Cigne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Per la Constel·lació vegeu Cigne (constel·lació)

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cigne
Cigne mut (Cygnus olor)
Cigne mut (Cygnus olor)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Subfamília: Anserinae
Tribu: Anserini, part
Gèneres i espècies

Cygnus Bechstein 1803

C. cygnus
C. buccinator
C. columbianus
C. atratus
C. melancoryphus
C. olor

Coscoroba Reichenbach 1853

C. coscoroba

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formen la tribu Cygnini, però estudis genètics recents els situen a la tribu Anserini, juntament amb les oques. [1]

La major part dels cignes viuen en zones temperades i subàrtiques, però algunes espècies es poden trobar de forma puntual als Països Catalans, sobretot a l'hivern.[2]

Els cignes tenen gran importància en la religió de l'hinduisme i la mitologia grega (Leda i el cigne), en la simbologia heràldica i el folklore popular especialment en els països nòrdics, on són habituals.

Els cignes normalment s'aparellen per tota la vida encara que de vegades se separen especialment si falla la nidada. Ponen entre 3 i 8 ous.

Colors[modifica | modifica el codi]

El plomatge és de color completament blanc a l'hemisferi nord però a l'hemisferi sud n'hi ha de parcialment o completament negres com el cigne negre d'Austràlia (Cygnus atratus).

Les potes dels cignes acostumen a ser de color gris fosc excepte per a les dues espècies de sudamèrica que són rosades.

Llista de cignes[modifica | modifica el codi]

Són coneguts com a cignes els membres de dos gèneres de la tribu Anserini, amb 7 espècies vives:

El cigne de Nova Zelanda (Cygnus sumnerensis o Cygnus atratus sumnerensis) és una espècie extinta pròpia d'aquelles illes.

El cigne a la cultura[modifica | modifica el codi]

S'associa el cigne a la bellesa i com a tal ha estat present en moltes cultures (i contes, com l'Aneguet Lleig i els sesu derivats). A la mitologia grega protagonitza la història de Zeus i Leda, en les tradicions irlandeses els nens de Lir es tornen cignes durant 900 anys per escapar dels seus enemics i a les sagues escandinaves apareixen com a símbol de màgia i bellesa estranya.

L'hinduisme venera el cigne com a vehicle de la deesa Sarasvatí. Simbolitza la capacitat de viatjar entre estats de la consciència o diferents mons.

Es creia que el cigne abans de morir cantava d'una manera especialment bonica i ha esdevingut una expressió lexicalitzada per indicar una fi propera (usualment s'associa a una revifada abans la mort)

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cladograma basat en els estudis de Burgarella et col. Rev. 16-03-2011
  2. Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 18. ISBN 978-84-96553-54-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cigne