Naturalisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre per tot Occident.

Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.

Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el moviment és materialista i bastant ateu (si bé a determinats països com Espanya mai no es deixa la religió de banda).

L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l'ideal no és la bellesa sinó l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acció que està narrant. Es presta atenció a la medicina, a la filosofia (sobretot al positivisme) i a les reformes polítiques. Apareixen persones reals i els fets són bastant contemporanis al moment de l'escriptura.

Els autors naturalistes més importants són Clarín, Guy de Maupassant, Henri Barbusse i les últimes obres de Narcís Oller.

Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX[modifica | modifica el codi]

El naturalisme i el realisme són dues etapes del mateix fenomen artístic. El Naturalisme és la culminació del realisme, la seva forma més extrema.

Així doncs, el Realisme és un corrent estètic que es dóna entre els anys 1830-1880, apareix després del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis. Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretén duplicar la realitat i ho fa a partir del teatre.[1]

És un corrent que es caracteritza per :

  1. espontaneïtat del personatge
  2. psicologia del personatge

El Naturalisme, per altra banda, s'inicia a França amb la novel·la el 1870, poc després apareixerà el teatre naturalista a Europa sobretot a Anglaterra, Alemanya i França i als EUA[2]

Els dramaturgs abandonaran la història per tal de situar l'acció a l'època contemporània. Els dramaturgs més significatius d'aquesta etapa són Frederic Soler i Àngel Guimerà.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. teatre medieval i del Renaixement, Barcelona 62,1983
  2. Castells i Altirriba, Joan: materials relatius al teatre profà dels s.XVIII-XIX. Estudios escénicos, XIX (1975), 13-46