Violència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La violència és, per un costat, un terme general utilitzat per descriure una conducta humana agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor i sofriment. L'objecte de la violència pot ser persones, animals o coses, segons la definició. De vegades també s'usa el terme violència per descriure una conducta animal similar a la humana. Per un altre, en el sentit que fan servir el mot pensadors com Max Weber o Hannah Arendt, fa referència a l'ús (legal) de la força política, com el que posseeix la policia o l'exèrcit en la nostra societat. L'article fa servir com a base la seva primera accepció com a terme general.

Tipus de violència[modifica | modifica el codi]

Escena violenta

Què és la violència?

Definició:

Tota acció intencional que pugui provocar mal físic, psicològic o sexual.

Diferenciarem dos tipus de violència:

Violència reactiva, que surt com una explosió quan s’experimenta un nivell de tensió o de dificultat que supera la capacitat de la persona o del grup.

• Violència instrumental, quan s’utilitza la força i l’agressió per aconseguir uns objectius determinats.

La violència es pot manifestar de diferents maneres i en diversos contextos. Segons el context on es dóna, podem parlar de: violència en el treball, en les institucions, en les aules, en l’esport, en la família, en un grup social determinat, etc. Des d’una perspectiva sistèmica la violència sorgeix com a conseqüència d'una interacció problemàtica entre l'individu i l'entorn que l'envolta. El model ecològic de Bronfenbrenner i Belsky que planteja un individu que està immers en una sèrie de sistemes (microsistema, masosistema, exosistema i macrosistema) a través dels quals s’interacciona.

Microsistema: Entorns immediats del subjecte, com el context familiar, i el escolar (família, escola...).

Família: Aquest és espai central de la socialització on s'adquireixen els primers models, s'estructuren les primeres relacions socials i les primeres expectatives bàsiques d'allò que s'espera d'un mateix i dels altres. Per tant quan la violència sorgeix en aquest context pot provocar que els infants i joves reprodueixin els patrons viscuts quan interaccionen amb l'entorn exterior. Molts d’aquests nois i noies desconeixen formes de relació que no siguin mitjançant la violència i així, les seves relacions acaben per deteriorar-se.

L'escola: és una espai on els menors de 16 anys hi passen la major part del dia, on a més d’adquirir gran part dels aprenentatges significatius per les seves pròpies vides, participaran en molts espais d’interrelació entre iguals que els ajudaran a crear una imatge de la realitat. Però cal dir que també pot ser un context que pot permetre l'aprenentatge de la violència.

Mesosistema: relacions que s'estableixen entre els diferents entorns immediats del subjecte. Exemple: relació entre la família i l'escola. La carència o nul·litat d'una comunicació de qualitat entre família i l'escola, així com la falta de xarxes socials de suport davant de situacions que sobrepassen els recursos personals poden afavorir l'aparició de la violència i el seu aprenentatge

Exosistema: organització del medi en el que viu el subjecte: sistema econòmic, polític, mitjans de comunicació). El medi influeix en els subjectes d'una manera implícita, per la qual cosa, una exposició incontrolada i constant a la violència (als mitjans de comunicació, telenotícies, pel·lícules) deriva en la normalització de la mateixa i en l'assumpció d’eina d'interacció vàlida i efectiva.

Macrosistema: estructura social, cultural, creences i actituds de la societat. A través de costums, creences i actituds socials es pot promoure tant la violència com la cultura de la pau.

La violència entre humans pot ser :

  • verbal : insults, paraules que fereixen;
  • física : gests violents que fan mal, bofetades, cops de punys, cops de peus, armes blanques, armes de foc;
  • sexual : una persona, conscient de tenir un ascendent (jeràrquic, parental, físic, psicològic) imposa a una altra determinats actes sexuals no desitjats ;
  • simbològica : una situació de domini legítim o no d'una persona sobre una altra, d'un grup de persones sobre un altre, però mal viscuda per una de les dues parts. Exemples : autoritarisme d'una jerarquia d'empresa o d'exèrcit, organització política d'un país, vida de família mal viscuda per un membre de la família;
  • domèstica : quan el comportament d'un cònjuge és identificable a una de les violències descrites anteriorment sobre l'altre cònjuge;
  • racista o homòfoba : quan la víctima d'una forma de violència és escollida per criteris racials o xenòfobs, o bé a causa de la seva orientació sexual;
  • freda : terme de vegades utilitzat per oposar-lo a la violència «calenta», agressiva. Consisteix a obligar altri a romandre en una situació de sofriment (segrest, per exemple).

La violència caracteritza l'agressivitat. Un comportament irascible, agressiu, pot ser percebut com a violent, i pot esdevenir violent.

La intensitat de la violència depèn a vegades de criteris objectius, com la intensitat de la conducta agressiva. Però està íntimament vinculada a la percepció d'aquest comportament que varia molt d'un individu a l'altre. Així, es pot sentir com més violen el senzill fet de ser ignorat per algú que s'aprecia que aquell de ser insultat per un borratxo desconegut. Igualment, una discussió conjugal en privat pot ser sentida com a menys violenta que una observació educada però ofensiva feta en públic.

La violència també pot ser legitimada. La legítima defensa, quan una víctima d'una agressió usa la violència per defensar-se. O també quan un exèrcit en guerra provoca morts violentes sota la responsabilitat d'un Estat, en el marc dels tractats internacionals de guerra.

Pot ser no legitimada com la violència gratuïta, que és un acte motivat per desequilibris psíquics interns de l'agressor. També és no legitimada quan l'agressor actua conscientment amb premeditació per tal de cometre un delicte: robatori, segrest.

Causes de la violència[modifica | modifica el codi]

Els científics han trobat determinats gens que predisposen a l'agressivitat, o a tenir més ira. Respon a un instint de protecció, de reacció contra un perill o amenaça extern. Com es canalitza aquesta ràbia depèn sobretot de l'educació rebuda, per això sovint se citen com a causants de la violència la televisió, els videojocs, la influència del grup o la religió.

Es parla de violència estructural quan el propi sistema provoca reaccions violentes en l'individu, usualment per manca de justícia i llibertat o per afavorir uns valors que obliden el respecte cap als altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violència Modifica l'enllaç a Wikidata