Inseminació artificial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una vagina artificial per a recollir esperma de toro
Inseminació artificial en una vaca lletera. L'inseminador immobilitza el coll de l'úter per via rectal i injecta el semen.

La inseminació artificial (IA) és el procés biotecnològic pel qual els espermatozoides es posen en el tracte reproductiu d'una dona o femella amb el propòsit que quedi embarassada. En l'espècie humana la IA s'utilitza com una tècnica tant per tractar la infertilitat com per permetre l'embaràs sense tenir parella gràcies, en aquest segon cas, a un donant d'esperma. En aquest cas la mare també ho és des del punt de vista genètic i el donant n'és genèticament el pare.

En aquest procediment l'esperma fresc, recentment ejaculat, o bé un esperma descongelat és col·locat en la cèrvix (inseminació intracervical) o en l'úter (inseminació intrauterina) amb mitjans artificials. Les tècniques modernes de la inseminació artificial en humans van ser desenvolupades primer en la ramaderia, sembla que ja els sumeris aplicaven aquestes tècniques en ovelles i ases (els seus dos tipus de ramats principals). Els àrabs ja practicaven la inseminació artificial en els seus ramats de cavalls al segle XIV.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abû Bakr Ibn Badr, M.M Hakimi (Traductor), Hippologie et médecine du cheval en Terre d'Islam au XIVe siècle. Le traité des deux arts en médecine vétérinaire dit le Nâceri, Errance éditions, Paris 2006
  • Hammond, John, et al., The Artificial Insemination of Cattle (Cambridge, Heffer, 1947, 61pp)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]