Làtex

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Làtex de l'arbre del cautxú

El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs, especialment de les famílies de les euforbiàcies i moràcies, que circula pels vasos laticífers. També rep el nom de làtex el producte obtingut artificialment amb característiques similars.

És produït per les cèl·lules secretores del floema i està compost, en un 50% per aigua. La composició de cada làtex natural és variable, en general és una emulsió complexa on es troben proteïnes, alcaloides, midons, sucres, olis vegetals, taní, resina i goma natural. El color del làtex pot variar entre el blanc (majoritari) el groc, taronja o escarlata.

El làtex de certes plantes és verinós, el d'altres és molt agre, com el de la figuera comú i el de l'arbre de la llet és dolç i s'utilitza com aliment. Els botànics no coneixen amb exactitud la funció que duu a terme el làtex en les plantes. En algunes protegeix les ferides, sobre les que forma una capa protectora. En diverses espècies és tòxic i serveix de defensa contra els animals.

Vestit de làtex

Fonts de làtex[modifica | modifica el codi]

Globus amb un xiclet

En plantes com la rosella, el cautxú (gènere Hevea) i les de la família de les asteràcies (com la lletuga i altres) el sistema lactífer es forma en el meristema a la tija o l'arrel per la dissolució de la paret cel·lular d'una filera de cèl·lules que forma així els tubs conductors de làtex.

En altres vegetals com el de la família euforbiàcia, el sistema lacrífer és diferent i s'origina de l'extensió a tota la planta d'unes cèl·lules lactíferes presents des de la germinació per tant el làtex es troba a totes les parts de la planta.

Obtenció[modifica | modifica el codi]

Les espècies productores de làtex, es troben en els boscs tropicals que es troben al paral·lel de l'Equador i va ser portades a Europa des de Brasil. Ara és cultivat en plantacions de molts països tropicals. El làtex que goteja dels talls inofensius en l'escorça de l'arbre es recull pacientment en galledes. L'actual i abundant ús del làtex fa dels arbres una valuosa inversió i proporciona un valuós ingrés a molts països de tercer món. Els arbres de làtex és una de les formes principals de vegetació en selves tropicals

En l'actualitat, el major productor de làtex és Brasil gràcies a, de manera clara, a l'Amazones. També comercialitzen el làtex molts països de Sud-amèrica, Sud-àfrica i d'altres com Malàisia.

Funció del làtex a les plantes[modifica | modifica el codi]

  • Reserva i acumulació de productes
  • Excreció
  • Protecció contra fongs o bacteris o herbívors

Usos[modifica | modifica el codi]

  • Producció de cautxú natural, molt usat per la seva elasticitat, impermeabilitat, resistència i no conductivitat elèctrica ni tèrmica. S'usa en pneumàtics (en la gran majoria), i altres materials aïllants.
  • Espuma de làtex: per matalassos, seients, embuatats, etc.
  • Elaboració de xiclet
  • Producció d'opi
  • Component de certs productes industrials com roba de vestir, pintures, guants i profilàctics en aquests casos s'ha de tenir, en compte la possible al·lèrgia al làtex.
  • Gutaperxa: s'utilitza a escala industrial, entre altres, en la fabricació de teles impermeables i l'aïllament de cables elèctrics (sobretot cables submarins) donades les seves bones propietats com aïllant. L'únic inconvenient és que no aguanta una exposició llarga al Sol.

Al·lèrgens[modifica | modifica el codi]

El làtex té un contingut en proteïnes que oscil·la entre 1 i 1,8% i s'hi ha identificat 13 al·lergens. Aquestes proteïnes també estan presents en altres espècies vegetals com determinades fruites (plàtan, castanya, kiwi, papaia, figa, nou, préssec, albercoc, cirera i pruna) i altres vegetals com la patata i el tomàquet. Això pot provocar reactivitat creuada entre malalts al·lèrgics al làtex i la ingesta d'aquestes fruites.[1]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Làtex». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].