Plàncton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diatomees (fitoplàncton), vistes pel microscopi

El plàncton està format per un conjunt d'éssers vius procedents de grups taxonòmics molt diversos, que van des dels bacteris i protozous fins als animals, generalment microscòpics, que viuen en suspensió en aigües salades o dolces, des de la superfície fins a una fondària variable en funció de la seva transparència. Per exemple a la Mediterrània Occidental el gruix de la població del plàncton es troba fins a uns 100 metres de fondària, aproximadament. El terme plàncton vol dir "a la deriva", és a dir, són organismes que estan sotmesos a l'acció de transport dels corrents marins. Això no vol pas dir que estiguin mancats de moviment, sinó que es mouen o desplacen en el si del corrent i aquesta en seria una diferència bàsica a l'hora de distingir-los d'altres éssers de vida pelàgica que es classifiquen com a nècton.

El plàncton es troba als mars i als oceans, als llacs i als estanys. la seva abundància varia horitzontalment, verticalment i segons les estacions. De totes maneres, els dos factors principals són la llum solar i la disponibilitat de nutrients.

La primera causa que motiva la seva abundància es deguda a la disponibilitat de la llum solar que permet desenvolupar el primer esglaó de la cadena, el fitoplàncton. Una segona causa és la disponibilitat de nutrients. La combinació de totes dues es al que definirà el seu desenvolupament, per exemple, a les zones tropicals i subtropicals tenen abundància de llum solar, en canvi, tenen una baixa producció degut a la seva manca de nutrients com el nitrogen o el fòsfor.

Els organismes del plàncton es poden classificar basant-se en molts criteris (mida, tipus de nutrició,..). La divisió més utilitzada és segons es tracti d'èssers vius autòtrofs o heteròtrofs; en aquest cas parlem de dos grans grups: el zooplàncton i el fitoplàncton. La majoria de les espècies són de mida petita i transparents a ull nu i cal observar-les amb el microscopi. Els organismes fotosintètics del plàncton- el fitoplàncton- són els responsables de la producció del 90% de l'oxigen de la Dins de la xarxa tròfica marina, el fitoplàncton en constitueix la base i és el primer conjunt d'organismes a realitzar la fotosíntesi. Aquest és generalment consumit pel zooplàncton, qui alhora també és depredat per altres organismes autòtrofs, formin o no part del zooplàncton.

El plàncton té una vida molt curta però és molt prolífic, compensant l'alta depredació a què està sotmès. De fet, l'excés de producció que pot comportar, en part alimenta als seus predadors però també, en part, es sedimenta.

En la seva formació, el plàncton és influït per la llum del sol, la temperatura de les aigües i la presència de nutrients com ara nitrats i fosfats procedents de la terra i dels fons oceànics.

.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plàncton Modifica l'enllaç a Wikidata