Desig
De Viquipèdia
El desig és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per aconseguir alguna cosa. Es relaciona amb l'anhel (un fort desig) i l'esperança del seu compliment. El desig ha estat estudiat com a part de la voluntat humana, com a pulsió del jo i com a motor de l'acció, tant en la realitat com en la ficció. El desig s'acaba amb la satisfacció o consecució d'allò que es pretenia.
Taula de continguts |
[edita] El desig sexual
Un dels desitjos més estudiats és el desig sexual, libido o atracció. En sentit negatiu s'anomena luxúria i es considera un desig immoderat, que aparta de les bones accions. Segons Freud, és una de les pulsions bàsiques de l'individu, oposada a la pulsió de mort o violència.
El desig sexual es troba com a instint en les diferents espècies animals. En algunes està limitada en el temps a l'època on les femelles són fèrtils (zel), mentre que en els humans sorgeix per l'erotisme, l'activació de determinades hormones i és vist sovint com a part de l'amor.
[edita] Desig, moral i felicitat
La filosofia ha estudiat la relació entre desig i moral, ja que a vegades desitjar coses no acceptades va contra l'ètica però en canvi en altres ocasions satisfer el desig condueix a la felicitat. Plató condemnava el desig lligat al plaer corporal, que s'havia de reprimir en favor del bé comú. L'únic desig moralment vàlid era l'ànsia de coneixement. Aquesta visió es traspassà a moltes religions, que associaven els plaers intel·lectuals i espirituals a la Salvació i els altres desitjos al pecat. Els desitjos, doncs, permetien una satisfacció o felicitat immediata però a llarg termini podien suposar un mal major, per la condemnació de l'ànima. Kant oposava el desig, nascut de l'egoisme, al deure, autèntic motor de la moral, sense que aquest deure fos necessàriament teològic. En aquestes concepcions, el desig s'assimila sovint a una temptació que cal evitar o superar amb força de voluntat i contenció. Hegel matisa que, no obstant això, el desig de poder (lluita a mort entre senyor i esclau[1]) és decisiu en l'evolució humana i en l'origen de les societats.
Epicur alterà igualment per distingir el desig temporal i el veritable, el que proporciona un plaer estable i dóna sentit a la vida. Va establir una classificació dels desitjos. D'una banda estan els naturals, que sorgeixen de l'home pel sol fet de ser-ho i de l'altra els no naturals. Els naturals es divideixen en necessaris i no necessaris. Aquests darrers busquen el plaer, passar una estona agradable mentre que els altres ajuden a viure, com per exemple les ganes de dormir, de menjar o d'assolir la pau interior. Dins dels deitjos no naturals es troben els artificials, causats per la societat i sovint font de desgràcies, com l'avarícia o l'ànsia de poder, i aquells que són irrealitzables, com el desig d'immortalitat.
L'estoïcisme i el budisme insten a apartar-se de tots els desitjos, ja que alteren l'esperit i són font de patiment: mai no es poden satisfer tots els desitjos i aleshores la persona està permanentment agitada i insatisfeta. Els destijos lliguen la persona al món físic, mortal i imperefecte i l'impedeixen resignar-se al seu destí i elevar-se espiritualment.
[edita] Els desitjos a la literatura
A la literatura (i per imitació a altres arts) els desitjos actuen com a motor de la trama i es converteixen en peticions explícites a personatges o éssers sobrenaturals. Sovint van acompanyats d'un missatge moral, ja que aconseguir els desitjos provoca infelicitat o més problemes als protagonistes.
Els desitjos el concedeix un geni, una fada, una bruixa o objectes encantats per la màgia. Quan el personatge es troba per causalitat amb els donadors o els allibera i fa un favor, aquests donen un nombre de desitjos (entre un i set) que actuaran com a dinamitzadors de la història. Exemples d'obres on el desig ocupa un lloc preeminent serien Aladí i la llàntia meravellosa o el conte Els tres desitjos dels germans Grimm
[edita] Desitjos en la cultura popular
Hi ha diverses ocasions on es pot demanar un desig, que varien segons la cultura. Les més populars són
- bufar una pestanya caiguda o determinades flors
- bufar les espelmes al pastís d'aniversari
- veure una estrella fugaç
[edita] Referències
- ↑ "Entre desig i mort" de G. Mayos (UB).
