Protist
De Viquipèdia
 |
||||
|---|---|---|---|---|
 Diferents tipus de protists
|
||||
| Classificació científica | ||||
|
||||
|
|
||||
Els protists (Protista) són un grup divers de microorganismes eucariotes. Històricament, els protists foren considerats com un regne distint, però aquest grup ja no és reconegut en la taxonomia actual.[1] Els protists no tenen gaire cosa en comú a part d'una organització relativament senzilla – o bé són unicel·lulars o bé són multicel·lulars sense teixits especialitzats. Aquesta organització cel·lular simple diferencia els protists de la resta d'eucariotes, com ara els fongs, els animals i les plantes. De fet, el seu estil de vida és ben similar al dels procariotes.[2] La majoria d'organismes eucariotes són protists.[3]
El regne Protista fou utilitzat originalment el 1866 per Ernst Haeckel. Els protists eren subdividits tradicionalment en diversos grups segons les seves semblances als regnes "superiors": els protozous unicel·lulars, semblants als animals; els protofitins, majoritàriament algues unicel·lulars semblants a les plantes; i els mixomicets i oomicets, semblants als fongs. Com que aquests grups sovint se solapen, han estat substituïts per classificacions basades en la filogènia. Tanmateix, encara resulten útils com a noms informals per descriure la morfologia i ecologia dels protists.
Els protists viuen en gairebé qualsevol medi que contingui aigua líquida. Molts protists, com ara les algues, són fotosintètics i són productors primaris essencials dels ecosistemes, especialment a l'oceà, on formen part del plàncton. Altres protists, com ara els cinetoplàstids i els apicomplexos, són la causa d'una varietat de malalties humanes greus, com ara la malària i la malaltia del son.
Taula de continguts |
[edita] Classificació
[edita] Classificacions històriques
La primera separació dels protists de la resta d'organismes es produí a la dècada del 1820, quan el biòleg alemany Georg A. Goldfuss encunyà el terme "protozou" per referir-se a organismes com ara els ciliats i els coralls.[4] Aquest grup fou expandit el 1845 per incloure-hi tots els "animals unicel·lulars" com ara els foraminífers i les amebes. La categoria taxonomòmica formal Protoctista fou proposada per primera vegada a principis de la dècada del 1860 per John Hogg, que argumentava que els protists havien d'incloure el que ell considerava formes primitives unicel·lulars de les plantes i els animals. Definí els protoctists com a "quart regne de la natura", afegint-lo als regnes aleshores tradicionals de les plantes, els animals i els minerals.[4] El regne dels minerals fou posteriorment eliminat de la taxonomia per Ernst Haeckel, deixant les plantes, els animals, i els protists com a "regne de les formes primitives".[5]
Herbert Copeland ressuscità el nom de Hogg gairebé un segle més tard, argumentant que Protoctista significava literalment "primers éssers establerts". Copeland es queixava que el terme Protista de Haeckel incloïa microbis anucleats com ara els eubacteris. L'ús de Copeland del terme Protoctista no els incloïa. En canvi, el terme de Copeland incloïa eucariotes nucleats com ara les diatomees, les algues verdes i els fongs.[6] Aquesta classificació fou la base de la posterior definició de Whittaker dels fongs, animals, plantes i protists com els quatre regnes de la vida.[7] El regne Protista fou modificat més tard per separar els procariotes en el regne separat de les moneres, deixant els protists com una agrupació de microorganismes eucariotes.[8] Aquests cinc regnes continuaren formant la classificació acceptada fins el desenvolupament de la filogènia molecular a finals del segle XX, quan es féu evident que ni els protists ni les moneres eren grups individuals de microorganismes relacionats (no eren monofilètics).
[edita] Classificacions modernes
Actualment, el terme "protist" es fa servir per referir-se a eucariotes unicel·lulars que o bé existeixen com a cèl·lules independents o bé, si viuen en colònies, no presenten diferenciació en teixits.[9] El terme "protozou" s'utilitza per referir-se a espècies heteròtrofes de protists que no formen filaments. Cap d'aquests termes no s'utilitza en la taxonomia actual, i només se'ls conserva com a manera convenient de referir-se a aquests organismes.
La taxonomia dels protists encara està en flux. Les classificacions noves intenten presentar grups monofilètics basant-se en la ultraestructura, la bioquímica i la genètica. Com que els protists en conjunt són parafilètics, aquests sistemes solen fragmentar o abandonar el regne, tractant els grups de protists com a llinatges separats d'eucariotes. El sistema recent d'Adl et al. (2005)[9] és un exemple que no es molesta amb rangs formals (fílum, classe, etc.), sinó que llista els organismes en llistes jeràrquiques. Això està pensat per fer que la classificació sigui més estable a llarg termini i més fàcil d'actualitzar.
[edita] Metabolisme
Els protists obtenen i digereixen nutrients mitjançant un complex sistema d'adquisició i assimilació. Molts protists també s'alimenten de eubacteris; aquests organismes embolcallen el seu aliment i el digereixen a l'interior. Estenen la seva paret i membrana cel·lular al voltant de l'aliment per tal de formar un vacúol alimentari. Aleshores, aquest vacúol és introduït a la cèl·lula mitjançant endocitosi (sovint fagocitosi, a vegades pinocitosi).
La nutrició varia entre diferents tipus de protists. En els flagel·lats, per exemple, a vegades hi pot haver alimentació per filtratge, en què els flagels troben la presa.
| Tipus de nutrició | Font d'energia | Font de carboni | Exemples |
|---|---|---|---|
| Fotòtrofs | Llum solar | Compostos orgànics o fixació del carboni | Algae, Dinoflagellata o Euglena |
| Organòtrofs | Compostos orgànics | Compostos orgànics | Apicomplexa, Trypanosomes o Amoebae |
[edita] Protists patògens
Alguns protists són patògens importants de plantes i animals. En són exemples Plasmodium falciparum, que provoca la malària en els humans, o Phytophthora infestans, que causa el míldiu de la patata. Un coneixement més aprofundit de la biologia dels protists podria permetre un tractament més eficaç d'aquestes malalties.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Simonite T.. «Protists push animals aside in rule revamp». Nature, vol. 438, 7064, pàg. 8–9.
- ↑ Graham Lawton. «Why Darwin was wrong about the tree of life» (en anglès). New Scientist, 21-01-2009. [Consulta: 15-06-2009].
- ↑ Sandra L. Baldauf. «An overview of the phylogeny and diversity of eukaryotes». Journal of Systematics and Evolution, vol. 46, 3, pàg. 263-273 [Consulta: 15-06-2009].
- ↑ 4,0 4,1 Scamardella, J. M.. «Not plants or animals: a brief history of the origin of Kingdoms Protozoa, Protista and Protoctista». International Microbiology, vol. 2, pàg. 207–221.
- ↑ Rothschild L. J.. «Protozoa, Protista, Protoctista: what's in a name?». J Hist Biol, vol. 22, 2, pàg. 277–305.
- ↑ Copeland, H. F.. «The Kingdoms of Organisms». Quarterly Review of Biology, vol. 13, 4, pàg. 383.
- ↑ Whittaker, R. H.. «On the Broad Classification of Organisms». Quarterly Review of Biology, vol. 34, 3, pàg. 210.
- ↑ Whittaker RH. «New concepts of kingdoms or organisms. Evolutionary relations are better represented by new classifications than by the traditional two kingdoms». Science, vol. 163, 863, pàg. 150–60.
- ↑ 9,0 9,1 Adl S. M., Simpson A. G., Farmer M. A., et al.. «The new higher level classification of eukaryotes with emphasis on the taxonomy of protists». J. Eukaryot. Microbiol., vol. 52, 5, pàg. 399–451.
[edita] Enllaços externs
- Tree of Life: Eukaryotes (anglès)
- Un appplet de java per explorar les noves classificacions d'alt rang dels eucariotes (anglès)
