Assetjament escolar

El Bullying pot ser físic.

L'assetjament escolar es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzant el poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una o més persones (diana). Cal especificar que quan s'anuncia el verb perjudicar fa referència a anul·lar l'autoestima i la personalitat de l'individu assetjat, és a dir, és una pràctica depredadora. No es pot confondre un cas de assetjament escolar amb un conflicte ja que en el primer cas estem parlant de diferència de poders entre l'assetjat i l'assetjador mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders.

Tot i que l'assetjament escolar no és un problema relacional, es dóna en un context de relacions: quan el nen es comença a relacionar amb l'entorn fora de la família. És en aquest moment quan es necessita més relació amb els seus iguals i quan els diferencials de personalitat comencen a treballar. El diferencial d'atracció, d'intimitat i de poder són els que defineixen l'esmentada relació amb els iguals, és en aquests diferencials que defineixen el caràcter del nen on el bully ataca.

L'assetjador fa creure a la diana que no cau bé a la resta (atracció), que no és capaç de fer-se guanyar per com és (intimitat) i que tampoc té capacitat de lideratge (poder). Aquest últim diferencial és el que el bully té més desenvolupat ja que gaudint de la seva situació de lideratge utilitza el poder per perjudicar l'altre.

L'assetjament es pot presentar de moltes formes, no només físicament sinó que pot tractar-se de procediments subtils que afecten psicològicament al subjecte. Es pot diferenciar entre bulliyng directe i indirecte. El que s'explicita de forma visible i directe es tradueix en agressions violentes físiques però també situacions d'agressió no verbal (perseguir, pressionar, fer malbé o robar pertinences,…) o verbal com l'insult. En un altre nivell es troba el assetjament escolar indirecte com l'exclusió i aïllament o també missatges i notes ofensives. Ambdós tipus d'assetjament són molt perillosos però tot i que el físic pot fer més impacte el verbal o psicològic pot ser pitjor a llarg termini (requereix tractament psicològic).

Tant per pares, professors o alumnes sempre que es pressuposi el perill de la integritat física de la diana cal actuar de manera contundent i ràpida, però per resoldre correctament la situació cal seguir tota una investigació i uns passos implicant a tota la comunitat fins que un cop resolt el problema s'arribi a formular un protocol.

Assetjament escolar

Trobar una definició d'assetjament escolar, és força difícil. A l'Estat espanyol, existeix la Instrucció 10/2005 del Misnisteri Fiscal que determina assetjament escolar com l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuitat en el temps, el desequilibri de poder i el desig conscient de ferir. A les escoles l'assetjament escolar pel general succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l'escola, encara que això passa més sovint a les classes d'Educació Física, en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d'autobus, classes que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L'assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d'estudiants que s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiosos que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L'assetjament també pot ser perpretat pels professors i el mateix sistema escolar.

Els "School shootings" o matances a tretst en escoles reben molta atenció per part dels mitjans de comunicació. Els adolescents que perpetren estes accions de vegades afirmen que també van ser víctimes de bullying i que van recórrer a la violència només perquè l'administració va deixar d'intervenir. En aquests casos, les víctimes del tiradors van demandar tant a les famílies dels tiradors com a les escoles.

Algunes persones suggereixen que aquests episodis violents han fet que les escoles intenten amb més força oposar-se al bullying, amb programes destinats a ensenyar els alumnes a cooperar, així com a formar-los com a mediadors en programes de mediació.

Història

La violència escolar probablement ha existit sempre, però mai com ara les víctimes s'han sentit tan desprotegides enmig d'un entorn hostil i canviant. Fa diverses dècades que els estudiosos de molts països vénen documentant les serioses conseqüències que implica l'assetjament escolar. En alguns d'aquests països s'han portat a terme campanyes nacionals per protegir dels abusos als nens.

Els casos es tracten i s'estudien cada cop més. També la societat està més informada i els afectats disposen de més ajuda provinent de especialistes i psicòlegs o de diverses organitzacions.

Actualment, a l'Estat espanyol, l'assetjament escolar, afecta al 23,4% dels escolars, i presenta greus riscos psicològics.

Segons unes dades d'un informe (Cisneros X), més de 230.000 dels set milions d'escolars pateixen en el nostre país indicadors de dany psicològic greu en les vuit escales clíniques analitzades.En aquest primer estudi monogràfic sobre assetjament i violència escolar en el nostre país manifesta la gran importància de l'assetjament no físic, el més freqüents en les aules estatals. D'aquesta forma, el percentatge (29%) de nens que pateixen assetjament i violència escolar amb molta freqüència presenta cinc vegades major risc de pensar en el suïcidi de manera recurrent.

El major risc es troba en la violència psicològica basada en la burla i l'exclusió social. Entre els nens acorralats amb major freqüència, els riscos de presentar estrès postraumátic o indicadors d'ansietat greus es multipliquen per quatre.

Perfil de la víctima

Una persona no ha de ser necessàriament molt aplicada, ni portar ulleres, ni tenir un físic poc atractiu per patir el bullying. Pot ser noi o noia i assistir a un col·legi públic o a un privat, encara que és més fàcil que les agressions passin desapercebudes en centres de molt alumnat. El perfil del assetjat està sent bastant variat. Però si que es veritat que tot i que la víctima pot ser una persona normal i corrent, sense gaires defectes, en molts casos, els afectats es culpen a si mateixos de tot el que els hi passa, són persones força tímides i insegures que molts cops no saben com defensar-se ni superar els seus complexos. El rebuig a l'espieta també dificulta que expliquen què els passa. Descens del rendiment escolar, baix estat d'ànim, ansietat, auto inculpació, por, trastorns físics i plor són alguns dels símptomes d'una víctima del «bullying». En la literatura, hi podem identificar dos tipus més de víctimes:

Víctima passiva

Persona que té poques defenses, és un objectiu fàcil i ocupa la posició més baixa de la jerarquia social. Pot intentar complaure a l'intimidador, que normalment jugarà amb ella i després li farà una mala jugada.

Víctima provocadora

Es comporta de forma molesta, immadura o inapropiada. En alguns casos no té la intenció de provocar, sinó que simplement no ha entès com s'ha de comportar. En altres casos es proposa irritar als altres deliberadament. Centrant l'atenció en ella mateixa, com a mínim aconsegueix una mica d'atenció; pot arribar a pensar que l'atenció negativa és millor que no rebre’n cap.

Perfil de l'agressor

La persona que fa bullying sempre n’és una, encara que a vegades pot semblar que és tota una classe, només una es qui mou els fils. Perquè aquesta persona fa bullying? Pot ser per molts motius, com l'enveja, per exemple. La seva autoestima està baixa i creu que aquesta és l'única manera de pujar-la. L'agressor sol ser una persona impulsiva, que no sap negociar, amb falta d'empatia cap a la víctima. En algunes ocasions, les pautes familiars d'aquest són inadequades, té una família en la que la violència és una forma de resoldre problemes, famílies separades...etc. La qüestió es que l'agressor també està malament amb ell mateix i el mal que té a dins el trasllada a l'escola i li passa al company al que maltracta.

Segons les investigacions, existeixen tres tipus d'agressors:

L'agressor intel·ligent

És una persona que sol tenir una actitud intimidadora. Aquest tipus d'agressors, poden ser persones populars en l'entorn escolar, tenir un bon expedient acadèmic, ser admirats socialment, i tenir l'habilitat de organitzar a les persones que l'envolten perquè compleixin les seves ordres. Normalment són egoistes, i mostren molta seguretat en ells mateixos. Aquest tipus d'alumnes poden tenir molt poder sobre els professors o altres estudiants, i normalment són més sociables que les persones a qui escullen com a víctimes. La tasca més difícil és identificar-los.

L'agressor poc intel·ligent

Aquest pot ser un terme poc apropiat per aquest tipus de persones. Normalment atrau a altres individus degut al seu comportament antisocial i de risc, també pot intimidar i atemorir als seus iguals. La seva intel·ligència es pot haver distorsionat per les seves experiències vitals, raó per la qual actua de manera socialment disfuncional. Acostumen a ser persones mesquins i tenen una visió negativa del món. Normalment treuen males notes a l'escola i dirigeixen el seu odi contra els més dèbils. Tot i que la seva actitud és negativa, a ells els hi va bé, ja que obtenen el que volen.

L'agressor víctima

És agressor en algunes ocasions i víctima en altres. Tria com a víctimes als més joves o més petits que ell, i també és víctima per nois de la seva edat o més grans. Algunes vegades és agressor a l'escola i víctima a casa. Les investigacions demostren que molts agressors són d'aquesta categoria. Són el tipus més difícil de tractar ja que mostren un comportament agressiu i inacceptable, però a la vegada, també son vulnerables i fàcils com les víctimes.

Estratègies per ajudar les víctimes a l'escola

Moltes de les responsabilitats dels membres de l'equip escolar són que cal ajudar a les víctimes de l'assetjament. Es poden considerar les següents estratègies:

1. Parlar amb la víctima i preguntar-li si vol fer alguna cosa, i si rebutja, començar una investigació
2. Després d'investigar la situació, pot ser necessària la intervenció amb l'intimidador/intimidadors. La situació necessita de ser tractada i amb una mica d'optimisme la solució al problema pot ser trobada.
3. Informar els pares sobre la víctima o sobre l'intimidador. Discutir les possibles solucions amb ells i si és possible, intentar fixar una trobada amb ells.
4. Seguir comunicant-se amb la víctima, amb els pares i amb el professor sobre la situació.
5. Controlar el comportament de l'intimidador i la seguretat de la víctima per tota l'escola.
6. Si el problema continua, tornar a parlar amb els pares de l'intimidador i destacar la idea de la possible expulsió de l'intimidador si el problema continua. Els intimidadors normalment ataquen no solament en un, sinó que normalment s'ajunten uns 3 o 4 intimidadors, i per tant, s'ha de trobar exactament qui són.

Estratègies per reduir l'assetjament escolar a les escoles

• Escoltar experiències sobre les víctimes de l'assetjament.
• Incrementar la supervisió adulta als patis, vestíbuls i lavabos.
• Tenir prudència, respecte i seguretat.
• Subratllar conseqüències de ferir els altres.
• Fer complir les immediates conseqüències dels comportaments agressius.
• Millorar la comunicació entre els administradors de l'escola, professors, pares i alumnes.
• Garantir que un adult sàpiga què els passa als xiquets.
• Tenir clar que l'assetjament no és mai acceptable.
• Reconèixer que assetjar pot passar en tots els nivells.
• Tenir una bústia per als problemes on els nois i les noies expressin els seus problemes, preocupacions i ofereixen suggeriments
• Ensenyar activitats d'aprenentatge cooperatives.
• Ajudar els assetjadors a controlar la seva ràbia i a desenvolupar l'empatia.
• Encoratjar relacions positives entre iguals.
• Oferir una varietat d'activitats extracurriculars per atreure una gamma d'interessos.
• Educar els fills per a defensar-se verbalment i psicològicament si es necessari.
• Valorar l'abast de les possibles causes: per exemple medicina, psiquiàtric, psicològic, desenvolupament i problemes familiars.

Vegeu també

• Stalking
• Assetjament
• Ciberassetjament
• Ciberassetjament escolar

Enllaços externs

• Estudis i informes a l'Estat Espanyol sobre l'assetjament escolar
• http://campus.uab.es/~1161353/assetjamentescolar-teoria.htm
• Maltractament entre alumnes, Jordi Cotell, Carme Escudé
• http://el-refugio.net/
• 20 minutos

Referències

• Sandra Harris, Garth F. Petrie. El acoso en la escuela. Los agresores, las víctimas y los espectadores. Editorial Paidos. ISBN(10): 844931867X
• Voors, William. Bullying: El acoso escolar. Ediciones Oniro, S.A. ISBN: 8497541960