Hiperplàsia benigna de pròstata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hiperplàsia benigna de pròstata
Classificació i recursos externs

Diagrama il·lustrant una pròstata normal (esq.) i una hiperplàsia benigna de pròstata (dta.)
CIM-10 N40
CIM-9 600
OMIM 145500
DiseasesDB 10797
MedlinePlus 1919
MeSH D011470

La hiperplàsia benigna prostàtica (HBP) consisteix en un creixement excessiu en la mida de la pròstata per augment en el nombre de cèl·lules (cal no confondre-ho amb hipertròfia, que indica augment en la mida cel·lular). És molt comú en els homes a partir de 60 anys.

El seu pronòstic és bo, sol provocar una síndrome miccional i el tractament amb antiandrògens milloren o disminueixen els símptomes obstructius i irritatius que són els que deterioren la qualitat de vida dels pacients, així com les complicacions.

Quadre clínic[modifica | modifica el codi]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els seus símptomes es classifiquen com:

  • Obstructius, inclouen:
    • Disúria (dificultat de micció), d'inici o continuïtat.
    • Sensació de buidatge incomplet.
    • Doll miccional dèbil.
    • Goteig postmiccional.
  • Irritatius, inclouen
    • Pol·laciúria: augment de la freqüència d'orinar.
    • Nictúria: necessitat de llevar-se a la nit a orinar.
    • Urgència miccional.

La severitat de la HBP es pot avaluar usant el qüestionari Score Internacional de Símptomes de Pròstata (IPSS).[1]

Complicacions[modifica | modifica el codi]

La HBP pot comportar complicacions, especialment si no se la tracta.

  • Risc incrementat d'infecció urinària: degut al buidatge incomplet resulta en estasi de bacteris en els residus en la bufeta.
  • Càlculs vesicals, es formen de la cristal·lització de sals en l'orina residual.
  • Retenció urinària (impossibilitat d'orinar total o parcialment):
    • Aguda, que requereix un sondatge immediat.
    • Crònica, llavors el volum residual d'orina que gradualment s'incrementa, i la bufeta es distén, pot evolucionar a una hidronefrosi (dilatació dels urèters) i eventualment progressar cap a una insuficiència renal crònica.

Etiologia[modifica | modifica el codi]

Els andrògens (testosterona i hormones vinculades) es consideren que juguen un rol permissiu en la HBP, per molts experts. Això significa que els andrògens han d'estar presents perquè es desenvolupi la HBP, però no en són necessàriament causa directa. Això es corrobora en els homes castrats que no desenvolupen HBP quan envelleixen, no així en homes intactes. Addicionalment, l'administració d'exògens testosterona no s'associa amb un increment significatiu en el risc de símptomes d'HBP.

La dihidrotestosterona (DHT), un metabòlit de la testosterona, és un mediador crític del creixement prostàtic. La DHT és sintetitzada a la pròstata des de testosterona circulant per l'acció de l'enzim 5a-reductasa, tipus 2. Aquest enzim es localitza principalment en les cèl·lules de l'estroma prostàtic; aquestes cèl·lules són el principal lloc de síntesi de DHT.

El DHT pot actuar en l'alliberament autocrina en les cèl·lules de l'estroma o en l'alliberament paracrina per difusió en les pròximes cèl·lules epitelials. En ambdós d'eixos tipus de cèl·lules, el DHT enllaça els receptor d'andrògens nuclears i els senyals de la transcripció genètica del factor de creixement que són mitogènics a les cèl·lules de l'epiteli i de l'estroma. El DHT és 10 vegades més potent que la testosterona pel fet que es dissocia del receptor androgènic més lentament. La importància del DHT per causar hiperplàsia nodular se suporta per les observacions clíniques on un inhibidor de la 5a-reductasa és donada a homes amb aquesta condició. La teràpia amb l'inhibidor 5a-reductasa marcadament redueix el contingut de DHT de la pròstata i redueix el volum prostàtic i, en molts casos, els símptomes BPH.

Hi ha evidència sobre creixement que els estrògens actuen en l'etiologia de la HBP; basat que es produeix quan l'home generalment té elevats nivells d'estrogen i relativament reduïts els de testosterona lliure, i quan els teixits prostàtics passen a ser més sensibles als estrògens i amb menys resposta a la DHT. Les cèl·lules preses de pròstates de subjectes que tenen HBP mostren que creixen en resposta a nivells alts d'estradiol i baixos nivells d'andrògens. Els estrògens poden donar cèl·lules més susceptibles a l'acció de DHT.

Falta molta investigació fer per a aclarir completament les causes de la HBP.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Més de la meitat de la població masculina dels EUA entre els 60 i 70 anys, i el 90% entre els 70 i 90, tenen símptomes d'HBP.

A nivell microscòpic, la HBP pot veure's en la majoria d'homes en envellir, particularment passats els 70 anys, en tot el món. No obstant això, la HBP varia simptomatològicament depenent de l'estil de vida. Els occidentals tenen molta major incidència d'HBP simptomàtica que la d'aquells amb un estil de vida tradicional o rural. Això es confirma per estudis a Xina mostrant a subjectes en àrees rurals amb molt baixes taxes d'HBP clínica, mentre que els de ciutat que adopten la vida europea tenen una incidència d'HBP major, encara que mantenint taxes baixes en relació a allò vist a Occident.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Després d'una anamnesi (o història de la malaltia), cal:

Exploració[modifica | modifica el codi]

El tacte rectal (palpació de la pròstata a través del recte) revela el canvi de mida de la pròstata i canvis de textura que poden ser senyal de càncer (adenocarcinoma).

Proves complementàries[modifica | modifica el codi]

Ben sovint, les anàlisis de sang es demanen per a descartar la malignitat de pròstata: elevats nivells d'antigen prostàtic específic (PSA) donen peu per a posteriors estudis com ara reinterpretació del resultat del PSA, en termes de densitat i % lliure de PSA, tacte rectal, ultrasonografia transrectal, etc. Aquestes mesures combinades poden donar una detecció primerenca de càncer.

L'examen ecogràfic de testicles, pròstata i ronyons ajuden a diferenciar malignitats i hidronefrosi.

Diagnòstic diferencial[modifica | modifica el codi]

Amb l'adenocarcinoma de pròstata s'estableix a través de:

  • Quantificació d'antigen prostàtic específic (PSA) en sang: es quantifica tant el valor total com la relació entre PSA lliure i PSA total.
  • Ecografia prostàtica i índex prostàtic: es quantifica la grandària de la pròstata i es relaciona amb el PSA.
  • Biòpsia prostàtica, utilitzada en cas de sospita d'adenocarcinoma; encara que és de gran complexitat en algunes ocasions diferenciar l'adenocarcinoma de la hiperplàsia benigna de pròstata.

Tractaments[modifica | modifica el codi]

Farmacològics[modifica | modifica el codi]

Establerts[modifica | modifica el codi]

Blocadors alfa (antagonistes dels receptors adrenèrgics α1) proveïxen alleugeriment simptomàtic dels símptomes irritatius de la HBP. Els fàrmacs disponibles inclouen doxazosina (EFG, Carduran®), terazosina (EFG, Deflox®, Magnurol®), alfuzosina (EFG, Benestan®), tamsulosina (EFG, Duodard®, Omnic®) i silodosina (Silodix®, Urorec®) (aquests dos últims poden provocar la síndrome de l'iris flàccid intraoperatori).[2] Antics fàrmacs com fenoxibenzamina i prazosina no són recomanables per a tractar HBP.[3] Els blocadors alfa relaxen la musculatura llisa de la pròstata i el coll de la bufeta, i fa decréixer el grau de bloqueig del flux d'orina. Són d'acció ràpida i poden causar ejaculació retrògrada dins de la bufeta.

Inhibidors de la 5-alfa-reductasa actuen fonamentalment sobre els símptomes obstructius. Són d'acció lenta. Els fàrmacs disponibles inclouen finasterida (EFG, Proscar®) i dutasterida (Avidart®).[2]

Quan s'usen conjuntament, es nota una reducció del progrés de la HBP en retenció aguda urinària, en pacients amb pròstates engrandides.[4]

En estudi[modifica | modifica el codi]

Inhibidors de la 5-fosfodiesterasa, que com el sildenafil[5] mostren algun alleugeriment simptomàtic, suggerint una possible comuna etiologia amb la disfunció erèctil.

Fitoteràpics[modifica | modifica el codi]

La Serenoa repens (extracte fruiter) pot alleujar símptomes mitjans a moderats de HBP; una sistemàtica revisió d'evidència va trobar eficàcia comparable del finasteride.[6]

Amb les altres herbes medicinals no hi ha tanta evidència d'eficàcia: i beta-sitosterol de la Hypoxis rooperi (past estrela) i Pygeum (extret de la corfa de Prunus africana), mentre disminueix el suport substancial de l'eficàcia de llavors de Cucúrbita pepo; arrel d'Urtica dioica.[7] Almenys un assaig de doble cec s'ha realitzat per a mesurar l'eficàcia del pol·len de raigràs (Lolium).[8]

Canvis en l'estil de vida[modifica | modifica el codi]

Els pacients hauran de disminuir la ingesta de líquids abans d'anar a dormir, i a més, moderar el consum d'alcohol i de cafeïna.

Cirurgia[modifica | modifica el codi]

Indicada quan el tractament farmacològic no és suficient, els símptomes afecten de forma important la qualitat de vida del pacient, o quan les complicacions difícilment remetran amb un tractament no quirúrgic.

Els dos mètodes principals són:

  • Resecció transuretral de pròstata (RTU): eliminació de part de la pròstata a través de la uretra.
  • Prostatectomia: amb una incisió a la part baixa de l'abdomen o al perineu.

Pels altres mètodes encara no s'ha establert plenament la seva seguretat i els efectes secundaris. Inclouen:

  • Electrovaporizació transureral de la pròstata (ETP)
  • Ablació amb làser:
    • visual (VLAP).
    • d'Holmi (HoLAP).
  • Termoteràpia de microones transuretral (TUMT).
  • Ablació d'agulla transuretral (TUNA).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Barry MJ, Fowler FJ Jr, O'Leary MP, et al (1992). The American Urological Association symptom index for benign prostatic hyperplasia. The Measurement Committee of the American Urological Association. J Urol 148(5): 1549-57. PMID 1279218
  2. 2,0 2,1 AEMPS
  3. AUA Practice Guidelines Committee.AUA guideline on management of benign prostatic hyperplasia (2003). Chapter 1: Diagnosis y recomendaciones de tratamientos. J Urol 170(2 Pt 1): 530-47. PMID 12853821
  4. Kaplan SA, McConnell JD, Roehrborn CG, et al (2006). Combination therapy with doxazosin and finasteride for benign prostatic hyperplasia in patients with lower urinary tract symptoms and a baseline total prostate volume of 25 ml or greater. J Urol 175(1): 217-20. PMID 16406915.
  5. McVary KT, Monnig W, Camps JL Jr, et al (2007). Sildenafil citrate improves erectile function and urinary symptoms in men with erectile dysfunction and lower urinary tract symptoms associated with benign prostatic hyperplasia: a randomized, double-blind trial. J Urol 177(3) :1071-7. PMID 17296414
  6. Wilt TJ, Ishani A, MacDonald R, (2002). Serenoa repens for benign prostatic hyperplasia. Cochrane Library Database Syst Rev 2002 (3), CD001423. (Medline abstract)
  7. Wilt TJ, Ishani A, Rutks I, MacDonald R. 2000. Fitoterapia para hiperplasia benigna de próstata Public Health Nutr 3(4A):459-72 (Medline abstract)
  8. Buck AC, Cox R, Rees RWM, et al. (1990) Treatment of outflow tract obstruction due to benign prostatic hyperplasia with the pollen extract, Cernilton. A double-blind placebo-controlled study Br J Urol 66:398-404 (Medline abstract)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperplàsia benigna de pròstata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]