Orientació sexual
L'orientació sexual o preferència sexual es refereix a la relació entre els sexes d'un individu i l'objecte dels seus desitjos o relacions sexuals. Normalment s'acostumen a estudiar tres orientacions sexuals: l'heterosexualitat (atracció cap a individus del sexe oposat), l'homosexualitat (cap a individus del mateix sexe) i la bisexualitat (cap a individus del mateix sexe i de l'oposat).
La identitat sexual no és el mateix que l'orientació sexual: el primer es refereix a la concepció que un individu té de si mateix, mentre que el segon es refereix al desig sexual. El comportament sexual, malgrat estar-hi molt relacionat, realment tampoc no hi té una relació directa.
La concepció cultural de l'orientació sexual com a característica discreta i fixa és un desenvolupament recent que va sorgir arran dels projectes de taxonomia personal del segle XIX. Durant aquest període van sorgir diverses classificacions i nomenclàtors per descriure/conceptualitzar la sexualitat humana. Moltes de les definicions inclouen un component psicològic, com ara l'objecte del desig eròtic d'un individu, i un component de comportament, que s'enfoca en el sexe de la parella. Per contra, en altres períodes de temps i algunes civilitzacions, la sexualitat no comportava un component d'identitat; és a dir, no es concebia el concepte d'homosexual per se, sinó d'un home que tenia relacions amb altres homes de manera ja sigui exclusiva, temporal o ocasional.
La medicina, psicologia i sexologia modernes no consideren que les orientacions heterosexuals, bisexuals o homosexuals suposin cap patologia i per tant no són susceptibles de cap tractament. Tanmateix, no es coneixen del tot els mecanismes que condueixen a una determinada orientació sexual, i hi ha fortes discussions sobre si són criteris biològics, d'aprenentatge, del creixement o educatius.
