Esperança
L'esperança és el sentiment d'optimisme cap al futur fundat en la fe o la creença ferma que un esdeveniment es pot produir. El símbol de l'esperança és el color verd.
[modifica] L'esperança al cristianisme
Esperança és el nom d'una de les tres virtuts teologals, juntament amb la fe i la caritat.
A la Teologia cristiana aquestes virtuts formen una unitat indissoluble amb les virtuts cardinals o naturals: Prudència, Justícia, Temprança i Fortitud i totes elles en el seu conjunt descriuen la imatge cristiana de l'home.
L'esperança és la virtut per la qual l'home passa d'esdevenir a ser. Seguint a Sant Tomàs d'Aquino, ha estat definida com "virtut infusa que capacita a l'home per a tenir confiança i plena certesa d'aconseguir la vida eterna i els mitjans, tant sobrenaturals com naturals, necessaris per a arribar-la a, recolzat amb l'auxili omnipotent de Déu"[1]
A l'esperança s'oposen, per defecte, la desesperació o la resignació i, per excés, la presumpció.
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografia
- Josef Pieper: Las virtudes fundamentales. Ed. Rialp. 2007 ISBN 978-84-321-3134-9 (en castellà)
