Misogínia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eva Prima Pandora, de Jean Cousin (Louvre). Eva és representada com a Pandora, origen dels mals.

La misogínia és la tendència ideològica o psicològica que consisteix en l'aversió cap a les dones.

Concepte de misogínia[modifica | modifica el codi]

Moltes feministes utilitzen la paraula «misogínia» per designar una forma de masclisme extrema; tanmateix, aquesta concepció és errada, ja que els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten, pel qual fins i tot la concepció i la família són aspectes odiats pels misògins.

La misogínia ha sigut considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i per tant portar una vida generalment basada en celibat i gairebé en un estat d’ascesi. Arthur Schopenhauer, un dels més grans filòsofs del segle XIX, expressa la seva misogínia d'aquesta manera:

« [...] quant més noble i perfecte és un ésser, més tardat i lent és en arribar a la maduresa. Un home difícilment no arriba a la maduresa de la seva potència raonadora i les seves facultats mentals abans dels vint-i-vuit anys, mentre que una dona ho fa als divuit [...] »

La misogínia mai no ha estat aplicada a cap societat. Gairebé tots els estatuts de vida han estat complements d'una societat masclista i no com tal de misògina. D'allà la crítica de la majoria dels filòsofs misògins, entre ells Schopenhauer i Nietzsche.

La misogínia té una arrel lligada al pessimisme i el corrent misantrop de la filosofia. La majoria de misògins tendeixen a la misantropia, és a dir, no només sentir menyspreu al gènere femení, sinó a la humanitat en general.

L'Espill[modifica | modifica el codi]

L'Espill o Llibre de les Dones és una llibre satíric de Jaume Roig que critica totes les classes socials de la seva època, per això, fa que el protagonista, misogin entre altres defectes, les conegui i ens en reta compte a través sobretot de les dones i de les relacions que té amb elles. Tot i que alguns autors consideren que Roig era més aviat feminista, alguns altres, que fan només una lectura primària i prenent tot al peu de la lletra (i potser influenciats per una cultura personal masclista o misògina) consideren aquesta obra com a un exemple de misogínia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]