Magnetòfon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Magnetòfon clàssic de cinta magnètica en bobines

Un magnetòfon és un aparell d'enregistrament magnètic de sons, basat en la imantació permanent d'un suport, generalment una cinta magnètica en bobines o en cassets.

El mot Magnetophon va ser una marca registrada per les companyies alemanyes AEG (Allgemeine Elektrizitäts-Gesellschaft) i IG Farben que designava els enregistradors de cinta magnètica. Amb el temps aquest mot va passar a ser una paraula comuna.

El principi de funcionament del magnetòfon és la polarització de les partícules metàl·liques d'un suport que va passant per davant d'un electroimant a velocitat constant.

Aparell magnetofònic multiús. Permetia reproduir i gravar cinta magnetofònica compacta (cassets). Alguns fins i tot tenien ràdio incorporada. Popularment s'anomenaven "radiocassets".

Usos del magnetòfon[modifica]

Els usos del magnetòfon eren determinats pel tipus de dades que permetia gravar o llegir l'aparell magnetofònic. Hi hagué magnetòfons per emmagatzemar:

  • Dades d'ús computacional. Constituïen part de la memòria dels ordinadors.
  • Dades sonores.
  • Dades audiovisuals. L'aparell s'anomenava "video-magnetòfon".

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnetòfon