Ecologisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acció reivindicativa contra l'energia nuclear per part de l'organització ecologista Greenpeace.
El Cap Raoni, figura emblemàtica contra la desforestació de les selves de l'Amazones, entre altres dirigents amerindis brasilers
Manifestació ecologista contra l'empresa agrícola Monsanto i les seves llavors transgèniques.

L'ecologisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.[1]

Les principals àrees de reivindicació i proposta de canvis són entorn a la contaminació, la protecció del medi ambient, el control de la població mundial i la conservació dels recursos naturals.[2] L'ecologisme també cerca orientar l'organització política i econòmica cap a la protecció i restauració del medi ambient.

Per via general, es troba molt propera en altres moviments com el moviment antimilitarista, el moviment feminista o el socialisme.

Ecologia i ecologisme[modifica | modifica el codi]

L'ecologia en tant que ciència consisteix a comprendre el funcionament dels ecosistemes, elaborant-ne les teories explicatives, així com estudiar les espècies vivents i les seves relacions amb els seus hàbitats.[3]

L'ecologisme està estretament lligat a l'ecologia i a la història de l'ecologia. Les informacions tretes dels estudis científics són utilitzades pels militants de l'ecologisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Els corrents de pensament que inspiren l'ecologisme modern provenen d'Europa i dels Estats Units al segle XIX.

Tanmateix les preocupacions «ecologistes», de protecció de la natura sobre bases ètiques, filosòfiques o religioses són molt anteriors: moltes lleis s'han promulgat que poden ser qualificades d'ecologistes i des de l'antiguitat: de la protecció dels boscos a Ur Mesopotàmia) cap al -2700, els edictes de protecció dels animals de l'emperador Ashoka a l'Índia (-256), de la primera «reserva natural» del món (un santuari de la vida salvatge) a Sri Lanka algunes dècades més tard (www.slwcs.org) fins a la primera llei de protecció dels ocells a l'illa de Farne l'any 676[4] etc.

Una de les primeres accions col·lectives contra la desforestació data del 1720, a l'Índia.[5]

Mentre que Henry David Thoreau (1817-1862) està considerat com el primer ecologista, un dels primers pensadors associat a la lluita social i preocupació ecologista va ser l'anarquista Élisée Reclus (1830-1905).

El 1864, George Marsh publicà L'home i la natura (Man and nature),[6] la primera anàlisi sistemàtica de l'impacte destructiu de la humanitat sobre el medi ambient, que va esdevenir una obra de referència pel moviment ecologista. Deu anys més tard el terme ecologia va ser creat pel zoòleg alemany Ernst Haeckel.

La primera organització internacional de conservació de la natura es va fundar el 1948, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (World Conservation Union o International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN). La seva seu es troba a Suïssa.

Als anys 1960, als Estats Units les preocupacions ecologistes ressorgiren amb els problemes de contaminació, per exemple el DDT com en el llibre Primavera silenciosa de Rachel Carson, els moviments antinuclears amb la biòloga Barry Commoner com a precursora a finals dels anys 1950. La manifestació més important del món fins aquell moment va tenir lloc el 22 d'abril de 1970 per demanar la protecció del medi ambient.

Als anys 1970 va aparèixer un nou tipus de mobilitzacions d'urgència. Per exemple, per no respectar l'embargament sobre la caça de balenes, l'organització Greenpeace, aleshores recent fundada, protegí les balenes posant-se davant dels baleners.

Temes[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament de l'ecologisme es fa a favor de la presa de consciència de la degradació del medi ambient (risc nuclear, capa d'ozó, contaminació, plaguicides, escalfament global, esgotament dels recursos naturals).

Contaminació[modifica | modifica el codi]

La contaminació és un problema ambiental pel planeta Terra (que genera abocadors, rius contaminats, residus radioactius...), i pels recursos, que es desaprofiten quan es generen en excés (l'energia i materials necessaris per fer els béns, que després es convertiran directament en residus).

L'ecologisme proposa com a primer lloc la llei de les tres R, o sigui:

  • La reducció dels productes innecessaris (excés d'embolcalls o envasos, productes d'un sol ús (piles, càmeres de fotos, etc.).
  • En segon lloc la reutilització (com antigament es feia amb els envasos de vidre dels iogurts o les begudes).
  • I en tercer lloc el reciclatge, si es reciclen les matèries primeres s'estalvia en l'extracció (i esgotament) de recursos naturals que de vegades tenen un gran alt cost ambiental (com les mines de bauxita, per extreure alumini).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obres d'anàlisi, assaigs sobre les preocupacions ecologistes, per ordre cronològic

  • Walden o la vida al bosc de Henry David Thoreau (1854)
  • l'home i la natura de George Marsh (1864)
  • L'homme et la terre d'Elisée Reclus (1906)
  • Silent spring «Primavera silenciosa» de Rachel Carson (1962)
  • Abans que mori la natura Jean Dorst 1964
  • The closing circle ("l'encerclament") de Barry Commoner 1971
  • Els límits del creixement(o informe Meadows), 1972
  • La societat contra la natura Serge Moscovici 1972
  • L'Utopie ou la Mort de René Dumont (1973)
  • Per una societat ecològica Murray Bookchin 1976
  • Écologie et liberté André Gorz 1977
  • Le système technicien Jacques Ellul 1977
  • Écologie et politique André Gorz 1978
  • La responsabilitat principal. Una ètica per a la civilització tecnològica de Hans Jonas (1979)
  • Deep ecology de Devall i Session (1985)
  • Le défi écologiste de Michel Jurdant (1988)
  • L'écologie au pouvoir Boy Jacques le seigneur, Roche 1995
  • Politique de Cassandre - Manifeste républicain pour une écologie radicale de Jean-Christophe Mathias (Sang de la Terre, 2009)
  • Les raisons de la colère ou l'Utopie des verts René Dumont

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «environmentalism». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 març 2014].
  2. «Environmentalism». Concise Encyclopedia. Merriam-Webster. [Consulta: 25 març 2014].
  3. «Ecologisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Historique de l'environnementalisme i Cuthbert de Lindisfarne per la protecció dels ocells (anglès)
  5. Filiació històrica del Moviment Chipko
  6. Títol complet :« Man and nature; or, Physical Geography as Modified by Human Action » revisat el 1874 amb el títol The Earth as Modified by Human Action

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ecologisme Modifica l'enllaç a Wikidata