Estàtua de la Llibertat
De Viquipèdia
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Statue of Liberty* | |
|---|---|
| Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO | |
 |
|
| Tipus | Cultural |
| Criteri | i, vi |
| Referència | 307 |
| Regió** | Europa i Amèrica del Nord |
| Coordenades | |
| Història de la inscripció | |
| Inscripció | 1984 |
| Extensions | 49.000 m2[1] |
| * Nom a la llista del Patrimoni de la Humanitat. ** Segons les regions de la UNESCO. |
|
L'Estàtua de la Llibertat o «Llibertat enllumenant al món» (en anglès Statue of Liberty i Liberty Enlightening the World, respectivament) és un monument és un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i d'arreu del món. Està situada a Nova York, sobre la petita illa de Liberty Island (Illa de la Llibertat), al sud-est de Manhattan, a la desembocadora del riu Hudson i a prop de l'illa Ellis. Va ser un obsequi de França el segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d'amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d'octubre de 1886 amb la presència del president d'aquella època dels Estat Units Grover Cleveland. El monument es va convertir en un símbol de benvinguda als immigrants europeus que cercaven llibertat o oportunitats al nou continent, puix que sovint era el primer que veient després de travessar l'oceà atlàntic, així com un símbol universal de la llibertat. Va ser realitzada per l'escultor Frédéric-Auguste Bartholdi i, l'enginyer francès Gustave Eiffel dissenyà l'estructura interna.[2] L'arquitecte francès Eugène Viollet-le-Duc s'encarregà de l'elecció del cobre utilitzat per a la construcció de l'estàtua. El 15 d'octubre de 1924, va ser declarada monument nacional dels Estats Units i el 15 d'octubre del 1965 s'hi afegí la illa Ellis. L'any 1984, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO.[2] L'any 2005, rebé, ensems amb l'illa Ellis, un total de 4.235.595 visites.
Mundialment, l'Estàtua de la Llibertat és una de les icones principals que s'associen als Estats Units;[3] a més de ser un monument important de la ciutat de Nova York, es convertí en un símbol d'Estats Units i representa, la llibertat i la emancipació respecte la opressió. Arquitectònicament parlant, l'estàtua recorda al famós Colós de Rodes, una de «les set meravelles del món». Va ser nominada per a «Les set noves meravelles del món», on resultà finalista. Des del 10 de juny de 1933, el seu manteniment corre a càrrec de l'administració Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units.
Taula de continguts
|
[edita] Història
[edita] Regal per a Estats Units
[edita] Models per a l'estàtua
[edita] Elecció de la cara
Existeixen diverses hipòtesis dels historiadors sobre la model que podia haver utilitzat per a determinar la cara de l'estàtua, encara que en l'actualitat no existeix una resposta unitària.[4]
Segons alguns historiadors, Bartholidi s'hauria inspirat en el rostre de la seva mare, Charlotte Bartholdi (1801-1891), i és la hipotesis més acceptada fins al moment.[5] La revista National Geographic donà suport a aquesta possibilitat, indicant que l'escultor mai explicà ni desmentí aquesta semblança amb la seva mare.[6] Segons d'altres, Isabella Eugenie Boyer, vídua de l'inventor milionari Isaac Singer, fou la model.[7] Altres opinions sostenen que Bartholdi havia volgut reproduir el rostre d'una nena enfilada en una barricada sostenint una torxa al dia següent del cop d'estat de Napoleó Bonapart.[8] Podria ser que simplement realitzés una síntesi de diverses cares femenines amb la fi d'aconseguir una imatge neutra i impersonal de la Llibertat.
[edita] Inspiració en l'extranger
[edita] Detalls de l'estructura
[edita] Patent de la estàtua
El 18 de febrer de 1879, Bartholdi va obtenir a Estats Units la patent del monument, amb el número D11.023.[9] Aquesta patent la descrivia amb els termes següents:
| (anglès) | (català) |
|---|---|
|
a statue representing Liberty enlightening the world, the same consisting, essentially, of the draped female figure, with one arm upraised, bearing a torch, and while the other holds an inscribed tablet, and having upon the head a diadem,…
|
una estàtua que representa Llibertat il·lumina el món, que consisteix, essencialment, en una figura femenina coberta, amb un braç aixecat, aguantant una torxa, i mentre que l'altre sotè una placa inscrita, i porta sobre el seu cap una tiara,…
|
La patent també especificava que el rostre de l'estàtua posseïa trets clàssics, però que a la vegada es presentava seria i tranquil·la,[11] i lleugerament inclinada cap a l'esquerra per descansar sobre la cama esquerra, amb tota la figura que es manté en equilibri.[12]
[edita] Adquisició de l'illa
L'estàtua es troba situada a l'illa de la Llibertat al port de Nova York. En un principi l'illa se la coneixia com l'illa de Bedloe, i servia com a base militar. S'allotjava el fort Wood, un antic bastió d'artilleria construït en granit on els seus fonaments en forma d'estrella d'onze punxes, serviren de base per a la construcció de sòcol de l'estàtua. L'elecció del terreny i la seva adquisició visqué diferents passos.El 1887, el Congrés dels Estats Units va donar el seu vistiplau per a la construcció de l'estàtua i el general W. T. Sherman fou nomenat per a designar el terreny on es construiria el monument; escollí l'illa de Bedloe com l'emplaçament idoni.[13] Quinze anys abans de la inauguració, Bartholdi havia previst la construcció del monument a l'illa de Bedloe, fascinat per la joventut i promeses de llibertat d'aquella nació i la imaginà orienta en direcció al continent d'origen, la Europa que acollia i anava a continuar acollint als immigrants.[14] No va ser fins el 1956, que el Congrés dels Estats Units decidí el canvi de nom de l'illa Bedloe pel de Liberty Island «illa de la llibertat».[15]
[edita] Etapa final de construcció i construcció
[edita] Base
[edita] Travesia de l'Atlàntic, acoblament i inauguració
[edita] Període com a far de Nova York
L'Estàtua funcionà de far des del dia del seu montatge fins el 1902.[16] En aquella època, la «U.S. Lighthouse board» s'encarregava d'assegurar el seu funcionament. S'havia assignat un guardià del far a l'estàtua i el poder de la seva llum era tal, que es podia veure a una distància de fins a 39 quilòmetres.[16] S'instaŀlà un generador elèctric a l'illa a fi de subministrar-li potència a l'estructura.
[edita] Descripció i simbologia
L'estàtua representa a una dona en posició vertical, vestida amb una espècies d'estola ample i en el cap té una corona amb set punxes, que simbolitzen els set continents i els sets mars.[17] Hi ha 25 finestres a la corona que represeten gemmes trobades sobre la terres i els rajos del cel que brillen sobre el món.[17] La tiara recorda a la que portava Hèlios, personificació del Sol en la mitologia grega. Bartholdi optà per la corona,i no es decidí pel barret frigi, símbol de la llibertat des de l'Antiguitat. La estàtua sosté a la seva mà dreta una torxa encesa, mantinguda en alt. La torxa ens remet a l'segle de les llums, encara que alguns el consideren un símbol francmaçó.[18] A la seva mà dreta sosté un tauler, que subjecta aprop del seu cos. El tauler representa la llei o el dret, i té gravada la data de la firma de la declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, escrita en nombres romans: JULY IV MDCCLXXVI.
L'estructura està recobert d'una fina capa de cobre, que reposa sobre una gran carcassa d'acer inoxidable (que al començament era de ferro), a excepció de la flama que està recoberta amb làmines d'or. L'estructura reposa sobre una base en forma quadrada, que a la vegada es recolça sobre un primer sòcol, en forma d'estrella irregular d'onze punxes. L'alçada de l'Estàtua de la Lliberta és de 46 metres, i arriba als 93 metres des del terra fins a la torxa.[19] Al peu de l'estructura hi ha cadenes trencades que simbolitzen la llibertat. L'estàtua està orienta cap a l'Est, és a dir, en direcció a Europa, amb qui Estats Units comparteix passat i valors.
L'estàtua presenta aquesta coloració verdosa degut a l'acció de reaccions químiques produïdes per les sals de coure. Gran part de les estàtues de coure d'exteriors acaben adquirint finalment aquesta tonalitat després d'un procés anomenat patinació.[20]
A la base del monument, hi ha una placa de bronze que conté els últims versos del sonet de la poetessa estatunidenca Emma Lazarus titulat «The New Colossus» (El nou colós) gravats. La placa de bronze no hi era quan s'inaugurà, sinó que s'afegí anys després, el 1903.[21] A continuació, es mostra la reproducció dels versos que hi ha inscrits a la placa i la seva corresponent traducció al català:
| The New Colossus (anglès) | El nou colós (català) |
|---|---|
|
Not like the brazen giant of Greek fame, |
No com el mític gegant grec de bronze, |
[edita] Rèpliques
L'Estàtua de la Llibertat ha estat copiada i reproduida diverses vegades i en diferents llocs, com també en diferents escales al voltant de tot el món, puix que és un monument universal.[22] Aquestes rèpliques van des de les simples estatuetes en miniatura venudes a la botiga de records, fins a reproduccions a gran escala situades en algunes ciutats, ja sigui perquè formen part de la història del monument o d'algun dels seus creadors, o bé perquè l'origina constitueix un símbol important a la llibertat arreu del món.[22]
Les primeres miniatures de l'estàtua, realitzades per l'empresa Gaget, Gauthier & Cie (esdeveniment associat al naixement de la paraula anglesa «gadget»[23], van ser comercialitzades i distribuïdes entre les nombroses personalitats presents durant la cerimònia de inauguració del 28 d'octubre de 1886. Aquestes primeres reproduccions serviren com a model per a diverses rèpliques construïdes posteriorment. La majoria d'aquestes es troben avui a França o als Estats Units,[24] tanmateix, també en podem trobar a països com per exemple Argentina, Àustria,Alemanya, Itàlia, Japó, Xina, o inclús al Vietnam el qual fou una antiga colònia francesa.
Entre les principals rèpliques a França del monument, hi ha la de la île des Cygnes (illa dels cignes) a París, amb una altura de 11,50 m, que emergeix a l'extrem situat riu avall de Frédéric Auguste Bartholdi. Hi ha també una reproducció a Colmar,[25] inaugurada el 2004 a l'entrada nord de la ciutat, commemorativa del centenari de la mort de Bartholdi. La Miss Liberty de Colmar, de 3 tones de pes i dotze metres d'altura, sobrepassa en cinquanta centímetres a la seva germana gran parisenca de l'île des Cygnes, fins llavors la més gran França, i que la converteix en la rèplica autèntica més gran del món de l'Estàtua de la Llibertat. Existeix també a Barentin, en el Sena Marítim, una còpia en polièster de 13,5 m i 3,5 tones de pes, utilitzada en la pel·lícula de 1965 Le Cerveau (El cervell) de Gérard Oury.
En d'altres racons del món, les reproduccions més famoses de l'Estàtua de la Llibertat són les del New York-New York Hotel & Casino a Las Vegas i la de l'illa artificial d'Odaiba a la badia de Tòquio. També, durant els incidents de Tian'anmen de 1989 a la Xina, els manifestants exhibiren una estàtua batejada com la «Estàtua de la Democràcia»,[26] que s'inspirava en gran mesura amb l'Estàtua de la Llibertat; el seu escultor, Tsao Tsing-Yuan, declarà haver canviat voluntariament la seva aparença per a no semblar massa proamericà.[27] Una rèplica de la torxa de l'estàtua, la Flamme de la Liberté, regalada pels Estats Units a París, està instal·lat a la place de l'Alma parisenca. A l'Argentina, hi ha almenys dos rèpliques: una a la plaça Barrancas de Belgrano de la capital argentina, realitzada per Bartholdi en ferro roig i encomanada per a la Municipalitat de Buenos Aires a França;[28] la segona, realitzada posteriorment a la defunció de l'autor, es troba a la ciutat del Pocito.[29]
[edita] En la cultura popular
L'Estàtua de la Llibertat es va convertir ràpidament en una icona popular, apareixent en nombrosos anuncis, imatges, pel·lícules i llibres. El 1911, l'escriptor estatunidenc O. Henry féu dialogar a l'Estàtua de la llibertat amb una altra estàtua.[30] El 1918, el monument figurava sobre l'anunci de Victory Loan (préstec de la victòria) concedit pels Estats Units a Europa. A la dècada del 1940 i 1950, nombroses revistes pulp de ciència ficció mostraven l'estàtua rodejada de ruïnes i restes d'altres èpoques. Durant la Guerra Freda, l'estàtua apareixia sovint en els cartells propagandístics com a símbol de la llibertat o dels Estats Units (lògicament en un sentit o altres, depenent del bàndol en qüestió). Els dibuixants americans la mostraren com la representació de Nova York després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. La publicitat també la utilitzà per a donar a conèixer productes com la Coca-Cola o el xiclet. [31] La estàtua inspirà a pintors del segle XX com Andy Warhol.[31]
En el cinema, l'estàtua apreix en una gran nombre de pel·lícules, en algunes d'aquelles amb un gran protagonisme. L'any 1917, a The Immigrant, Charles Chaplin admira l'estàtua mentre el seu vaixell arriba al port de Nova York. El 1942 apareix a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Saboteur durant el desenllaç final.[32] Al final de la primera versió de la pel·lícula El planeta dels simis, la mostra en una sorprenent final sepultada parcialment sota la sorra d'una platja. En la filmografia recent l'Estàtua apareix en pel·lícules com X-Men on la batalla final es desenvolupa a l'estàtua, a Artificial Intelligence: A.I. on apareix submergida, a Homes de negre II on l'agent K "neutralitza" a tot Nova York amb la seva torxa, al El dia de demà que apareix en diverses escenes o a National Treasure on l'estàtua germana situada a París proporciona al caçador de tresors Ben Gates (Nicolas Cage) una pista per a descobrir el tresor secret.
El 1979, l'estàtua formà part d'una patenta imaginada a la Universitat de Wisconsin-Madison. Diversos estudiants reproduïren la part superior de l'estàtua i les col·locaren en un llac gelat de la regió, que donava la impressió d'estar submergida.[33] El monument figura en les plaques de matrícula de l'estat de Nova York i en les de Nova Jersey.
En el món de l'esport, la Lady Liberty serveix de logotip per a l'equip de la NHL dels New York Rangers i per a l'equip de bàsquet femení del New York Liberty, que competeix a la WNBA. Per celebrar el centenari del monument, el servei postal francès creà el 1986 un segell que representa la cara de l'estàtua titular «Llibertat». L'any 2000, el monument formà part de les propostes per a designar les «set noves meravelles del món» (New7Wonders), on quedà finalista. El logotip de la Universitat de Nova York recupera la torxa de l'Estàtua per a representar que està al servei de la ciutat de Nova York. La torxa apareix a la vegada sobre el segell i sobre el logotip de la universitat, disenyat per Ivan Chermayeff el 1965. El conegut il·lusionista David Copperfield féu «desaparèixer» el monument en un programa en directe a la televisió el 1983, en un dels seus trucs més memorables.[34]
[edita] L'Estàtua de la Llibertat en xifres
| Altura de l'estàtua, des de la base fins la torxa | 46,05 m |
| Altura total del monument, des del terra fins a la torxa | 92,99 m |
| Altura des dels peus de l'estàtua a la corona | 33,86 m |
| Altura de la base, des del terra fins a l'estàtua | 46,94 m |
| Longitud de la mà | 5,00 m |
| Dit índex | 2,44 m |
| Cabeza, desde el mentón al cráneo | 5,26 m |
| Ample del cap | 3,05 m |
| Ample de l'ull | 0,76 m |
| Longitud del nas | 1,37 m |
| vdel braç dret | 12,80 m |
| Adel braç dret | 3,66 m |
| Ancho de la boca | 0,91 m |
| Altura del tauler | 7,19 m |
| Ample del tauler | 4,14 m |
| Grossor del tauler | 0,61 m |
| Pes del coure | 31 t |
| Pes de l'acer | 125 t |
| Pes dels fonaments de formigó | 25.500 t |
| Grossor de les planxes de coure | 2,38 mm |
Font: Statue Statistics, National Park Service (16/8/2006). Consultat el 12 de juny de 2009.
[edita] Referències
[edita] Bibliografía
- Robert Belot, Daniel Bermond, Bartholdi, Paris, Perrin, 2004, ISBN 978-2-262-01991-430px
- Marie-Sophie Corcy, Nathalie Vu Hong, Lionel Dufaux, La Statue de la Liberté : Le défi de Bartholdi, Gallimard, 2004, ISBN 978-2-07-030583-4 30px
- André Gschaedler, Vérité sur la Statue de la liberté et son créateur, Jérôme Do Bentzinger, 2005, ISBN 978-2-906238-26-8
- Bertrand Lemoine, Institut français d'architecture, La Statue de la Liberté, Mardaga, 1995, Collection : A.R.C.H.I.V.E.S., ISBN 978-2-87009-260-6
- Pierre Vidal, Frédéric-Auguste Bartholdi 1834-1904 : Par la Main, par l'Esprit, Paris, Les créations du pélican, 2000, ISBN 978-2-7191-0565-8
- Leslie Allen, Liberty: The Statue and the American Dream, ASIN B000HMACQI
- Moreno Barry, The Statue of Liberty Encyclopedia, New York, Simon & Schuster, 2000, ISBN 1-59764-063-8
- Serge Hochain, Building Liberty: A Statue is Born, ISBN 0-7922-6765-6
- Betsy Maestro, Giulio Maestro, The Story of the Statue of Liberty, ISBN 0-688-08746-9
- Marc Tyler Nobleman, The Statue of Liberty (First Facts: American Symbols), ISBN 0-7368-4703-0
|
|||||
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Página web oficial del National Park Service, Statue of Liberty National Monument. (anglès)
- Statue of Liberty National Monument Información al visitante.
- The Statue of Liberty-Ellis Island Foundation. (anglès)
- Exhibitions: Replica of the Statue of Liberty Museo de Brooklyn. (anglès)
- Harper's Weekly cartoon on construction of the Statue of Liberty pedestal. The New York Times. (anglès)
- The Statue of Liberty, artículo de Alexandra Kollontay, 1916. (anglès)
- Site de l'office de tourisme de Colmar (anglès)(francès)(alemany)
- Le Musée Bartholdi à Colmar (francès)
