Trichomonas vaginalis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Trichomonas vaginalis
Tinció de Giemsa d'un cultiu de T. vaginalis
Tinció de Giemsa d'un cultiu de T. vaginalis
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Protista
Clade: Excavata
Fílum: Metamonada
Classe: Parabasalia
Ordre: Trichomonadida
Gènere: 'Trichomonas'
Espècie: ''T. vaginalis''
Nom binomial
Trichomonas vaginalis
Donné, 1836

El Trichomonas vaginalis és un protozou patogen flagel·lat pertanyent a l'ordre del Trichomonadida que parasita el tracte urogenital tant d'homes com de dones, però només en humans. Produeix una patologia anomenada tricomonosi urogenital. Va ser descrit per primera vegada per Donna el 1836. Anys més tard, el 1916, Hoehne va demostrar que aquest paràsit era el responsable d'un tipus d'infecció vaginal específica.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Presenta una mida de 10-20 μm de longitud i una morfologia piriforme. Posseeix 5 flagels, quatre són anteriors i lliures i el cinquè es dirigeix a la part posterior.

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

El T. vaginalis viu exclusivament en el tracte urogenital dels éssers humans. En les dones es pot trobar a la vagina i en la uretra, mentre que en els homes pot trobar-se en la uretra, la pròstata i l'epidídim. No es pot trobar en cap altre òrgan o mitjà, a excepció d'un cultiu de laboratori. El T. vaginalis necessita per al seu desenvolupament òptim un pH de 5,5, de manera que no serà capaç de sobreviure en una vagina sana (de pH 4-4,5). No obstant això, una vegada que prospera la infecció el propi paràsit produeix un augment de l'alcalinitat del medi per afavorir el seu creixement. Des d'aquest moment, els trofozoïts es divideixen incrementant el seu nombre. En el moment en què es produeixi un contacte sexual dels trofozoïts estaran en disposició d'infectar al nou hoste.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

  • S'ha de prendre una petita mostre del fluix vaginal col·locant-la en una gota de sèrum fisiològic sobre un portaobjectes i es cobreix amb un cobreobjectes i s'observa al microscòpic. Si existeixen aquests paràsits se'ls veurà movent-se àgilment d'un costat a un altre. També s'observarà que parasiten algunes cèl·lules epitelials, usualment en grup.
  • En la preparació citològica amb tinció Papanicolau, s'observen els paràsits de forma allarga infectant la cèl·lula epitelial.

Patologia[modifica | modifica el codi]

La principal causa de l'afecció produïda per el T. vaginalis es troba en l'acció mecànica del paràsit sobre les mucoses genitals, que deriva en processos inflamatoris, i en l'acció tòxicoal·lèrgica produïda per les alteracions citoplasmàtiques i nuclears de les cèl·lules de les mucoses.

En la dona[modifica | modifica el codi]

Presenta un període d'incubació de 5 a 25 dies que desemboca en una vulvovaginitis amb leucorrea, pruïja vulvar i ardor vaginal. Apareixen petèquies i es produeixen secrecions groguenques en la fase aguda i blanquinoses en la fase crònica, on abunden els trofozoïts, glòbuls blancs i cèl·lules mortes de les mucoses. Si la infecció arriba a la uretra podrà produir-se una uretritis. Els principals factors que determinaran el curs de la infecció són el pH i la flora bacteriana de la vagina.

En l'home[modifica | modifica el codi]

En aquest cas, el paràsit no troba unes condicions òptimes per al seu desenvolupament pel que la infecció cursa en l'home gairebé sempre de forma asimptomàtica, pel que és considerat portador. En els excepcionals casos que presenten símptomes, aquests són produïts per una uretritis, una prostatitis o una epididimitis, que cursen amb coissor en orinar, secrecions uretrals i edema prepucial. En aquests casos, el paràsit es veu afavorit quan hi ha estretor uretral.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

El T. vaginalis només afecta a humans, de manera que aquests són els seus reservoris. Es considera que l'home és en la majoria dels casos un portador asimptomàtic causant de la propagació de la infecció. S'estima que uns 250 milions d'individus són infectats cada any. La prevalença de la tricomonosi varia molt d'unes regions a altres depenent de factors com l'edat, l'estat de salut, la promiscuïtat sexual, la higiene i les condicions socioeconòmiques. En qualsevol cas, la major prevalença la presenten les dones d'edats compreses entre els 16 i els 35 anys i especialment aquelles dedicades a la prostitució (prevalença ≈ 50-70%). Encara que la transmissió és exclusivament venèria, hi ha hagut casos de dones infectades per l'ús d'esponges o tovalloles humides infectades, només explicables per la capacitat de T. vaginalis de sobreviure algunes hores en ambients càlids i hidratats. L'aparició de la SIDA ha fomentat l'ús de mesures profilàctiques i això ha generat un descens lògic dels casos de tricomonosi.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Les irrigacions vaginals amb aigua amb sal les destrueixen ràpidament, però la solució salina no arriba al cèrvix, per això s'han de combinar amb medicació sistèmica amb Metronidazol.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trichomonas vaginalis
  • Markell, E.K., Voge, M., y John D.T. 1990.-Parasitología médica. Interamericana. McGraw-Hill. Madrid.
  • Soulsby, E.J.L. 1987.-Parasitología y enfermedades parasitarias en los animales domésticos. Interamericana. México.