Ernst Haeckel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest autor és citat en taxonomia animal amb l'abreviació Haeckel.
Ernst Haeckel
ErnstHaeckelDW.jpg
Naixement 16 de febrer de 1834
Potsdam
Mort 9 d'agost de 1919 (als 85 anys)
Jena
Nacionalitat Alemanya
Ernst Haeckel

Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (16 de febrer del 18349 d'agost del 1919),[1] també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.

Ernst Haeckel va posar nom a milers de noves espècies, va fer un arbre evolutiu que relacionava totes les formes de vida per llavors conegudes i va encunyar diversos termes de la biologia, incloent-hi fílum, filogènia, ecologia i el regne Protista. Va promoure les obres d'en Charles Darwin a Alemanya i desenvolupar la controvertida teoria de la recapitulació que indica que els canvis d'un organisme en l'ontogènesi és un resum del desenvolupament evolutiu de l'organisme: "l'ontogènesi recapitula la filogènia".

L'obra publicada de Haeckel inclou més de 100 il·lustracions detallades pluricromàtiques d'animals i criatures marines (vegeu: Kunstformen der Natur, "Formes artístiques de la Natura"). Com a filòsof va escriure Die Welträthsel (1895-1899, El misteri de l'univers), creant el terme Welträthsel; i Llibertat en la ciència i l'ensenyament[2] per donar suport a l'ensenyament de l'evolució.

En honor seu s'ha posat nom al Mont Haeckel als EUA Mount Haeckel i a l'asteroide 12323 Häckel.

La casa de l'Ernst Haeckel ("Villa Medusa") a Jena, Alemanya conté una biblioteca històrica.

Vida[modifica | modifica el codi]

Anèmones marines de Kunstformen der Natur del 1904
Ernst Haeckel al Nadal de 1860 (26 anys)

Ernst Haeckel va néixer el 16 de febrer de 1834, a Potsdam (llavors part de Prússia). [3] Va completar els seus estudis el 1852, a Domgymnasium de Mersburg.[3] Llavors va estudiar medicina a Berlín, amb Albert von Kölliker, Franz Leydig, Rudolf Virchow (amb qui va treballar breument com a ajudant), i amb l'anatomista-fisiòleg Johannes Peter Müller (1801-1858).[3] El 1857, Haeckel es va doctorar en medicina rebent una llicència per practicar-la. L'ocupació de metge, però sembla que va perdre intrès per part seva després d'entrar en contacte amb el patiment dels pacients.[3]

Haeckel va estudiar amb Carl Gegenbaur a la Universitat de Jena durant tres anys, aconseguint un doctorat en zoologia,[3] abans d'esdevenir ptofessor d'anatomia comparativa a la mateixa universitat, en la que hi va romandre durant 47 anys, en el període 1862-1909. Entre el 1859 i 1866 Haeckel va treballar en diversos grups invertebrats incloent-hi els radiolaris, porífers i anèl·lids.[4] Durant un viatge pel Mediterrani, Haeckel va descobrir i anomenar prop de 150 noves espècies de radiolaris.[4] [4] De fet va anomenar milers de noves espècies entre el 1859 i el 1887. [5]

Del 1866 al 1867 va fer un extens viatge per les Illes Canàries període en què va tenir contacte amb Charles Darwin, Thomas Huxley i Charles Lyell.[3] El 1867 es va casar amb Agnes Huschke amb qui va tenir un fill, Walter, el 1868, i dues filles, Elizabeth i Emma el 1871 i 1873 respectivament.[3] El 1869, va viatjar com a investigador a Noruega, el 1871 a Dalmàcia i el 1873 a Egipte, Turquia i Grècia.[3] El 1909 es va retirar de l'ensenyament i el 1910 va apostatar del luteranisme.[3] La seva muller va morir el 1915 i ell va anar-se tornant més fràgil, trencant-se un braç i una cama.[3] Va vendre la mansió Medusa ("Villa Medusa") el 1918 a la fundació Carl Zeiss.[3] Va morir el 9 d'agost del 1919.


Política[modifica | modifica el codi]

Haeckel va extrapolar una nova religió o filosofia anomenada "monisme" de la ciència evolutiva. Des del punt de vista del monisme de Haeckel que postula que tots els aspectes del món formen una unitat essencial, i l'economia, la política, i l'ètica són reduïts a la "biologia aplicada." [4] Les seves escriptures i lectures del monisme varen ser més tard emprades per proveir de justificacions científiques (o quasi científiques) del racisme, nacionalisme i Darwinisme social.[4]

Va suggerir que el desenvolupament de les races era paral·lel al desenvolupament dels individus. Advocava per la idea que les races primitives eren en la seva infància i necessitaven la supervisió i protecció de societats més madures.

Haeckel també assegurava que la "política és biologia aplicada",[4] una citació emprada per diversos nazis. El partit nazi va fer servir no només les citacions de Haeckel sinó que també va fer ampli ús de la filosofia del monisme que varen fer servir com a justificació de racisme, nacionalisme i Darwinisme social.[4]

Recerca[modifica | modifica el codi]

Haeckel (a l'esquerra) amb Nicholai Miklukho-Maklai, el seu ajudant en les Illes Canàries, el 1866

Haeckel fou un zoòleg, un artista i il·lustrador reconegut i més tard un professor universitari d'anatomia comparativa. To i que les idees de Haeckel són importants en la història de la teoria evolutiva, i que fou un competent anatomista d'invertebrats, sobretot conegut per la seva feina amb els radiolaris, molts conceptes especulatius que va defensar són actualment considerats incorrectes. Així per exemple, Haeckel va descriure i anomenar microorganismes ancestrals hipotètics que mai s'han pogut trobar.

Va ser un dels primers en considerar la psicologia com a una branca de la fisiologia. Va proposar diversos termes actualment oblics com fílum, filogènia, ecologia,[5] i va proposar el regne dels protists[3] el 1866. Els seus principals interessos estaven centrats en l'evolució i processos de desenvolupament de la vida en general, incloent-hi el desenvolupament de les formes no aleatòries que va culminara mb el llibre d'il·lustracions Kunstformen der Natur (Formes artístiques de la natura). En Haeckel no va donar suport a la selecció natural de les espècies, essent un partidari del Lamarckisme. [6]

Haeckel va postular la "teoria de la recapitulació" que proposava un enllaç entre l'ontogènesi (desenvolupament de l'individu) i la filogènia (evolució entre individus), resumit en la frase "l'ontogènesi recapitula la filogènia". El seu concepte de recapitulació ha estat discutit en la forma exposada per ell (ara anomenada "recapitulació forta").[7] Va donar suport a les seves teories amb els dibuixos embrionaris que després s'ha dit que estaven massa simplificats i en part no acurats. Haeckel també va introduir el concepte d' "heterocrònia", que és el canvi en el temps de desenvolupar-se l'embrió al llarg del curs de l'evolució.

Fou una figura vistosa. A vegades feia grans (i no científics) passos de les evidències disponibles. Per exemple, en el temps en què Darwin havia publicat L'Origen de les Espècies (1859), no s'havien trobat restes d'ancestres humans. Haeckel va postular que l'evidència de l'evolució humana es trobaria a les Índies Orientals Holandeses (ara Indonèsia), i va descriure'n teories en grans detalls. Fins i tot va anomenar l'encara no trobada espècie com a Pithecanthropus alalus i va encarregar als seus estudiants a trobar-lo. (Richard i Oskar Hertwig varen ser dos dels estudiants més importants que va tenir.)

Un estudiant, un jove holandès anomenat Eugene Dubois, va anar a les Índies Orientals i va trobar les restes de l'Home de Java, les primeres restes humanes ancestrals mai trobades. VA romandre originalment amb el nom que havia triat Haeckel de Pithecanthropus, però més tard varen ser reclassificats com a Homo erectus.

Còpia de Romanes (1892) dels controvertits dibuixos embrionaris de Haeckel. Els embrions de Haeckel varen ser mostrats en fons negre amb suaus ombres en les figures: es creu que Haeckel en va emfatitzar les similituds

En l'any 1908 la Societat Linneana de Londres li atorgà la Medalla Darwin-Wallace.

Els dibuixos embrionaris[modifica | modifica el codi]

S'ha dit (Richardson 1998, Richardson and Keuck 2002) que alguns dibuixos embrionaris de 1874 de Haeckel varen ser sintetitzats.[8] [9] Hi va haver múltiples versions d'aquests dibuixos embrionaris i Haeckel va rebutjar les afirmacions de frau però va admetre un error que va corregir.[10] La controvèrsia implica diferents publicacions (vegeu més detalls a: teoria de la recapitulació).

Alguns creacionistes han afirmat que Darwin va confiar en els dibuixos de Darwin com a una prova de l'evolució[11] [12] [13] implicant que la teoria de Darwin és per tant il·legítima i possiblement fraudolenta. Aquesta afirmació ignora que Darwin va publicar L'origen de les espècies el 1859 i el Descendent de l'home el 1871, mentre que els dibuixos embrionaris són del 1874. En El descendent de l'home Darwin va fer servir només dos dibuixos embrionaris, cap d'ells tret d'en Haeckel.[14]

S'ha afirmat que[15] Ernst Haeckel va enviar un escrit el 9 de gener de 1909 a la publicació "Münchener Allgemeine Zeitung" que traduït seria: "una petita proporció dels meus dibuixos emrbionaris (possiblement 6 o 8 d'un centenar) estan realment (en el sentit de la paraula del Dr Brass) "falsificats" — tots ells a causa del fet que el material per a la inspecció és tan incomplet que o insuficient que s'ha fet una imatge en restauració d'uan sèrie de desenvolupament connectat per emplenar els buits a través d'hipòtesis i reconstruint els membres no trobats a través de síntesi comparativa. What difficulties this task encounters, and how easily the draughts- man may blunder in it, the embryologist alone can judge."

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Kunstformen - làmina 72: Muscinae
Kunstformen - làmina 96: Chaetopoda

Les publicacions de Haeckel varen ser nombroses, treballant com a professor de la Universitat de Jena per 47 anys, i en setzè aniversari de la seva estada a Jena el 1894, Haeckel ja havia produït 42 treballs amb prop de 13.000 pàgines a me's de diversos memorials científics i il·lustracions. [16]

Les monografies de Haeckel inclouen: Radiolaria (1862), Siphonophora (1869), Monera (1870) i Esponges calcàries (1872), així com diversos articles reptadors com: Meduses del fons marí (1881), Siphonophora (1888), Keratosa del fons marí (1889), un altre Radiolaria (1887), l'últim sent il·lustrat amb 140 làmines sobre quatre mil noves espècies.[16]

Entre tants de llibres, Ernst Haeckel va escriure Morfologia general (1866); Natürliche Schöpfungsgeschichte (1868, (La història natural de la creació) reimprès el 1883); Freie Wissenschaft und freie Lehre (1877 (Llibertat en la ciència i l'ensenyament) en rèplica a un discurs en què Virchow s'oposava a l'estudi de l'evolució en les escoles, basant-se en què l'evolució era una hipòtesi no provada;[16] Die systematische Phylogenie (1894, "La filogènia sistemàtica"), que ha estat considerat el seu millor llibre,[16] Anthropogenie (1874, arribant a la cinquena i ampliada edició el 1903), tractant sobre l'evolució de l'home; Die Welträthsel (1895-1899, també escrit Die Welträtsel;[16] Über unsere gegenwärtige Kenntnis vom Ursprung des Menschen (1898; Der Kampf um den Entwickelungsgedanken (1905; Die Lebenswunder (1904, un suplement de "Die Welträthsel"; també llibres de viatge com Indische Reisebriefe (1882, ("Notes de viatge de l'Índia") i Aus Insulinde: Malayische Reisebriefe (1901, "Notes de viatge de Malàisia"), els fruits dels viatges a Sri Lanka i Java; Kunstformen der Natur (1904, Formes artístiques de la Natura), amb làmines detallabr formes de vida marina; i Wanderbilder (1905, "imatges de viatge"), amb reproduccions de pintures a l'oli i paissatges .[16]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Ernst Haeckel - Britannica Concise" (biography), Encyclopædia Britannica Concise, 2006, Concise. Pàgina web Britannica.com: CBritannica-Haeckel.
  2. 1877, ISBN 1-4102-1175-4.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 "Ernst Haeckel" (article), German Wikipedia, October 26, 2006, webpage: DE-Wiki-Ernst-Haeckel: last paragraph of "Leben" (Life) section.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 "Ernst Haeckel" (biography), UC Berkeley, 2004, webpage: BerkeleyEdu-Haeckel.
  5. 5,0 5,1 "Rudolf Steiner and Ernst Haeckel" (colleagues), aniel Hindes, 2005, DefendingSteiner.com webpage: Steiner-Haeckel.
  6. Ruse, M. 1979. The Darwinian Revolution. Chicago: University of Chicago Press.
  7. Richardson and Keuck, (Biol. Review (2002), 77, pàg. 495-528) creu que és una simplificació suposar que Haeckel va formular la teoria de la recapitulació en la seva forma forta. Va trobar una citació d'en Haeckel dient "Si [la recapitulació] fos sempre completa, seria una tasca molt senzilla reconstruir la filogènia sencera en la base de l'ontogènesi. ... Hi ha certament, cert nombre d'animals vertebrats inferiors (p.ex. alguns antozous i cucs) que ens permeten fer una interpretació directa de les seves formes embrionàries d'una forma ancestral extinta. Però per a la gran majoria d'animals, incloent-hi els humans això no és possible ja que les variades condicions indefinides de l'existència han dut les formes embrionàries a ser canviades i a perdre parcialment les seves condicions inicials (Haeckel, 1903: pp. 435-436)"
  8. Michael K. Richardson. 1998. "Haeckel's embryos continued." Science 281:1289, quoted in NaturalScience.com webpage Re: Ontogeny and phylogeny: A Letter from Richard Bassetti; Editor's note.
  9. "While some criticisms of the drawings are legitimate, others are more tenditious", Richardson and Keuck "Haeckel's ABC of evolution and development", Biol. Rev. (2002), 77, pp. 495-528. Quoted from p. 495.
  10. Richardson & Keuck 2001. See for example, their Fig. 7, showing His's drawing of the forelimb of a deer embryo developing a clef, compared with a similar drawing (Sakurai, 1906) showing the forelimb initially developing as a digital plate with rays. Richardson & Keuck say "Unfortunately His's embryos are mostly at later stages than the nearly identical early stage embryos illustrated by Haeckel [top row of Haeckel's famous drawing]. Thus they do not inform the debate and may themselves be disingenuous.", p. 518.
  11. "Darwin relied on the work of German biologist Ernst Haeckel ... Darwin based his inference of common ancestry on the belief that the earliest stages of embryo development are the most similar. Haeckel's drawings, however, entirely omit the earliest stages ...", Jonathan Wells, Survival of the Fakest, The American Spectator, Dec 2000-Jan 2001. Note however, Darwin (1871) credits Huxley with the idea of comparing the embryos and quoted a statement by T. Huxley, that it is "quite in the later stages of development that the young human being presents marked differences from the young ape ..." (from Huxley's Man's Place in Nature, 1863, p. 67). Note the subtle difference between Huxley's claim – the final stages are most different - and what has been said Darwin relied on via Haeckel – that the earliest stages are the most similar.
  12. The Controversy over Evolution in Biology Textbooks (Texas, Textbooks and Evolution), Dr. Raymond G. Bohlin (President), Probe Ministries, 2003, Probe.org webpage: ProbeOrg-Textbook-Controversy: mentions Haeckel drawings.
  13. Haeckel's embryos (of drawings, with detailed quotes by Haeckel & others), Tony Britain, 2001, AntiEvolution.org webpage: AE-myths.
  14. Darwin's footnote to Fig. 1 in The Descent of Man (1871) reads "The human embryo (upper fig.) is from Ecker, 'Icones Phys.,' 1851–1859, tab. xxx. fig. 2. This embryo was ten lines in length, so that the drawing is much magnified. The embryo of the dog is from Bischoff, 'Entwicklungsgeschichte des Hunde-Eies,' 1845, tab. xi. fig. 42 B. This drawing is five times magnified, the embryo being 25 days old. The internal viscera have been omitted, and the uterine appendages in both drawings removed. I was directed to these figures by Prof. Huxley, from whose work, 'Man's Place in Nature,' the idea of giving them was taken. Häckel has also given analogous drawings in his 'Schöpfungsgeschichte.' " Note that Darwin mentions the scale of his drawings, whereas Haeckel has been charged with making all his embryos the same size as a deceptive move. Similarly Darwin mentions what is missing (internal viscera and uterine appendages), whereas Haeckel did not.
  15. Hopwood, Nick, "Pictures of Evolution and Charges of Fraud: Ernst Haeckel's Embryological Illustrations," in Isis, 2006. pp. 260–301. Retrieved 18 July 2007.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Biography of Ernst Heinrich Haeckel, 1834-1919 (article), Missouri Association for Creation, Inc., based on 1911 Britannica, webpage: Gennet-Haeckel: life, career & beliefs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Charles Darwin. On the Origin of Species (by Means of Natural Selection). London: John Murray, 1859. 
  • Charles Darwin. The Origin of Species (with introduction by Julian Huxley). Signet Classics, 2003 edition. ISBN 0-451-52906-5. 
  • Ernst Haeckel, Freedom in Science and Teaching (1879), reprint edition, University Press of the Pacific, February 2004, paperback, 156 pages, ISBN 1-4102-1175-4.
  • Ernst Haeckel, The History of Creation (1868), translated by E. Ray Lankester, Kegan Paul, Trench & Co., Londres, 1883, 3rd edition, Volume 1.
  • Ernst Haeckel, Kunstformen der Natur ("Artforms of Nature"), 1904, (from series published 1899-1904): over 100 detailed, multi-color illustrations of animals and sea creatures.
  • Richard Milner, The Encyclopedia of Evolution: Humanity's Search for Its Origins, Henry Holt, 1993.
  • Michael K. Richardson, "Haeckel's embryos continued" (article), Science Volume 281:1289, 1998.
  • Richardson, M. K. & Keuck, G. (2001) "A question of intent: when is a 'schematic' illustration a fraud?," Nature 410:144 (vol. 410, no. 6825, page 144), March 8, 2001.

Llegiu també[modifica | modifica el codi]

.

  • Richardson, Michael K., "Haeckel, embryos, and evolution," Science Vol. 280, no. 5366 (May 15, 1998) p. 983, 985-986.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]