Tacte rectal

El tacte rectal és una exploració mèdica útil per al diagnòstic o per a la detecció precoç d'algunes patologias de la regió pèlvica. Consisteix en l'exploració de les estructures anatòmiques que formen el aparell genitourinari i digestiu inferior tant d'homes com de dones, mitjançant la palpació digital realitzada introduint un dit a través de l'esfínter anal. És especialment útil en patologia de pròstata o de l'extrem distal del tracte digestiu, així com per al'avaluació masculina i femenina per la presència de fecalomes, masses perianals o glúteas de qualsevol índole, tant benignes com malignes; també és útil per avaluar reaccions o masses de cossos estranys tant de substàncies injectades al gluti com introduïdes per la regió perianal.

Procediment del tacte rectal

Posició del pacient

El pacient pot adoptar diferents posicions com:

• Decúbit supí: aquesta posició permet l'exploració abdominal sense haver de mobilitzar de nou al pacient i permetent un accés senzill al perineu ia la regió anorrectal. En molts pacients enllitats és la posició més senzilla i no resulta tan violenta per al pacient.
• Decúbit lateral: preferida per alguns autors per ser la més còmoda en ancians, pacients debilitats o amb malalties que dificultin la posició genu-pectoral. A més alguns pacients la consideren menys violenta ja que no se senten tan vulnerables. El malalt es col·loca en decúbit lateral esquerre, amb malucs i genolls flexionats i formant un angle el tronc amb les cuixes cap a la vora de la llitera, en el qual se situarà el metge. Pot ser d'ajuda col·locar una petita coixinet sota el maluc esquerre.
• Posició genu-pectoral: per a alguns autors és la més convenient. El pacient es col·loca de genolls sobre la llitera, separa els genolls i recolza les espatlles i el cap (front o una galta) sobre la mateixa, intentant aconseguir la major lordosi lumbar possible. Hi ha la variant de peu recolzant els avantbraços en la vora de la llitera i inclinant el tronc cap endavant.

Aquestes posicions comprometen la intimitat i el pudor del pacient, però són necessàries per a l'exploració física, per la qual cosa ha d'existir una bona confiança entre metge i pacient. En la majoria de les ocasions el pacient ha de ser ajudat pel metge i personal auxiliar de infermeria.

Guants i lubricant

El metge es col·loca sempre uns guants, generalment de làtex o vinil, i lubrica el dit índex amb un lubricant hidrosoluble que no danyi el làtex dels guants, crema de glicerina, amb o sense anestèsic, per produir la menor molèstia possible al pacient.

Inspecció

Amb totes dues mans enguantades se separen les natges per visualitzar l'anus, la pell perianal i els seus voltants (regió sacrococcígea, natges, base de l'escrot). Després traccionar suaument a banda i banda de l'orifici anal, es pot visualitzar la porció distal del canal anal. A més també s'ha de realitzar la inspecció sol·licitant al pacient que efectuï un lleu esforç defecatori, per facilitar la protrusió de la mucosa. En la inspecció es poden visualitzar: fissures, ulceracions, orificis de fístules, abscés, hemorroides externes, amb trombosi o no, tumoracions anals i perianals, lesions neoformatives i hemorroides prolapsades. És important visualitzar l'existència de signes recents de sagnat d'alguna de les lesions citades. De vegades es pot evidenciar la presència de masses perianals de diferent etiologia.

Palpació

Prèviament amb o sense lubricant es palparan les àrees, perineal i sacrococcígea, buscant l'existència de masses, induració i fluctuació. Posteriorment, després de l'aplicació d'abundant lubrificant en el dit i dipositar part en l'orifici anal, es recolza el rovell del dit en la comissura anterior de l'orifici. Es realitza habitualment amb el segon dit de la mà dominant i es pressiona ferma i acuradament per vèncer la resistència de l'esfínter i lentament a través del canal anal s'introdueix fins al màxim possible en l'ampolla rectal. De vegades amb fissures anals molt doloroses no és possible ni recomanable fer-ho. La profunditat màxima assolida depèn de la longitud del dit del metge, de la constitució física del pacient i del seu grau de relaxació muscular, podent arribar a 10 cm i la inserció efectiva estudiada d'uns 7,5 cm. Durant el tacte s'ha d'examinar circunferencialment la mucosa rectal i el canal anal, valorant zones d'induració, tumefacció i fluctuació, irregularitats, excrescències i estenosi. Durant el tacte rectal es poden localitzar estructures veïnes: pròstata, coll uterí, i fons de sac de Douglas. Després de finalitzar el tacte rectal s'ha de visualitzar en el dit utilitzat l'existència de restes hemàtics o altres restes associades.