Andy Warhol

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andy Warhol al 1977.

Andrew Warhola, més conegut com Andy Warhol (6 d'agost de 1928 a Pittsburgh, PA - 22 de febrer de 1987 a Nova York) va ser un pintor nord-americà i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pel seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor, escultor, i una figura pública coneguda per la seva pertinença a diversos cercles socials que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, rics i aristòcrates.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Infància i primers treballs

Va néixer a Pittsburgh[1]. Fou el tercer fill d'una família d'immigrants rutens que provenien del nord-est d'Eslovàquia, d'una ciutat obrera coneguda amb el nom de Medzilaborce. El seus pares es deien Andrej Varchola i Ulja (Julia) Justyna Zavacka (el cognom original era Varchola, va ser modificat per Warhola un cop a Amèrica). El seu pare va emigrar el 1914 per treballar a les mines de carbó, i la seva mare va emigrar el 1921, al morir els avis de Warhol. Andy tenia dos germans grans, John i Paul. La seva familia era catòlica, més concretament pertanyien a l'Església Catòlica Bizantina Rutena. Van viure al número 55 de Beelen Street i més endavant al 3252 de Dawson Street, al barri d'Oakland de Pittsburgh.[2].

Al tercer curs de primària, Warhol va patir la malaltia del mal de Sant Vitus, una aflicció del sistema nerviós que causa moviments involuntaris, i que va afectar la pigmentació de la seva pell. Aquesta malaltia el va fer estar al llit llargues jornades, on va començar a dibuixar, escoltar la ràdio i col·leccionar cromos de famosos de les pel·lícules. Temps desprès, Warhol va definir aquest període com a molt important en el desenvolupament de la seva personalitat i de les seves preferències, tant a nivell artístic com personal.

Va estudiar art comercial al Carnegie Mellon College of Fine Arts. Després de graduar-se, el 1949 es va mudar a Nova York i va començar una reeixida carrera com a il·lustrador publicitari i de revistes com Vogue o Harper's Bazaar.

Durant els anys 50 es va fer famós gràcies als seus dibuixos de sabates. Alguns d'aquests dibuixos encara es poden veure a la Bodley Gallery de Nova York. Durant aquesta època RCA Records va contractar com a freelance a Warhol per a disenyar alguna de les portades dels seus vinils.[3]

[edita] Dècada de 1960

Llaunes de sopa Campbell's dissenyades per Warhol

Durant els anys 60, Warhol va aconseguir passar de ser un il·lustrador comercial a un dels artistes americans més famosos del moment. Warhol i els seus cercles van ajudar a definir tota una dècada.

Va fundar "The Factory", un estudi folrat amb paper d'alumini situat al 47th Street (posteriorment traslladat a Broadway), i durant aquests anys es va rodejar de tota mena d'artistes, escriptors, músics i d'altres celebritats del panorama underground de Nova York.

Va declarar que ell volia convertir-se en una màquina, reduint la part creativa de les seves obres, cosa que va provocar una revolució en els cercles artístics i el va fer popular i controvertit. Va començar a crear pintures serigrafiades, cosa que li va permetre crear obres d'art en sèrie. Durant aquest període Warhol va revolucionar la cultura pop nord-americana, realitzant pintures sobre productes famosos, com les Sopes Campbell i ampolles de Coca-Cola, dòlars, així com retrats de famosos, com Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor i fotografies de diaris amb fets històrics del moment. El motiu dels seus quadres era reconeixible per tothom, cosa que atreia a les masses, que al cap i a la fi és el que volia, com ell mateix va dir:

« El que fa gran aquest país és que els consumidors rics compren essencialment els mateixos productes que els consumidors pobres. Pots estar veient la televisió i veure un anunci de Budweiser Light, i saps que el mateix president en beu, així com Liz Taylor i penses que tú també en pots beure. Totes les cerveses són igual de bones. Liz Taylor ho sap, el president ho sap, i tu ho saps.[4]  »

Quan era il·lustrador comercial en els anys 50, Warhol feia servir ajudants per incrementar la seva productivitat. Va continuar fent servir aquesta controvertida tècnica en la seva producció artística. Un dels seus col·laboradors més importants d'aquesta època va ser Gerard Malanga. Malanga ajudava a l'artista creant les serigrafies, les pel·lícules, escultures i d'altres treballs que es duien a terme a The Factory. Altres membres col·laboradors van ser Freddie Herko, Ondine, Ronald Tavel, Mary Woronov i Brigid Berlin.

El MOMA de Nova York va realitzar un simpòsium sobre el Pop Art en desembre de 1962. La crítica estava escandalitzada amb les actuacions de Warhol, però el simpòsium va ser el detonant que va demostrar que les coses en els cercles artístics estaven canviant, i que Warhol hi tenia molt a veure.

El 1965 coneix al grup de música The Velvet Underground liderat per Lou Reed i en poc temps és converteix en mànager del grup, afegint a la seva amiga, la cantant alemanya Nico. El 1967 surt al mercat el disc dels Velvet anomenat The Velvet Underground and Nico: Andy Warhol, que va ser produït per aquest últim.

Al final dels 60 Warhol ja era tota una celebritat, i apareixia sovint en diaris i revistes.

[edita] Atemptat

El 3 de juny de 1968, una dona, Valerie Solanas, que es descrivia com feminista radical i dramaturga, i a la qual Warhol havia promès publicar el seu manuscrit, el va disparar en el pit i ferir greument. També va disparar a Mario Amaya. Es van requerir més de sis hores de cirurgia per a salvar-li la vida. Els efectes d'aquest esdeveniment van deixar a Warhol traumatitzat per la resta de la seva vida (havia de portar un corset per aguantar-se l'abdomen).

Casualment Valerie Solanas apareix en la pel·lícula de 1968 I, A Man, enregistrada abans dels fets. Va ser arrestada al dia següent, (el dia que van disparar a Robert Fitzgerald Kennedy). Va al·legar que Andy tenia massa control sobre la meva vida. Després d'aquests fets, The Factory va passar a estar molt més controlada, fins que la van tancar.

[edita] Dècada de 1970

Comparat amb l'èxit i els escàndols dels treballs de Warhol durant els 60, aquesta dècada va ser molt més tranquil·la. Tot i això, aquesta és la seva època més emprenedora. Va començar a fer retrats a comissió dels artistes, empresaris i polítics del moment, com Mick Jagger, Liza Minnelli, John Lennon, Diana Ross, Brigitte Bardot, Mao Zedong i Michael Jackson. Va ser durant aquesta època quant sovintejava locals de moda com el Serendipity 3 i Studio 54.

Juntament amb Gerard Malanga, va crear el Interview magazine, i va publicar el seu primer llibre: The Philosophy of Andy Warhol (1975). En aquest llibre explica les seves teories: "Fer diners és art, i treballar és art i els bons negocis són el millor art".

També comença amb el seu famosa sèrie Marilyn sobre la morta Marilyn Monroe. Són famoses les seves "càpsules del temps" on guardava (des de l'any 1974) coses quotidianes en caixes de cartró, arribant-ne a crear unes 610.

El 1979 exhibeix, de manera important, en el Whitney Museum de Nova York, la seva sèrie de retrats Portraits of the Seventies (Retrats dels Setanta.)

[edita] Dècada de 1980

Warhol va tenir un ressorgiment comercial i de la crítica gràcies a que va apropar-se als joves nous talents de l'època, com Jean-Michel Basquiat, Julian Schnabel, David Salle i els anomenats Neo-Expressionistes; també amb Francesco Clemente, Enzo Cucchi i altres membres del moviment de Transavantguardia, que s'havien convertit en influents.

El 1981 comença a pintar detalls de quadres d'artistes renaixentistes com Leonardo da Vinci, Botticelli i Uccello. En 1983 fa el retrat del cantant espanyol Miguel Bosé per a la portada del disc Made in Spain també utilitzada per al disc Milano-Madrid d'aquest mateix artista, Andy Warhol apareix en el videoclip Ángeles Caídos' de Miguel Bosé.

El 1986 pinta el que seran les seves últimes obres, autoretrats i retrats de Lenin i Mao Zedong.

El 1985, Andy Warhol va ser sel·leccionat com uns dels artistes d'Absolut Vodka, i molts dels seus dibuixos de l'època incorporen la famosa ampolla i van ser fets servir per anuncis de la televisió.

Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York, als 58 anys, d'un atac sobtat al cor, després d'una cirurgia a la vesícula mal vigilada pels funcionaris de l'hospital. Va ser enterrat a Pittsburgh, al costat dels seus pares, Julia i Andrej Warhola.

Warhol havia acumulat tantes pertinences que va prendre nou dies a la casa de subhastes Sotheby's vendre la seva propietat per un total que va excedir dels 20 milions de dòlars .

[edita] Filmografia

[edita] Referències

  1. ↑ http://www.warholfoundation.org/biograph.htm, Warhol Foundation.
  2. ↑ Bockris, Victor, The Life and Death of Andy Warhol (New York: Bantam Books, 1989), pp. 4-5
  3. ↑ #ref A.L.Oldham 2Stoned Secker & Warburg 2002, p.137.
  4. ↑ The Philosophy of Andy Warhol: (From A to B and Back Again)|1975, ISBN 0-15-671720-4

[edita] Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Andy Warhol
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Andy Warhol


Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Biografies
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Andy_Warhol»