Violència
De Viquipèdia
La violència és, per un costat, un terme general utilitzat per descriure una conducta humana agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor i sofriment. L'objecte de la violència pot ser persones, animals o coses, segons la definició. De vegades també s'usa el terme violència per descriure una conducta animal similar a la humana. Per un altre, en el sentit que fan servir el mot pensadors com Max Weber o Hannah Arendt, fa referència a l'ús (legal) de la força política, com el que posseeix la policia o l'exèrcit en la nostra societat. L'article fa servir com a base la seva primera accepció com a terme general.
[edita] Tipus de violència
La violència entre humans pot ser :
- verbal : insults, paraules que fereixen;
- física : gests violents que fan mal, bufetades, cops de punys, cops de peus, armes blanques, armes de foc;
- sexual : una persona, conscient de tenir un ascendent (jeràrquic, parental, físic, psicològic) imposa a una altra determinats actes sexuals no desitjats ;
- simbològica : una situació de domini legítim o no d'una persona sobre una altra, d'un grup de persones sobre un altre, però mal viscuda per una de les dues parts. Exemples : autoritarisme d'una jerarquia d'empresa o d'exèrcit, organització política d'un país, vida de família mal viscuda per un membre de la família;
- domèstica : quan el comportament d'un cònjuge és identificable a una de les violències descrites anteriorment sobre l'altre cònjuge;
- racista o homòfoba : quan la víctima d'una forma de violència és escollida per criteris racials o xenòfobs, o bé a causa de la seva orientació sexual;
- freda : terme de vegades utilitzat per oposar-lo a la violència «calenta», agressiva. Consisteix a obligar altri a romandre en una situació de sofriment (segrest, per exemple).
La violència caracteritza l'agressivitat. Un comportament irascible, agressiu, pot ser percebut com violent, i pot esdevenir violent.
La intensitat de la violència depèn a vegades de criteris objectius, com la intensitat de la conducta agressiva. Però està íntimament vinculada a la percepció d'aquest comportament que varia molt d'un individu a l'altre. Així, es pot sentir com més violen el senzill fet de ser ignorat per algú que s'aprecia que aquell de ser insultat per un borratxo desconegut. Igualment, una discussió conjugal en privat pot ser sentida com a menys violenta que una observació educada però ofensiva feta en públic.
La violència també pot ser legitimada. La legitima defensa, quan una víctima d'una agressió usa la violència per defensar-se. O també quan un exèrcit en guerra provoca morts violentes sota la responsabilitat d'un Estat, en el marc dels tractats internacionals de guerra.
Pot ser no legitimada com la violència gratuïta, que és un acte motivat per desequilibris psíquics interns de l'agressor. També és no legitimada quan l'agressor actua conscientment amb premeditació per tal de cometre un delicte: robatori, segrest.
[edita] Causes de la violència
Els científics han trobat determinats gens que predisposen a l'agressivitat, o a tenir més ira. Respon a un instint de protecció, de reacció contra un perill o amenaça extern. Com es canalitza aquesta ràbia depèn sobretot de l'educació rebuda, per això sovint se citen com a causants de la violència la televisió, els videojocs, la influència del grup o la religió.
Es parla de violència estructural quan el propi sistema provoca reaccions violentes en l'individu, usualment per manca de justícia i llibertat o per afavorir uns valors que obliden el respecte cap als altres.
