Boc expiatori
L'expressió boc expiatori prové d'un ritual de l'antic poble de Israel per al qual es triaven dos bocs. Mitjançant l'atzar es triava un com ofrena a Senyor, que era sacrificat pel sacerdot durant el ritu, l'altre era carregat amb totes les culpes del poble jueu, i lliurat al dimoni Azazel. Aquest últim, conegut com boc expiatori , era abandonat al mig del desert, acompanyat d'insults i pedrades.[1] El boc és el mascle jove de la cabra, mentre que «expiar» s'entén com l'acció de purificar-se de les culpes mitjançant algun sacrifici. En l'actualitat s'utilitza l'expressió per a denominar a aquell que ha pagat les culpes de la gran majoria, lliurant a aquests de represàlies, o al que se li atribueix aquest paper per raons ulteriors al discurs polític o social.[1]
Vegeu també [modifica]
Nota [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boc expiatori  |
