DC Comics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

DC Comics és una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada el 1937. Les inicials DC són una abreviatura de "Detective Comics", un dels primers títols emblemàtics de la companyia. Recentment ha estat adquirida com empresa subsidiària d'AOL-Time Warner, actual Time-Warner. Es tracta d'una de les majors companyies d'historietes a nivell mundial. Entre alguns dels seus títols més coneguts trobem: Batman, Superman, La Lliga de la Justícia. Durant dècades DC Comics ha estat una de les dos majors companyies de còmics als Estats Units, l'altre és Marvel Comics. La seva seu es troba a Nova York.

Logotip de DC

Història[modifica | modifica el codi]

DC Comics va sorgir de la unió de tres companyies: "National Allied Publications", "Detective Comics", i "All-American Publications". Les dues primeres es van fusionar a principis de 1930 per convertir-se en "National Comics"(més tard se la coneixia com "National Periodical Publications") mentre que la tercera companyia va ser comprada per la primera el 1945. En aquesta època "DC" era simplement un logotip informal utilitzat regularment a les cobertes de les seves publicacions.


L'Edat d'Or (1930-1949)[modifica | modifica el codi]

Action Comics va iniciar les publicacions de superherois el 1938. L'èxit va ser extraordinari i van sorgir històries de personatges com Superman, Batman, Dona Meravella i també el primer equip de superherois: la Justice Society of America (Societat de la Justícia d'Amèrica). A finals de la dècada dels 40 els superherois van començar a decaure i la companyia va intentar focalitzar-se en altre gèneres com la ciència-ficció, els westerns, l'humor i, fins i tot, el còmic romàntic. DC es mantenia al marge d'algunes de les tendències més importants del mercat de còmics de l'època: les històries de crim i horror. Quan aquestes històries es van convertir en impopulars als 50, DC no va tenir els mateixos problemes que altres editorials que havien explotat aquestes línies ediorials. Durant tot aquest període de temps DC va seguir publicant alguns títols de superherois, en particular: Action Comics i Detective Comics, les dos publicacions de còmics regulars més llargues de la història.

L'Edat de Plata (1950-1965)[modifica | modifica el codi]

Sota la direcció editorial de Julius Schwartz a finals dels 50 la companyia va iniciar un rebrot de la industria del còmic coneguda com l'Edat de Plata del Còmic, amb el retorn de personatges antics com Flash en una versió moderna i adaptada als temps moderns. Aviat sorgiren títols com Green Lantern (Llanterna Verda), Hawkman (Home Falcó), Atom i altres compartint un punt de vista proper a la ciència-ficció. L'equip de superherois va ser revitalitzat en aquesta ocasió amb el nom de la Justice League of America (Lliga de la Justícia d'Amèrica). Els còmics eren molt populars i DC gaudia d'una posició prominent al mercat.

Tanmateix, a començaments dels 60, Marvel Comics, una editorial minoritària anteriorment, estava començant a fer-se amb una part important del mercat del còmic amb un equip creatiu format per mites com Stan Lee, Jack Kirby o Steve Ditko. DC va reaccionar a poc a poc a l'èxit de Marvel, que es basava en personatges més complexes amb una major continuïtat en les seves histories. DC va començar a guanyar una reputació d'estil antiquat i simplista. Gràcies a artistes que havien sortit de Marvel com Steve Ditko o a nous autors com Neal Adams, DC es va anar aproximant cada vegada més a aquest enfocament més modern del còmic de superheroi.

Personatges de DC

Finals dels 60 i principis dels 70[modifica | modifica el codi]

A finals dels 60 molts dels artistes més veterans de DC s'estaven retirant i molts estaven sol·licitant millores en els seus plans de salut i plans de pensions. En un moviment sense precedents DC va acomiadar a la majoria del personal de major edat substituint-los per artistes joves, molts dels quals havien crescut sota la influència dels còmics Marvel. Per una banda els nous treballadors van desenvolupar personatges nous i complexos amb històries més riques i sofisticades, però per l'altra banda, la seva falta relativa d'experiència i professionalitat no aconseguia desenvolupar un producte d'elevada qualitat.

Alguns d'aquests artistes es van convertir en aclamats autors de DC com Dennis O'Neil, que va treballar en les sèries de Green Lantern i Batman. Aquest període va estar ple de nous títols que començaven amb molta força per anar perdent pistonada quan els artistes anaven guanyant experiència i podien permetre's abandonar la companyia per buscar un treball més ben remunerat.

Jack Kirby que havia abandonat Marvel poc abans, va iniciar un projecte ambiciós anomenat: El quart món, en el que Kirby intentava crear un segell per DC en el que integrar a una audiència lleial. Els conflictes amb l'administració de l'empresa van portar a una cancel·lació prematura d'aquest projecte encara que molts dels seus personatges i de les idees desenvolupades es convertirien en elements vitals de l'Univers DC.

Finals dels 70 i dècada dels 80[modifica | modifica el codi]

El 1976 DC va ser comprada pel holding Warner Communications (actualment Time Warner). Per competir amb l'èxit de Marvel, DC va iniciar una campanya de producció de nombrosos títols nous incloent nous superherois i còmics allunyats d'aquesta temàtica clàssica. A més, es va introduir el conceptde de sèries limitades per publicar minisèries sense el cost de desenvolupar grans projectes. La denominada "explosió DC" no va ser massa reeixida produint seriosos problemes a la companyia.

A començaments de 1980, la nova directora de publicacions Jenette Kahn, el seu vicepresident Paul Levitz, i l'editor Dick Giordano van decidir millorar les condicions dels artistes treballadors de la companyia oferint recompenses com royaltys per impulsar l'arribada de talents establerts. La nova col·lecció Teen Titans (Joves Titans) de Marv Wolfman i George Pérez va ser un èxit immediat amb una gran estabilitat per part del seu equip creatiu, gaudint de gran popularitat entre els fans durant molts anys.

L'èxit d'aquest títol menor va provocar que la companyia reconsiderés gran part de les seves línies de producció. El resultat van ser sèries limitades de gran èxit, considerades avui en dia grans clàssics de DC. El 1989 es va iniciar també la publicació d'antigues col·leccions en tapa dura sota el títol: DC Archive Editions.

Algunes altres sèries limitades com The Dark Knight Returns de Frank Miller, o els Watchmen d'Alan Moore van atreure un nou grup de fans a DC. L'originalitat d'aquestes sèries va atreure un important nombre de lectors fent perillar seriament la superioritat editoral que Marvel tenia en aquella època.

Mentrestant, l'escriptor britànic Alan Moore havia revitalitzat la sèrie menor de terror: Saga of the Swamp Thing (La cosa del pantà). Afavorint l'arribada al món del còmic nord-americà de nombrosos talents britànics com Neil Gaiman o Grant Morrison. El resultat va ser un fluxe constant de terror sofisticat i material fosc que anys més tard acabaria amb l'establiment de la línia Vertigo de còmics per adults.

La dècada dels 90[modifica | modifica el codi]

DC va experimentar un període breu de vendes molt elevades a començaments dels 90 gràcies a accions de compra especulativa sobre algunes històries molt populars d'altres editorials. Alguns dels títols clàssics de DC es van fer enormement populars en algunes històries en les que Superman era assassinat i Batman s'enfrontava a la destrucció de Gotham City. L'èxit va ser tansols temporal, i poc després la companyia va entrar en seriosos problemes de vendes.

DC Piranha Press i altres línies de còmics van ser introduïdes als 90 per intentar diversificar la presència de DC en un mercat del còmic cada vegada més especialitzat. Durant aquest període es van incrementar els contractes no tradicionals amb treballs els drets dels quals permaneixien en mans dels seus autors o l'adquisició de drets de publicació d'històries d'altres companyies. També es va incrementar la producció de novel·les gràfiques originals. La línia Vertigo estava dirigida a un públic adult de gustos més literaris, allunyada de l'estigma d'histories infantils o juvenils que arrossegava el còmic de superherois. DC va comprar Wildstorm Comics de Jim Lee mantenint les seves publicacions a part i respectant el seu estil anterior. A finals dels 90 es va afegir la línia America's Best Comics, creada per Alan Moore i que incloïa títols com Tom Strong o Promethea.

2000[modifica | modifica el codi]

A partir de l'any 2000 les vendes de còmics que havien anat caient a la dècada anterior, van començar a revitalitzar-se lleument. DC va diversificar les seves publicacions mirant d'arribar a nous mercats. Al març de 2003 DC Comics va adquirir els drets de publicació i marxandatge de la popular sèrie de fantasia Elfquest (publicada prèviament per els seus creadors Wendy i Richard Pini sota el logotip de Warp Graphics). El 2004 DC va començar a vendre manga sota el segell CMX i va adquirir els drets per publicar a Nord-amèrica les novel·les gràfiques de diferents companyies europees incloent-hi sèries com AD i Humanoides. També va rellançar alguns dels seus còmics més populars en línies específiques pel públic més jove.

Autors destacats[modifica | modifica el codi]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: DC Comics

Pàgina oficial (anglès)