Ecosocialisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'ecosocialisme és una ideologia política sorgida a finals del segle XX que integra les idees del socialisme amb les de l'ecologisme polític.

Partint, com el socialisme, de la crítica al capitalisme com un sistema socialment injust, l'ecosocialisme denuncia que el capitalisme també és un sistema depredador del medi ambient que porta a mitjà i llarg termini a la destrucció del planeta.

Davant d'això, l'ecosocialisme propugna transformar la societat a partir dels valors de la justícia social, la solidaritat, la igualtat d'oportunitats, el respecte i la defensa de les llibertats personals, la pau, l'emancipació personal i la sostenibilitat; la seva aspiració és aconseguir una societat basada en la democràcia i el socialisme, de persones lliures i autònomes en una Terra habitable.

Altres denominacions que, a vegades, s'utilitzen per designar l'ecosocialisme són ecopacifisme o socialisme verd.

Crítica al model capitalista i a la globalització[modifica | modifica el codi]

L'ecosocialisme recull del marxisme la crítica de les contradiccions internes del capitalisme, en el sentit que considera que l'acumulació de riquesa (el Capital, i per tant les minories que l'acumulen) se sustenta en l'explotació del Treball de la immensa majoria de la humanitat. Tanmateix, per tal de seguir acumulant riquesa la minoria acumuladora de Capital, requereix incrementar successivament l'explotació sobre el Treball, fet que -al seu torn- acaba limitant la capacitat de Consum de la resta de persones; aquesta dinàmica pot acabar posant en crisi el mateix sistema capitalista atès que la manca de capacitat de Consum trenca la cadena d'acumulació del sistema i pot portar les majories explotades a revoltar-se.

L'ecosocialisme també denuncia que aquesta contradicció interna del capitalisme s'ha accentuat amb l'actual procés de globalització econòmica neoliberal, atès que, en el capitalisme financer el Capital virtual (les accions borsàries) se separa cada vegada més del Capital real (els mitjans de producció).

Alhora, l'ecosocialisme també exposa una nova contradicció interna del capitalisme, segons la qual aquest no es pot estendre il·limitadament perquè resulta insostenible, ja que el ritme de destrucció dels recursos naturals és més ràpid que el de la seva regeneració. Els avenços tecnològics i científics no poden solucionar el problema que generen la sobreexplotació i el malbaratament dels recursos naturals, atès que aquests tenen caràcter limitat.

Segons l'ecosocialisme, aquestes dues grans contradiccions (l'econòmica i la mediambiental) són inherents al sistema capitalista i només es poden superar a partir de l'impuls cap al socialisme, amb garantia de democràcia econòmica i de promoció dels drets socials i individuals de les persones. Davant d'això l'ecosocialisme propugna una reconversió ecològica de l'economia; un replantejament del sistema de necessitats amb eliminació del consumisme i la mercantilització; i la transformació de les relacions socials perquè aquestes es basin en la igualtat entre les persones, la cooperació entre els pobles, la solidaritat intergeneracional i la sostenibilitat.

Així mateix, l'ecosocialisme denuncia que el capitalisme neoliberal és un sistema generador de desigualtats construïdes a partir de les diferències de sexe, d'edat, de raça, de nacionalitat, d'ètnia o d'idees, que neguen o limiten l'efectivitat dels drets humans, o estableixen diferències pràctiques entre la ciutadania.

Evolució ideològica[modifica | modifica el codi]

L'ecosocialisme ha sorgit a partir de la reflexió d'alguns partits polítics que anteriorment es definien com a socialistes o comunistes que han evolucionat cap a aquesta tendència com a conseqüència, d'una banda, d'incorporar en el seu ideari el concepte de sostenibilitat; i d'altra banda, com a fruit del seu contacte amb els moviments socials (especialment l'ecologisme, el feminisme, el pacifisme, i més recentment el moviment antiglobalització); i també del fet d'afegir a la lluita pels drets col·lectius, la lluita per drets individuals com les llibertats sexuals, l'emancipació personal, el respecte a la diversitat i el rebuig a l'homogeneïtzació cultural.

D'acord amb les tesis ecosocialistes, el canvi de model econòmic i social que propugnen s'ha d'assolir mitjançant mètodes democràtics a través de la conscienciació i el suport de la ciutadania cap al procés de canvi i transformació. En aquest sentit, recollint el que ja avançaven les tesis eurocomunistes, l'ecosocialisme rebutja de ple les estructures productivistes de les variants burocràtiques del socialisme i estableix la democràcia formal com un mecanisme necessari però no suficient per a la transformació social.

En aquest sentit, l'ecosocialisme aposta pel concepte de radicalitat democràtica, ja que veu com un objectiu i una necessitat una major implicació i participació de la ciutadania en la gestió dels afers públics. Per aquest motiu considera que cal establir mecanismes de participació ciutadana en què les persones siguin les protagonistes i els principals actors de la vida política i de les decisions de les estructures de govern, en oposició a la situació actual de democràcia delegada o de baixa intensitat. D'altra banda, aquesta defensa de la radicalitat democràtica també està fonamentada en el rebuig a les retallades de drets polítics o individuals.

Un altre dels aspectes destacats de l'ecosocialisme és que es tracta d'una ideologia que té molt present que els canvis que propugna han de tenir una dimensió internacional i que, per tant, es declara altermundista. En aquest sentit defensa una redefinició radical de les institucions internacionals (ja que considera que aquestes no responen a la voluntat de la ciutadania sinó als dictats de les grans multinacionals); i l'establiment de mecanismes (com per exemple la Taxa Tobin) de regulació internacional de l'economia i dels mercats de capitals.

En l'àmbit de les nacions sense estat, les forces que s'identifiquen com a ecosocialistes generalment són partidàries del dret a l'autodeterminació com una expressió democràtica de la voluntat col·lectiva de la ciutadania.

La revolució i la transició a l'ecosocialisme[modifica | modifica el codi]

"La Revolució", com preveuen els ecosocialistes, implica una immediata transició sociopolítica. Internacionalment, els ecosocialistes creien en una reforma de la naturalesa dels diners i la formació d'una organització de "Comerç mundial Popular "(WPTO), que millora i democratitza el món comercial a través del càlcul d'un "Preu Ecològic" (PE) per a les mercaderies. Aquest seria seguit d'una transformació de les condicions socioeconòmiques de la producció ecològica, comú la terra i les nocions d'usdefruit (que busquen millorar els béns comuns posseïts per la societat) per posar fi a la privada de propietat. Els ecosocialistes afirmen que això s'ha de dur a terme amb el compliment d'una política de no-violència.

El període immediatament posterior a la revolució[modifica | modifica el codi]

Ecosocialistes com Kovel utilitzen el terme "ecorevolució socialista" per descriure la transició a una societat mundial ecosocialista. A la immediata transició sociopolítica, ell creu que quatre grups han de sortir de la revolució: els revolucionaris, aquells la "activitat productiva" dels quals "és directament compatible amb la producció ecològica" (com infermeres, mestres, bibliotecaris, agricultors independents i molts altres exemples); els "pre-revolucionaris, que a la pràctica es van dedicar al capital" (inclosa la burgesia, els executius de publicitat i molt més); i "els treballadors, on l'activitat afegeix valor als excedents de productes bàsics capitalistes". En termes d'organització política, que advoca per una "assemblea provisional, format pels revolucionaris que poden" dissenyar incentius per assegurar que es mantinguin les funcions vitals" (com a curt termini la continuació del "diferencial de remuneració" de mà d'obra), "manejar la redistribució dels rols socials i els béns" convocarà "en els llocs generalitzats", i enviarà als delegats regionals, estatals, organitzacions nacionals i internacionals, on cada nivell té un "executiu"que es gira i es pot recordar. Des d'allà, afirma que en "les comunitats productives" es "forma la política econòmica, així com de la societat", i "organitza altres" per fer una transició a la producció ecosocialista, qui afegeix que les persones podran ser membres de qualsevol comunitat de la seva elecció amb "membres associats" d'altres, com un metge, ja que hi ha d'haver principals membres de les comunitats en l'atenció sanitària, i membres associats a la criança dels fills, com un pare de la comunitat. Cada localitat, en els ulls de Kovel, requereix una comunitat que administri les àrees de jurisdicció a través d'una assemblea elegida. Assemblees d'alt nivell que tenen més "control" sobre els papers locals per supervisar el desenvolupament de l'ecosistema, la integritat, i l'administració de "tota la societat de serveis", com el transport. En "l'estat-com a funcions", abans de l'assemblea, pot transferir responsabilitats envers "el nivell de la societat en conjunt a través dels comitès de resposta i democràticament".

El comerç i el capital transnacional reformat[modifica | modifica el codi]

Part dels ecosocialistes veuen que la transició a un altre món millor, en els ulls de Kovel, és la reforma dels diners per a mantenir el seu ús en "permetre l'intercanvi", mentre que la reducció de les seves funcions és com "una mercaderia en el seu propi dret" i "dipòsit de valor". Afirma la direcció dels diners amb la "millora del valor d'ús" a través d'una "subvenció de valor d'ús" que "preserva el funcionament bàsic de l'economia, mentre que es guanya temps o l'espai per a la reconstrucció de l'economia". Internacionalment, creu en la cessació immediata d'especulació de les monedes. S'ha de "trencar amb la funció dels diners com a mercaderia, i la reorientació de fons en valor d'ús, la cancel·lació del deute de l'hemisferi sud ("trencar la part de darrere de la funció de valor" de diners) i la reorientació de la "gran reserva de tot fals valor" a la reparació i "un desenvolupament ecològicament racional". Se suggereix al final l'ajuda militar i altres formes de suport a les "elits comprador en el Sud" eventualment "dur al seu col·lapse".

En termes comercials, Kovel advoca per una Organització Mundial de Comerç del Poble (WPTO), "responsable d'una confederació d'organismes populars", en la qual el grau de control sobre comercials és proporcional a la participació amb la producció; cosa que significa que "els agricultors tenen una especial paraula sobre el comerç d'aliments" i així successivament. Es postula que la WPTO elegida ha de tenir un consell que supervisarà una reforma dels preus en favor d'un "preu ecològic" (PE), "determinat per la diferència entre el valor d'ús i la plena realització d'uns". Per tant, amb baix aranzelàries per les formes de producció ecològica com l'agricultura orgànica, on també es preveu l'alta d'aranzelàries en la producció ecològica i no la concessió de subvencions a les unitats de producció ecològica. El PE també internalitza els costos de les actuals externalitats (com la contaminació) i "s'establiria en funció de la distància de comerç", la reducció dels efectes del transport de llarga distància -com de carboni emissions- i l'augment d'embalatge de mercaderies. Ell pensa que aquesta serà una "norma de la transformació" de les indústries no ecològiques, com la la indústria de l'automòbil; per tant, impulsa els canvis cap a la producció ecològica.[1]

Producció ecològica[modifica | modifica el codi]

Els ecosocialistes han perseguit una visió ecològica de la producció" que, d'acord amb Kovel, va més enllà de la socialista la visió de l'emancipació de la mà d'obra a "la realització del valor d'ús i l'apropiació de valor intrínsec". Es preveu una forma de producció en la qual "la realització d'una cosa es converteix en part de la cosa feta" de manera que, mitjançant un dinar d'alta qualitat com una analogia s'obté el plaer de la cuina del menjar. Per tant, les activitats "són reservades a les aficions en el capitalisme que formen el teixit de la vida quotidiana a l'ecosocialisme". Això, per Kovel, s'aconsegueix si el treball és "lliurement elegit i desenvolupat amb una ... plenament valor d'ús" assolit per una negació de valor de canvi, i un exemple de l'Alimentació Not Bombs per a l'adopció d'aquest projecte. Ell creu que amb la noció de "reconeixement mutu ... per al procés, així com el producte" s'evitarà explotació i jerarquia. Amb una producció que permeti a la humanitat "viure de forma més directa i receptiva, incrustada a la naturalesa", prediu que Kovel "una reorientació de la necessitat humana" i reconeix que es produiran límits ecològics i veu la tecnologia com "participant plena en la vida de l'ecosistema", eliminant així exercicis amb ànim de lucre.

En el curs d'una ecorevolució socialista, escriptors com el defensor Kovel afirmen una "ràpida conversió a la producció d'ecosocialistes" per a totes les empreses, seguit per "el restabliment de ecosistema i la integritat en el lloc de treball" a través de mesures com la propietat dels treballadors. A continuació, creu que les noves empreses es poden construir "socialment desenvolupant plans de producció per a les necessitats de la societat, com la llum eficients de transport ferroviari components. Al mateix temps, advoca per Kovel la transformació de essencial, però, sota el capitalisme, no el treball productiu, tals com la cura dels infants, en el treball productiu, "cosa que fa que la reproducció del treball sigui un estatut equivalent al treball productiu". Durant aquesta transició, es considera que els ingressos han de garantir els diners i seguirà sent utilitzada en virtut de "les noves condicions de valor ... d'acord al consum i al grau en què es desenvolupa la integritat dels ecosistemes i de la producció per qualsevol particular". Dins d'aquesta estructura, Kovel afirma que els mercats i es converteixi en innecessària - encara que "els fenòmens de mercat" en els intercanvis personals i altres petits casos podria ser aprovat - i de les comunitats i de les assemblees elegides democràticament, es decidirà sobre l'assignació de recursos. Istvan Mészáros creu que aquestes "realment planificat i d'auto-administració (en oposició burocràtica planificada des de dalt), les activitats productives" són essencials si l'ecosocialisme és per satisfer les seves "objectius fonamentals".[2]

Els ecosocialistes s'afanyen a afirmar que la seva concentració en la "producció" no vol dir que hi haurà un augment de la producció i mà d'obra en virtut de l'ecosocialisme. Kovel pensa que l'emancipació de la mà d'obra i la realització de valor d'ús permetrà que "els àmbits de treball i reintegrar-se a la cultura". Cita l'exemple de paraguaiana Índia, les comunitats (organitzades per Jesuïtes) en el segle XVIII que es va assegurar que tots els membres de la comunitat aprenguessin a tocar instruments musicals, i tenien els treballadors els instruments musicals als camps, a l'espera del seu torn per a la reproducció de música o la collita.

Vegeu també les fases ecològiques de Boyden a Capacitat de càrrega.

Els béns comuns i la propietat[modifica | modifica el codi]

La majoria d'ecosocialistes, inclosa la Guha i Martínez-Alier, fet de subsistència ecofeministes com Vandana Shiva quan advoquen per el restabliment de la comú sobre la terra propietat privada. Ells culpen ecològica sobre la degradació de la inclinació a curt termini, els beneficis inherents a les decisions inspirades en una mercat sistema. Per a ells, la privatització de la terra del seu poble tires locals dels recursos comunals en nom de la creació de mercats per globalització neoliberal, que beneficia a una minoria. En la seva opinió, l'èxit de comú s'han creat sistemes de tot el món a través de la història per a la gestió de les àrees en cooperació, sobre la base de les necessitats a llarg termini i sostenibilitat en lloc dels beneficis a curt termini.[3]

Molts ecosocialistes se centren en una versió modificada de la noció d'usdefruit per substituir la visió capitalista dels lloguers de la propietat privada capitalista. Com un terme jurídic, Usdefruit es refereix al dret legal d'utilitzar i obtenir el guany o benefici de la propietat que pertany a una altra persona, sempre que la propietat no estigui corrompuda. D'acord amb l'ecosocialistes com Kovel, una interpretació moderna de la idea és "quan un fa servir, gaudeix i per això, millora la propietat d'un altre", ja que la seva etimologia llatina "condensa els dos significats d'ús com en valor d'ús, i gaudi -i com en la satisfacció expressada en el treball lliurement associat ". La idea, segons Kovel, té arrels en el Codi d'Hammurabi i s'esmenta per primera vegada en dret romà "quan s'aplica a les ambigüitats entre amos i esclaus pel que fa a la propietat", sinó que també funcions de Islam i sharia, Azteca i la llei Codi napoleònic.

Crucial per a l'ecosocialistes, s'esmenta la idea de Marx quan afirmava que els éssers humans no són més que la del planeta "usdefruit Aries, i, igual queboni Patras famílies, que ha part de l'èxit en generacions en una millor condició ".[4] Kovel i altres han tingut en aquesta lectura l'afirmació que en un ecosocialista de la societat, "tota persona tindrà ... drets d'ús i propietat sobre els mitjans de producció necessaris per expressar la creativitat de la naturalesa humana", a saber, "un lloc de la pròpia "per decorar a gust personal, alguns objectes personals, el cos i les seves relacions sexuals i el reproductiva drets. Tanmateix, veu Kovel de propietat com a "auto-contradictori" perquè els individus sorgeixen "en un teixit de relacions socials" i "cercles incrustats", amb l'acte en el centre i es va estendre en els cercles, "es plantegen qüestions de repartiment de la primera infància sobre el tema". Ell creu que "la plena autonomia es veu reforçada per donar més que per prendre" i que l'ecosocialisme s'exerceix quan les possessions materials pesen "lleugerament" a la lliure - per tant, la restauració de valor d'ús permet que coses que s'han de prendre " concreta i sensualment ", sinó" la lleugera, ja que les coses es gaudeixen per si mateixos i no com contraforts d'un fràgil ego ". Això, per Kovel, inverteix veure el que els marxistes com el els fetitxisme i l'atomització dels individus (a través de la "unappeasable gust" per "tenir i excloent a altres d'haver") sota el capitalisme. En virtut de l'ecosocialisme, per tant, considera que la millora de valor d'ús donarà lloc a la diferenciació entre la propietat individual i el col·lectiu, on hi ha "clars límits en la quantitat de de propietat de control de les persones" i no -es pot prendre el control dels recursos que "permetria a l'alienació de els mitjans de producció d'una altra". A continuació, espera que la "arrogància" de la noció de "propietat del planeta" se substitueix per usdefruit.

No violència[modifica | modifica el codi]

La majoria de la ecosocialistes participen en la pau i contra els moviments, i l'ecosocialista d'escriptors, com Kovel, en general, creuen que "la violència és la ruptura del ecosistema " i, per tant, és "profundament contrari als valors ecosocialistes". Kovel considera que els moviments revolucionaris hem de preparar per a després de la violència revolucionària de la contra-revolucionari per fonts "abans de desenvolupament de l'esfera democràtica" en el si del moviment, perquè "en la mesura que les persones són capaços d'auto-govern, pel que s'aparten de la violència i la venjança "per" un poble autònom no pot ser empès per al voltant de qualsevol govern estranger ". Per tant, és essencial, en el Kovel la, que la revolució "es porta a terme a" o es propaga ràpidament als EUA, que "és Gendarme del capital i aixafar qualsevol amenaça", i que revolucionaris rebutjar la pena de mort i càstig contra l'ex adversaris o contra-revolucionaris.

Les crítiques de l'ecosocialisme[modifica | modifica el codi]

Si bé en molts aspectes, les crítiques de l'ecosocialisme combinar les tradicionals crítiques de la política verda i el socialisme, no són úniques crítiques de l'ecosocialisme, que són en gran part dins de la tradicional Socialista o moviment verd s, juntament amb conservador crítiques.

Alguns socialistes són crítics de la paraula "ecosocialisme". David Reilly, es pregunta si el seu argument és millorat per l'ús d'una "paraula exòtica", i sosté en canvi que el "socialisme real" és "també una zona verda o" ecològica " d'arribar a "a força de lluita".[5] Altres socialistes, com Paul Hampton de Aliança per als Treballadors Llibertat (un britànic tercer campament socialista Part), veure l'ecosocialisme com "l'ecologia sense classes", en el qual l'ecosocialistes han "renunciat a la classe obrera" com a agent privilegiat de la lluita per "préstecs bits de Marx, però falta el centre de la política marxista".[6] Escrivint enEl capitalisme Natura socialisme , Doug Boucher, Peter Caplan, David Schwartzman i Jane Zara criticar l'ecosocialistes en general (i Joel Kovel, en particular) per a un determinista "catastrofisme" que domina "el tendències de les lluites populars i els esforços dels governs capitalistes a racionalitzar el sistema" i els "èxits del moviment obrer" que "demostren que malgrat la interessos i desitjos dels capitalistes, el progrés cap a de la justícia social és possible ". Argumenten que un socialisme ecològic ha de ser "construït sobre l'esperança, no por".[7]

Els conservadors han criticat la percepció d'oportunisme esquerrà dels grups que han augmentat la seva atenció als problemes des de la caiguda del comunisme. Fred L. Smith Jr, President de la Institut d'Empresa Competitiva -un grup de reflexió-, posa un exemple de la crítica conservadora dels Verds, l'esquerra, atacant el "panteisme", el moviment dels Verds i conflating "Ecopaganisme "amb l'ecosocialisme. Igual que molts conservadors crítics, Smith utilitza el terme "ecosocialisme" als atacs no socialistes ambientalistes per promoure la limitació de la mercat lliure, encara que ell reconeix i condemnar la influència dels ideals socialistes en molts en el moviment verd que rebutgen propietat privada, i en el seu lloc advoca per mercat a base de solucions als problemes ecològics. Tanmateix, erròniament afirma que l'ecosocialistes recolzen "la maltusiana vista de la relació entre l'home i la natura", i afirma que Al Gore, ex Democràtica Part Vice President dels Estats Units i ara una canvi climàtic militant, és un ecosocialista, malgrat que Gore mai ha utilitzat aquest terme i no és reconegut com a tal per un altres seguidors de la política, ja sigui verd o el socialisme.[8]

Alguns ambientalistes i conservació periodistes han criticat l'ecosocialisme des de dins del moviment verd. En una revisió de la Joel Kovel a l'El enemic de la Natura, David M. Johns critica l'ecosocialisme per no oferir "suggeriments sobre curt termini i conservació política, i se centra exclusivament en el llarg termini de transformació social". John creu que l'extinció d'espècies "va començar molt abans" que el capitalisme, i suggereix que l'ecosocialisme deixa de banda el fet que en una ecològica la societat haurà de transcendir la destrucció, es troba en "totes les societats a gran escala". Johns es pregunta si no jeràrquica dels sistemes socials pot preveure milers de milions de persones, i critica l'ecosocialistes de descuidar les qüestions de població pressió. A més, Johns Kovel descriu l'argument que la jerarquia es basa en l'aplanament de robar la dona com a "arcaic". En general, considera que Johns ecosocialisme demana "moltes de les preguntes correctes" i fomentarà la conservació ISTAS "per comprendre millor els obstacles a la conservació que són estructurals", però considera que l'ecosocialistes pateixen per intentar "adaptar-se als processos ecològics i els problemes en categories llargues, utilitzades per a descriure la societat humana",[9] la tendència on el mateix Kovel diu que hi ha atacs entre capitalistes i tradicionals d'esquerra que tracten de reduir la naturalesa a models "lineals" humans.[1]

Situació actual[modifica | modifica el codi]

L'ecosocialisme com a ideologia política, tot i que es nodreix d'uns antecedents històrics determinats (el socialisme i l'ecologisme) es tracta d'un corrent recent, encara en fase d'estructuració i d'autoidentificació; existint encara diversos graus de desenvolupament ideològic entre les forces que assumeixen com a propi aquest concepte. En aquest sentit, es tracta d'un concepte que genera debats ideològics importants en alguns partits -anteriorment comunistes o socialistes- que pretenen incorporar en el seu ideari el concepte transversal de sostenibilitat; però també en alguns partits verds que -paulatinament- es plantegen incorporar una visió més social als seus postulats.

Aquest tipus de debat nominatius són especialment importants en els països europeus i a l'Amèrica del Nord; mentre que -en general- als països del sud, les forces que defensen un ideari similar (i que en alguns casos tenen més desenvolupades les concrecions pràctiques d'aquesta ideologia) no se solen autodefinir com a ecosocialistes.

A Europa es defineixen com a ecosocialistes moltes de les formacions que integren el Partit Verd Europeu, entre elles la formació catalana Iniciativa per Catalunya Verds.

Alhora hi ha d'altres forces més disperses que també s'autodefineixen com a ecosocialistes, i també ho fan algunes corrents internes en altres partits d'esquerres i progressistes.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Kovel
  2. Mészáros, I.,Més enllà de capital, 1996 (Nova York: Ressenya mensual de premsa)
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Guha
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Capital3
  5. LeftClick Bloc:Què és ecosocialism? " '
  6. Joel Kovel reunió - per què sóc escèptic sobre "ecosocialisme" | Treballadors de la Llibertat
  7. 20of% 20Kovel.htmCapitalisme Socialisme Natura de setembre de 2003 -Una altra mirada a la fi del món
  8. [Política http://www.policycounsel.org/46101/48601.html advocat -Ecopaganisme - Ecosocialisme: Greu Amenaces per a la el futur d'Amèrica del]
  9. = verdaderoNueva Ciència Política, Volum 25, Número 1, de març de 2003 - Comentaris