Examen anorectal
  |
L'examen anorectal és una exploració mèdica útil per al diagnòstic o per a la detecció precoç de la majoria de les patologies de l'anus, el recte i de les estructures veïnes (principalment de la pròstata i el perineu).
Consta de la inspecció anal, el tacte rectal i, si és precís, altres proves complementàries com l'anuscòpia. Habitualment es realitza la inspecció i a continuació el tacte rectal.
Preparació[modifica]
El pacient pot adoptar diferents posicions com:
- Decúbit supí: aquesta posició permet l'exploració abdominal sense haver de mobilitzar de nou al pacient i permetent un accés senzill al perineu i a la regió anorectal. En molts pacients enllitats és la posició més senzilla i no resulta tan violenta per al pacient.
- Posició de Sims és la preferida per alguns autors per ser la més còmoda en ancians, pacients debilitats o amb malalties que dificultin la posició genu-pectoral. A més alguns pacients la consideren menys violenta, ja que no se senten tan vulnerables. El malalt es col·loca en decúbit lateral esquerre, amb malucs i genolls flexionats i formant un angle el tronc amb les cuixes cap a la vora de la llitera, en el qual se situarà el metge. Pot ser d'ajuda col·locar una petita coixinet sota el maluc esquerre.
- Posició genupectoral: per a alguns autors és la més convenient. El pacient es col·loca de genolls sobre la llitera, separa els genolls i recolza les espatlles i el cap (front o una galta) sobre la mateixa, intentant aconseguir la major lordosi lumbar possible. Hi ha la variant de peu recolzant els avantbraços en la vora de la llitera i inclinant el tronc cap endavant.
Aquestes posicions comprometen la intimitat i el pudor del pacient, però són necessàries per a l'exploració física, per la qual cosa ha d'existir una bona confiança entre metge i pacient. En la majoria de les ocasions el pacient ha de ser ajudat pel metge i personal auxiliar d'infermeria.
El metge es col·loca sempre uns guants, generalment de làtex o vinil.
Inspecció anal[modifica]
Amb les dues mans enguantades se separen les natges per visualitzar l'anus, la pell perianal i els seus voltants (regió sacrococcígea, natges, base de l'escrot). Després traccionar suaument a banda i banda de l'orifici anal, es pot visualitzar la porció distal del canal anal. A més també s'ha de realitzar la inspecció sol·licitant al pacient que efectuï un lleu esforç defecatori, per facilitar la protrusió de la mucosa. En la inspecció es poden visualitzar: fissures, ulceracions, orificis de fístules, abscessos, hemorroides (amb trombosi o no), neoplàsies anals i perianals, prolapses rectals. És important visualitzar l'existència de signes recents de sagnat d'alguna de les lesions citades. De vegades es pot evidenciar la presència de masses perianals de diferent etiologia.
Tacte rectal[modifica]
Consisteix en l'exploració dels esfínters de l'anus, del recte i de les estructures anatòmiques que formen el aparell genitourinari tant d'homes com de dones, mitjançant la palpació digital realitzada introduint un dit a través de l'anus.