Metilmercuri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fórmula
Model 3D

El metilmercuri és un catió organometàl·lic amb fórmula química CH3Hg+. S'acumula biològicament i és tòxic. "Metilmercuri" és la forma curta del "monometilmercuri", i de forma més correcta es diu "catió de monometilmercuri". Està compost d'un grup funcional metil, carboni, i hidrogen enllaçat químicament a l'element mercuri. Es combina amb anions d'altres elements.

Fonts de metilmercuri[modifica | modifica el codi]

La combustió de residus orgànics que contenen mercuri és la principal font antropogènica. Especialment la combustió de carbó. S'alliberen del carbó 80,2 tones de mercuri elemental cada any.[1] Entre les fonts naturals de mercuri hi ha els volcans, els focs forestals i l'erosió de roques que contenen cinabri.[2] El metilmercuri es forma del mercuri inorgànic per acció de microorganismes anaerobis que viuen en sistemes aquàtics des de llacs a l'oceà,[3] a través del procés de la metilació.

A la localitat japonesa de Minamata i a l'estat canadenc d'Ontàrio hi va haver episodis d'intoxicació per metilmercuri.[4] El metilmercuri que es forma en medis aquàtics no s'elimina ràpidament pels organismes i es biomagnifica (s'acumula des dels microorganismes fins als depredadors).[5] A cada esglaó de la cadena alimentària la concentració de metilmercuri s'incrementa en els organismes i en els depredadors aquàtics (com la tonyina, les balenes i els taurons) pot arribar a nivells d'un milió de vegades del nivell en l'aigua.[6]

Impacte biològic[modifica | modifica el codi]

En humans la ingestió de metilmercuri ràpidament i completament és absorbida pel tracte gastrointestinal. Principalment es troba complexada amb la cisteïna i proteïnes que contenen pèptids que no pas amb aminoàcids.[7] passa a la placenta, on el fetus l'absorbeix. El metilmercuri no s'elimina ràpidament i té una vida mitjana en la sang humana de 50 dies.[8] Diversos estudis associen la presència de mercuri amb trastorns en la intel·ligència i capacitat d'atenció dels nens.[9] En adults incrementa el risc de malaties vasculars i incloent atac de miocardi.[10][11][12] En la vida silvestre el metilmercuri afecta els ecosistemes encara que els seus nivells siguin baixos.[13]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

El mercuri de fonts naturals i antropogèniques es diposita en llacs i rius i es transforma per agents microbians en metilmercuri. Aquest és ingerit pel fitoplàncton, després passa al zooplàncton i finalment als peixos. Concretament s'acumula en espècies depredadores de llarga vida com el tauró i el peix espasa. El metilmercuri és la forma química més tòxica del mercuri absorbible pels éssers vius. En altes dosis és nociu per el sistema nerviós central, especialment ho és pel sistema nerviós que s'està desenvolupant dins l'úter i en la primera infància. El cervell quan s'està desenvolupant és l'òrgan més sensible als efectes d'aquest compost. Pot provocar des de problemes en la conducta de la persona, trastorns en el llenguatge, pèrdua de memòria, de visió i d'oïda a més de dificultat per l'aprenentatge.

Avaluació del risc

El Comitè Mixt FAO/OMS d'Experts en Additius i Contaminants Alimentaris va avaluar el mercuri en diverses ocasions i va establir així una ingesta diària setmanal provisional (PTWI) pel mercuri total de 5 μg/kg del pes corporal i setmana, de la que no més del 1,6 μg/kg de pes corporal i setmana corresponen a metilmercuri. La ingesta de metilmercuri es va calcular a partir de l'absència d'efectes sobre el desenvolupament en nens de 4 a 7 anys de mares de les Illes Feroe i Seychelles, grans consumistes de productes de la pesca. Aquesta nova PTWI representa la meitat de la que el JECFA havia establert el 1999, 3,3mg/Kg de pes corporal i setmana. Aquest valor es va basar en diferents estudis fet a persones d'edat adulta. La reducció del nivell de seguretat es justifica perquè s'ha de tenir en compte que la població més vulnerable són els nadons i infants. A petició de la Comissió Europea, l'any 2004 l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va analitzar aquestes avaluacions i va donar èmfasis en els nous estudis centrats en les dones d'edat fèrtil. També va recomanar a les autoritats nacionals que establissin recomanacions del consum de peix dirigides a la població més vulnerable: embarassades, nadons i infants.

Exposició

La principal font de mercuri és el peix, marisc i mol·luscs, on el 90% del mercuri es troba en forma de metilmercuri. Les concentracions més altes d'aquest compost es troben sobretot als grans depredadors com el tauró, el peix espasa i la tonyina. Altres fonts d'exposició són la carn, la fruita, tot i que contenen sobretot mercuri inorgànic. Durant el 2003 La comissió Europea va avaluar l'exposició al metilmercuri de la població europea a través dels prodcutes de la pesca. El consum mitjà variava entre els 10 g (Països Baixos) i 80 g (Noruega) per persona. L'exposició mitjana calculada a partir de les concentracions de mercuri oscil·lava entre los 1,3 mg/setmana (Països Baixos) i els 97, 3 μg/setmana (Portugal), que corresponen a una ingesta setmanal entre < 0, 1-1,6 mg/kg de pes corporal. En cas d'una exposició alta ( 95 y 97,5% segons els països) la ingesta estimada variava entre 0,4 mg/kg (Irlanda) i 2,2 mg/kg (Grècia) de pes corporal. Per fer l'estudi es va predir que tot el mercuri era metilmercuri i que era totalment bioaccessible.

Les diferencies entre els països europeus es deu al fet que consumeixen espècies de peix diferents. En els països del sud d'Europa prenen més tonyina i peix espasa.

A Catalunya, l'exposició mitjana d'un home adult entre el 2005-2007 degut al consum de peix i marisc va ser de 1,13mg de metilmercuri/kg de pes corporal/setmana. Pels nens d'entre 4 i 9 anys va ser de 2,01mg de metilmercuri/kg de pes corporal/setmana. Per a les nenes també d'aquesta edat va ser d'1,65 mg de metilmercuri/kg de pes corporal/setmana. Per les dones adultes va ser d'1,31 mg de metilmercuri/kg de pes corporal/setmana.

Recomanacions de l'ACSA

D'acord amb les dades dels estudis realitzats, s'observa que en global, el consum de peix no representa un risc per a la salit derivada de la presència de metilmeecuri. L'exposició a metilmercuri de la població no supera a la ingesta diària admissible establerta pel Comitè Mixt FAO/OMS d'Experts en Additius i Contaminats Alimentaris. Tot i així, s'identifiquen dos grups de població vulnerables, els nens i les dones embarassades. Aquests s'apropen o inclús superen els nivells de seguretat toxicològica.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. U.S. Environmental Protection Agency, 1997, "Mercury study report to congress, Volume II: An inventory of anthropogenic mercury emissions in the United States", table ES-3, sum of Utility boilers and Commercial/industrial boilers. Report: EPA-452/R-97-004
  2. Tewalt, S. J.; Bragg, L. J.; Finkelman, R. B., 2005, Mercury in U.S. coal -- Abundance, distribution, and modes of occurrence, U.S. Geological Survey Fact Sheet 095-01. Access-date=January 12, 2006
  3. Ullrich, Susanne; Tanton, Trevor; Abdrashitova, Svetlana. «Mercury in the Aquatic Environment: A Review of Factors Affecting Methylation». Critical Reviews in Environmental Science and Technology, vol. 31, 2001, pàg. 241. DOI: 10.1080/20016491089226.
  4. An Assessment of Mercury in the Environment (en anglès). National Academies, 1978, p. 131. 
  5. reviewed in Wiener, J.G., Krabbenhoft, D.P., Heinz, G.H., and Scheuhammer, A.M., 2003, "Ecotoxicology of mercury," Chapter 16 in Hoffman, D.J., B.A. Rattner, G.A. Burton, Jr., and J. Cairns, Jr., eds., Handbook of Ecotoxicology, 2nd edition.: Boca Raton, Florida, CRC Press, p. 409-463
  6. Burros, Marian. «High Mercury Levels Are Found in Tuna Sushi». , 2008-01-23.
  7. Kerper, LE; Ballatori, N; Clarkson, TW. «Methylmercury transport across the blood-brain barrier by an amino acid carrier». Am. J. Physiol., vol. 262, 5 Pt. 2, 1992, pàg. R761–R765. PMID: 1590471.
  8. Carrier, G; Bouchard, M; Brunet, RC; Caza, M. «A Toxicokinetic Model for Predicting the Tissue Distribution and Elimination of Organic and Inorganic Mercury Following Exposure to Methyl Mercury in Animals and Humans. II. Application and Validation of the Model in Humans». Toxicology and Applied Pharmacology, vol. 171, 1, 2001, pàg. 50. DOI: 10.1006/taap.2000.9113. PMID: 11181111.
  9. Rice, DC; Schoeny, R; Mahaffey, K. «Methods and rationale for derivation of a reference dose for methylmercury by the U.S. EPA.». Risk analysis : an official publication of the Society for Risk Analysis, vol. 23, 1, 2003, pàg. 107–15. DOI: 10.1111/1539-6924.00294. PMID: 12635727.
  10. Salonen JT, Seppänen K, Nyyssönen K, Korpela H, Kauhanen J, Kantola M, Tuomilehto J, Esterbauer H, Tatzber F, Salonen R., 1995, Intake of mercury from fish, lipid peroxidation, and the risk of myocardial infarction and coronary, cardiovascular, and any death in eastern Finnish men. Circulation, vol. 91, p. 645-655
  11. Guallar E, Sanz-Gallardo I, van't Veer P, et al., 2002, Mercury, Fish Oils, and the Risk of Myocardial Infarction, New England Journal of Medicine, vol. 347, p. 1747-1754
  12. Choi, A.L., Weihe, P., Budtz-Jørgensen, E., Jørgensen, P.J., Salonen, J.T., Tuomainen, T.-P., Murata, K., Nielsen, H.P., Petersen, M.S., Askham, J., and Grandjean, P., 2009, Methylmercury Exposure and Adverse Cardiovascular Effects in Faroese Whaling Men: Environmental Health Perspectives, v. 117, no. 3, p. 367-372
  13. Scheuhammer, Anton M.; Meyer, Michael W.; Sandheinrich, Mark B.; Murray, Michael W.. «Effects of Environmental Methylmercury on the Health of Wild Birds, Mammals, and Fish». AMBIO: A Journal of the Human Environment, vol. 36, 2007, pàg. 12. DOI: 10.1579/0044-7447(2007)36[12:EOEMOT]2.0.CO;2. ISSN: 0044-7447.
  14. http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/es/dir3226/acsabrief08-2011metilmercurio.pdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]