Jackson Pollock

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jackson Pollock
Nom de naixement Paul Jackson Pollock
Naixement 28 de gener de 1912
Cody, Estats Units
Defunció 11 d'agost de 1956 (als 44 anys)
Springs, Estats Units
Nacionalitat Estatunidenc
Art Pintura
Educació Art Students League of New York
Moviment Expressionisme abstracte
Patrons Peggy Guggenheim
Influenciat per Thomas Hart Benton, Pablo Picasso, Joan Miró[1][2][3]
Influí Helen Frankenthaler
Tomba de Jackson Pollock al Green River Cemetery d'Springs.
Estudi creatiu de Pollock a Springs, Estat de Nova York.

Paul Jackson Pollock (Cody, 28 de gener de 1912 - Springs, 11 d'agost de 1956) fou un artista estatunidenc, referent en el moviment de l'expressionisme abstracte. Considerat un dels pintors més importants dels Estats Units al segle XX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 28 de gener de 1912 a Cody, Wyoming, i posteriorment, el 1929, es va mudar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton.

Pollock es va distanciar de l'art figuratiu i va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping, consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar damunt d'aquesta (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos. A causa d'aquesta forma de pintar, Pollock va ser anomenat "Jack the Dripper" (joc de paraules amb "Jack the Ripper" o "Jack l'Esbudellador", i "Dripper" o "gotejador", i que podríem traduir com "Jack el Gotejador").

Des de 1938 fins a 1942 va treballar per al Federal Art Project (Projecte d'Art Federal), i durant les dècades dels anys 1950 i 60 Pollock va rebre suport de la CIA per mitjà del Congress for Cultural Freedom (CCF, Congrés per a la Llibertat Cultural).

Es va casar amb Lee Krasner el 1945. De la seva curta vida, es diu que els únics anys destacables van ser aquells que va assolir controlar el seu alcoholisme, és a dir, el període 1949-1950. Peggy Guggenheim va ser el seu mecenes, qui li lliurava una mensualitat.

La carrera de Pollock es va veure sobtadament interrompuda quan va morir en un accident de cotxe el 1956.

Va ser l'objecte dels documentals Jackson Pollock (1987) i Jackson Pollock - Love & Death on Long Island (Jackson Pollock - Amor i Mort a Long Island) (1999) així com el biopic Pollock protagonitzat i dirigit per Ed Harris.

Un anterior documental de 10 minuts Jackson Pollock 1951 va ser dirigit per Hans Namuth i tenia música de Morton Feldman.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va tenir una forta influència dels muralistes mexicans, l'art de Picasso i l'automatisme surrealista, cosa que el va dur a iniciar una pintura molt expressiva i gestual amb un rerefons expressionista fins a arribar a la pura abstracció mitjançant el mètode del dripping. Joan Miró va afirmar que en la seva obra havia trobat «la llibertat que va poder prendre el pintor i fins on podia anar, molt més enllà dels seus límits. D'alguna manera, la nova pintura nord-americana em va alliberar».[4]

La seva pintura més famosa "Jackson Pollock #5", 1948, té el rècord de subhasta en vendre's per 140 MDD (USD140,000,000), que li va treure el lloc a la pintura de Gustav Klimt "Retrat d'Adele Bloch-Bauer I", venuda per 135 MDD.

Obres rellevants[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pepe Karmel, Kirk Varnedoe, Jackson Pollock, interviews, articles, and reviews consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
  2. CBS Sunday Morning consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
  3. Leonhard Emmerling, Jackson Pollock 1912-1956 consultat el 29 de desembre 2010. (anglès)
  4. Caballero, Oscar. «Los tres "Azules" de Miró se exhiben desde ayer en el Centro Pompidou de París». La Vanguardia, 22 novembre 1984.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jackson Pollock