Karakalpak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Karakalpak
Qaraqalpaq tili, Қарақалпақ тили
Altres denominacions: Karaklobuk, Klobouki, Tchorny
Parlat a: Flag of Uzbekistan.svg Uzbekistan
Flag of Kazakhstan.svg Kazakhstan
Flag of Afghanistan.svg Afganistan
Flag of Russia.svg Rússia
Regió: Turquestan
Parlants: 410.000
Classificació genètica: altaica
turquesa
kitxap
estatus oficial
Llengua oficial de: República Autònoma de Karakalpakistan a Uzbekistan Uzbekistan
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 kaa
ISO 639-2 kaa
ISO 639-3 kaa
KarakalpakMap.PNG
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El karakalpak és una llengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka del Karakalpakistan. Té més relació amb el kazakh que amb l'uzbek. El karakalpak és considerat dialecte del kazakh però va arribar a llengua literària (escrita) el 1925 (en escriptura àrab, canviada el 1928 a l'alfabet llatí i el 1940 als caràcters ciríl·lics.


Classificació[modifica | modifica el codi]

El Karakalpak és una llengua que forma part de la branca kiptxak de les llengües turqueses, la qual inclou el Tàtar, el Kumyk, el Nogai, i el Kazakh. A causa de la proximitat amb l'Uzbek, el Karakalpak ha rebut molta influència d'aquesta llengua en el vocabulari i la gramàtica.

El karakalpak té Harmonia vocàlica, és una llengua aglutinant i no té gènere gramatical. L'ordre sintàctic habitual és Subjecte+Objecte+Verb.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El Karakalpak es parla principalment a Karakalpakistan, una república autònoma d'Uzbekistan, que integra les regions de Qoraqalpog iston, Navoiy, Buxoro i Xorazm, com també a la baixa Amu Darya, al sud del mar d'Aral. També hi ha uns 2.000 parlants a Afganistan i un nombre menor a la diàspora a Rússia, Kazakhstan, Turquia, i altres parts del món.[1]

Ús i vitalitat de la llengua[modifica | modifica el codi]

El Karakalpak té estatus de llengua oficial a la República Autònoma de Karakalpakistan segons la Llei de llengües oficials de 1995, 3561-XI, Article 3. Està classificat en el nivell 5 a l'escala EGIDS (en desenvolupament). De fet, dels 1.200.000 habitants de Karakalpakistan, el karakalpak és la llengua materna d'un terç de la població, aproximadament, que està constituïda en conjunt per diferents ètnies: usbecs, kazakhs, turcmans i russos, entre altres.[1]

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Segons l'Ethnologue té dos dialectes: el Karakalpak del nord-est i el Karakalpak del sud-oest.[1] Karl Heinrich Menges menciona un possible tercer dialecte parlat a la Vall de Ferganà. El dialecte del sud-oest es caracteritza pel so [č] en lloc del [š] del dialecte del nord-est.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El Karakalpak té 21 fonemes consonàntics propis i quatre fonemes al·lòctons usats regularment en manlleus. En el quadre següent s'indiquen els fonemes al·lòctons entre parèntesis.

Sistema vocàlic del Karakalpak
Sistema consonàntic del Karakalpak
  Labials Alveolars Palatals Velars Uvulars Glotals
Nasals m n     ŋ        
Oclusives p b t d     k ɡ q      
Africades     (t͡s)   (t͡ʃ)              
Fricatives (f) (v) s z ʃ ʒ x ɣ     h  
Vibrants     r                
Aproximants     l j w        

Harmonia vocàlica[modifica | modifica el codi]

L'harmonia vocàlica en Karakalpak és més funcional que en altres llengües turqueses. Els mots manllevats del rus o d'altres llengües no acostumen presentar aquest fenomen; però el lèxic autòcton del karakalpak habitualment segueix aquestes normes de l'harmonia vocàlica:

Vocal Pot anar seguida per:
a a, ɯ
æ e, i
e e, i
i e, i
o a, o, u, ɯ
œ e, i, œ, y
u a, o, u
y e, œ, y
ɯ a, ɯ


Vocabulari[modifica | modifica el codi]

Pronoms personals[modifica | modifica el codi]

Persona Karakalpak Traducció
1a sing men jo
2a sing sen tu
3a sing ol ell/ella
1a plural biz nosaltres
2a plural siz vosaltres
3a plural olar ells/elles

Nombres[modifica | modifica el codi]

bir 1, eki 2, uʻsh 3, toʻrt 4, bes 5, altiʻ 6, jeti 7, segiz 8, togʻiʻs 9, on 10, juʻz 100, miʻnʻ 1000

Sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Alfabet aràbic baixkir
Cartell d'un laboratori fotogràfic a Nukus escrit en Karakalpak amb caràcters de l'alfabet llatí (març de 2006)

Fins al 1928 el karakalpak va utilitzar l'alfabet àrab i la seva variant de l'Alfabet persa per ser reperesentat en l'escriptura. A partir de 1928 va utilitzar l'alfabet llatí (amb caràcters addicionals) fins al 1940. A partir d'aquesta data es va introduir l'ús de l'alfabet ciríl·lic.

Encara que l'ús de l'alfabet llatí, s'ha estès a Taixkent (la capital d'Uzbekistan), a Karakalpakistán la introducció d'aquest alfabet està essent molt més lenta. A continuació es mostren les equivalències de les grafies en alfabet llatí i ciríl·lic amb els sons del Karakalpak en AFI. Els caràcters ciríl·lics sense equivalència en l'alfabet llatí estan marcats amb asteriscs .

Ciríl·lic Llatí AFI     Ciríl·lic Llatí AFI     Ciríl·lic Llatí AFI
Аа Aa /a/     Ққ Qq /q/     Фф Ff /f/
Әә Aʻaʻ /æ/     Лл Ll /l/     Хх Xx /x/
Бб Bb /b/     Мм Mm /m/     Ҳҳ Hh /h/
Вв Vv /v/     Нн Nn /n/     Цц Cc /ts/
Гг Gg /ɡ/     Ңң Nʻnʻ /ŋ/     Чч CHch /tʃ/
Ғғ Gʻgʻ /ɣ/     Оо Oo /o/     Шш SHsh /ʃ/
Дд Dd /d/     Өө Oʻoʻ /œ/     Щщ* sh /ʃ/
Ее Ee /e/     Пп Pp /p/     Ъъ*    
Ёё* yo /jo/     Рр Rr /r/     Ыы Iʻiʻ /ɯ/
Жж Jj /ʒ/     Сс Ss /s/     Ьь*    
Зз Zz /z/     Тт Tt /t/     Ээ Ee /e/
Ии Ii /i/     Уу Uu /u/     Юю* yu /ju/
Йй Yy /j/     Үү Uʻuʻ /y/     Яя ya /ja/
Кк Kk /k/     Ўў Ww /w/          

Abans de 2009, la C s'escrivia com a TS; la I i la Iʻ s'escrivien com a i amb punt (/i/) i I sense punt (/ɯ/), com en el turc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Karakalpak». Ethnologe. [Consulta: 22 febrer 2015].
Viquipèdia
Hi ha una edició en karakalpak de la Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida