Llibertat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Llibertat (diari)».
Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra de Edward Moran

La llibertat és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar sotmès a un subjecte diferent d'un mateix, autoritat arbitrària, poder que estableixi una alienació, deure, disciplina, o qualsevol condició no establerta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En altres paraules, el que permet a la persona humana decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes.

El lliure albir és un concepte que ha estat discutit durant centenars d'anys, especialment en contextos filosòfics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposició a conceptes tals com: esclavitud, subjecció i opressió o determinisme entre altres.

Altre conceptes relacionats amb la llibertat en general són les llibertats cíviques, que són respectades o no per diferents tipus de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Aquests actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'exercir públicament una religió o defensar les pròpies idees.

Una característica sobretot humana[modifica | modifica el codi]

La llibertat com a concepte filosòfic és exclusiva dels éssers humans, ja que els animals decideixen impulsats sobretot pels seus instints. La llibertat implica decidir i per tant la possibilitat que una opció sigui millor que l'altra. Sol lligar-se a la responsabilitat en l'ètica, ja que si una opció és més favorable i no es tria, les conseqüències s'han d'assumir. Aquests conceptes no poden ser emprats pels animals. Les persones que defensen la llibertat però no en volen assumir les responsabilitats derivades són anomenades llibertines.

El cristianisme lliga aquesta facultat a l'ànima, és un dels atributs humans regalats per Déu. Déu va permetre triar l'home (encara que ell sap per endavant què triarà) i per tant després de la mort li pot demanar comptes per les seves accions i condemnar-lo a l'Infern o elevar-lo al Paradís. La majoria de religions tenen creences semblants, que lliguen la llibertat a un do diví i al destí de la persona després de morta.

Sobre la negació ideològica de la llibertat[modifica | modifica el codi]

Encara que l'existència de la llibertat sembla innegable a primera vista, hi ha hagut al llarg de la història alguns pensadors que han afirmat que la llibertat no existeix realment, que el que creiem veure com a llibertat no és sinó una ficció empírica, i que la necessitat i un cert determinisme governen tota la realitat: des dels fenòmens físics i químics fins a les accions humanes.

Així, per exemple, diversos pensadors religiosos afirmen que Déu regeix tots els fets de la realitat, i que la necessitat és omnipresent. En el cas de Spinoza, els éssers humans no som sinó una extensió (un "mode") de la divinitat, i, com a tals "modes" que presumptament som, no podem fer més que sotmetre'ns a la substància divina (ni tan sols podem mentalment crear-nos idees que ens facin una autèntica resistència a la voluntat divina...).

Però no totes les ideologies que neguen la llibertat són religioses. El materialisme atomista (propi de Leucip, Demòcrit, Epicur, i altres pensadors) nega (almenys en la seva versió més estricta), la llibertat: els àtoms [sigui o no sota l'observació d'un déu que no intervé gens en la realitat] xoquen i xoquen contínuament en un univers buit i "silenciós". El materialisme de Leucip, pel que hom sap d'aquest, potser és la doctrina que més nega la llibertat humana. En el materialisme atomista (no necessàriament de mentalitat atea) el moviment dels àtoms, etern i sense final, "no rep variacions per la llibertat humana". [En realitat, però, potser cap materialista portà la negació de la llibertat fins als seus extrems radicals; en tot cas, Epicur, tot i el seu pensament evidentment materialista, afirma la llibertat humana, que permet a l'home obtenir el plaer ("doncs, per la desviació del clinàmen, els àtoms es poden desviar del seu moviment")].

No obstant això, en general, els pensadors religiosos admeten l'existència de la llibertat. Entre els pensadors religiosos que més admeten la llibertat humana, i que més tracten del problema de la llibertat humana i de l'obediència a la divinitat, un dels més remarcables és Sant Agustí. Per Sant Agustí, l'home és una criatura (i no "un mode") de la divinitat, i, com a tal, pot (tot i que no li convé gens) desobeir a la divinitat i "pecar contra ella".

Tipus de llibertat[modifica | modifica el codi]

  • Llibertat d'expressió: tal com indica el seu nom, es tracta de la llibertat per difondre pensaments, idees o opinions.
  • Llibertat d'opinió: possibilitat de tenir una postura diferent de la resta i d'expressar-la sense cap tipus d'inconvenient. 
  • Llibertat religiosa o de culte: professar qualsevol religió o creença lliurement.
  • Llibertat d'associació: defensa la possibilitat que les persones es reuneixin per tractar algun tema.
  • Llibertat de manifestació: capacitat d'expressar en públic idees polítiques.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Llibertat
Portal

Portal: Filosofia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibertat Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]