Gustav Klimt
| Gustav Klimt | |
|---|---|
 Gustav Klimt |
|
| Nom de naixement | Gustav Klimt |
| Naixement | 14 de juliol de 1862 Baumgarten, Imperi Austríac |
| Defunció | 6 de febrer de 1918 (als 55 anys) Viena, Imperi austrohongarès |
| Nacionalitat | Austríac |
| Art | Pintura |
 El petó (oli sobre tela, 1907-1908) |
|
Gustav Klimt (Baumgarten, 14 de juliol de 1862 – Viena, 6 de febrer de 1918) fou un pintor austríac. Fou educat en l'escola d'arts i oficis de Viena entre els anys 1879 i 1883, on aprengué les tècniques de les arts decoratives. Klimt també fou membre honorari de les universitats de Munic i Viena. Fou el líder fundador de la Wiener Sezession (Secessió de Viena) (1898-1903), el palau de la qual decorà el 1902.
Els seus murals per a la universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat. El seu estil és bidimensional; el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora.
Va morir el 6 de febrer del 1918, després de patir un accident vascular cerebral i una pneumònia a causa de l'epidèmia de grip de 1918.[1][2][3]
Taula de continguts |
Vida i obra [modifica]
Formació i primers anys [modifica]
Gustav Klimt va nàixer a Baumgarten, prop de Viena, dins l'imperi austrohongarès. Segon de set germans (tres nois i quatre noies),[4], tant ell com els seus dos germans (Ernst Klimt i Georg Klimt van mostrar cert talent artístic des de ben joves. El seu pare, Ernst Klimt, originari de Bohèmia, era un gravador d'or[5] que es va casar amb Anna Klimt (née Finster), llur ambició mai assolida fou la d'esdevenir intèrpret musical. Fins 1883, Klimt va viure en la pobresa mentre assistia als cursos de pintura arquitectònica impartits a la Kunstgewerbeschule, l'escola d'arts i oficis de Viena.[5], on descobrí i admirà el pintor de gènere històric més destacat del moment, Hans Makart.
Inicialment, Klimt es va avenir als principis d'una educació de caràcter conservador, i la seva obra primerenca es pot qualificar d'acadèmica.[5] El 1877 el seu germà Ernst —també gravador d'or com el seu pare— també va entrar a l'escola d'arts i oficis vienesa, i els dos germans i el seu amic Franz Matsch van començar a treballar plegats, donant-se a conèixer com la Companyia d'Artistes. Al voltant de 1880 ja havien rebut força encàrrecs, i van ajudar al seu mestre a pintar murals del Kunsthistorisches de Viena.[5] La carrera professional de Gustav Klimt va començar pintant murals interiors i sostres d'edificis públics del Ringstraße de Viena, entre els quals destaca una sèrie d'al·legories i emblemes.
L'any 1888, Gustav Klimt va rebre l'ordre d'or al mèrit de la mà de l'emperador Francesc I d'Àustria, en reconeixement al seu treball als murals del Burgtheater de Viena.[5] També va esdevenir membre honorari de la Universitat de Munic i de la Universitat de Viena. El 1892, el seu pare i el seu germà Ernst moriren, i la responsabilitat econòmica d'ambdues famílies va recaure sobre Gustav Klimt. Aquesta tragèdia també tingué el seu efecte en la seva visió artística, que aviat va prendre un caire nou, més personal. En aquesta època, a més, Klimt va conèixer Emilie Flöge, que fou la seva companya durant tota la vida, malgrat les habituals relacions que Klimt solia mantenir amb altres dones. El caràcter sexual de la relació entre Flöge i Klimt ha estat objecte de debat, però Klimt fou pare d'almenys 14 infants.[6]
Algunes de les seves obres [modifica]
-
Fragment de les pintures al sostre de la Universitat de Viena
-
Retrat de Hermine Gallia, 1904
-
Les tres edats de la dona, 1905
-
Dànae, 1907
-
Esperança II, 1907-1908
-
Retrat de dama, 1908
-
Jardí amb galls, 1917
Referències [modifica]
- ↑ «Biografia de Gustav Klimt» (en anglès). iklimt.com. [Consulta: 12 de desembre de 2010].
- ↑ Gilles Neret, Gustav Klimt: 1862-1918, Taschen, 1999, p.84. ISBN 3-8228-5980-X
- ↑ Alessandra Comini, Gustav Klimt, George Braziller, 2001, p.5. ISBN 0-8076-0806-8
- ↑ Fliedl, Gottfried, page 230, 1994.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Sabarsky, p. 7.
- ↑ John Collins, Klimt: Modernism In The Making, Harry N. Abrams, 2001, p.99, ISBN 978-0-8109-3524-2
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Klimt |
