Ocell marí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El xatrac fosc està molt adaptat a la vida pelàgica i només s'apropa a terra en època de cria

Els ocells marins són aquelles aus adaptades a la vida en el medi marí, que n'obtenen la major part de l'aliment. Aquest grup no té cap valor taxonòmic, i les diferents espècies poden pertànyer a diferents ordres, però l'adaptació a un medi similar, ha ocasionat una certa convergència evolutiva.

En general viuen més anys que altres aus, crien a major edat i ponen menys ous, ja que inverteixen una gran quantitat de temps en la cura dels seus joves. La majoria de les espècies crien en colònies, que poden variar des d'unes dotzenes d'aus a milions. Moltes espècies són famoses per tenir llargues migracions anuals, creuant l'equador o, en alguns casos, anant d'un extrem a l'altre de la Terra. S'alimenten tant a la superfície de l'oceà com a dins, o fins i tot es poden alimentar uns dels altres. Les aus marines poden ser altament pelàgiques, costaneres, o en alguns casos passar la major part de l'any lluny del mar.

Relació d'ocells marins[modifica | modifica el codi]

No hi ha una definició unívoca que ens pugui determinar quins grups, famílies i espècies es poden classificar com a ocells marins, i en general sempre hi ha alguna espècie amb una inclusió més o menys arbitrària. En paraula de dos científics d'aus marines, "una característica comuna que comparteixen totes les aus marines és que s'alimenten a l'aigua salada, però ... alguns no ho fan."[1] D'aquesta manera, convencionalment, s'accepten com aus marines els següents grups:

Hi ha altres ocells amb lligams més o menys forts amb la mar. Calàbries i cabussons solen niar en llacs però passen l'hivern en el mar. També determinats ànecs són en hivern habitants del mar. Convencionalment, però, es parla d'ells com ocells aquàtics però no marins. Alguns accipítrids (Accipitridae) , com ara els pigargs, estan molt relacionats amb el medi marí però es consideren rapinyaires.

Per contra, moltes gavines, corbs marins i pelicans, poden viure a llacs interiors, però són considerats ocells marins, ja que pertanyen a un grup filogenètic en que la majoria sí que ho són.

Els escuraflascons són un cas especial, ja que pertanyen a una família d'ocells limícoles, però dues de les tres espècies són pelàgiques durant nou mesos a l'any.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Elizabeth A. Schreiber & Joanne Burger.(2001.) Biology of Marine Birds, Boca Raton:CRC Press, ISBN 0-8493-9882-7