkandu-kizhi, kuu-kizhi) als marges del riu Lebed.
    • Kumandins (kumandy-kizhi) als marges del Biya
    • Shors (shor-kizhi) als alts marges del Tom i els seus tributaris, al Kondoma i Mrasu (Akmras)
  • Altaics del Sud, potser uns 40.000 i dels que parlen la llengua la meitat (dos terços dels altaics), de la branca Kirgiz-Kipchak de les parles turques, que comprenen les tribus:
    • Telengits (telengit, chu-kizhi) a les valls del riu Chu
    • Altai-kizhis, als mitjans del Katun' i tributaris, també coneguts com a Altaics de la Muntanya o Calmucs Blancs o Fronterers, amb els que estan força connectats. La seva parla ha estat adoptada com a llengua literària.
    • Maimalars (maima-kizhi) a la vall del riu Maima.
    • Telesses o Telosses (tölös) i Ulan-kizhis
    • Teleuts (telengut, telenget), un gran nombre dels quals viuen a l'actual àrea de Kemerovo

Situació legal[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial a la república és el rus, amb l'altaic amb un petit estatut de protecció que el 1991 han intentat fer cooficial. Hi ha un diari en Altai, Altaidyn Cholmony (Estrella d'Altai, 1922). La ràdio local emet dos programes en rus i en altai. Des del 1990 també hi ha una editorial per fer llibres i d'altre material escolar i didàctic en altai Uch-Sumer, dirigida per Vyacheslav S. Torbokov (1956), president a Altai de la Unió d'Escriptors russos.

Literatura altai[modifica | modifica el codi]

Les lluites amb els xinesos i mongols es reflectiren en la literatura popular: èpiques heroiques, contes, cançons, llegendes i proverbis. En el segle XIX l'il·lustrat i missioner M. V. Chevalkov fou molt actiu en el recull de la literatura popular altaica i cap al 1840 els va adaptar l'alfabet ciríl·lic, i entre finals del segle XIX i començamens del XX es troben els autors M. Jutkanakov, Sh. Shunekov i N. Uglashev.

Durant els anys 20 es desenvolupà la liteatura altaica amb autors com M. V. Mundus-Edokov, autor de La núvia (1927) i Abans i ara (1928), i P. A. Chagat-Strojev (1887-1937), membre del Comité Central del Partit a Altai, amb els poemes L'heroi savi (1926) i Qara Qorum (1929). Durant els anys 30 i 40 el moviment fou continuat per P. V. Kuchijak (1897-1943), autor de La lluita (1932), Cheinesh (1940), Dos guàrdies (1950), el poema Arbachy (1933) i La vall del diable (1945).

Posteriorment destacarien Chalchik Chunizhekov (1898-1973) amb Tuudi (1947), homenatge al skazitel (cantant folklòric) N. U. Ulugashev, i la novel·la Munduzak (1962); A. Sarujeva (1914) i els poemes Syrga (1960) i El meu Altai (1957); S. Surazakov (1925) amb El senyor de les muntanyes (1962); A . Adarov (1932) amb La terra on neix el sol (1964) i Cançons del cor (1958); Ivan Shodoev (1914) veterà de guerra i a utor de contes per a nens. L. Kokyshev (1933) amb la novel·la Arina (1959), i E. Palkin (1934) amb Així és el costum (1959). Alexei G. Kalkin (1925-1998) narrador folklòric i cantant de l'heroi èpic Maadai Kara. El filòlegSazon S. Surazakov (1925-1995) autor dels 10 volums de la sèrie Altai Baatyrlar i recercador de l'obra folklòrica Maadai Kara.

Enllaços[modifica | modifica el codi]

República de l'Altai Altai Vikipedia


Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida