Cigne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el gènere d'ocells. Si cerqueu la constel·lació, vegeu «Constel·lació del Cigne».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cignes
Cignes muts (Cygnus olor)
Cignes muts (Cygnus olor)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Anseriformes
Família: Anatidae
Subfamília: Anserinae
Tribu: Anserini
Gènere: Cygnus
Bechstein, 1803
Espècies

Vegeu el text

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formaria la tribu amb el gènere Coscoroba, però estudis genètics recents els situen a la tribu Anserini, juntament amb les oques.[1]

De distribución básicamente holàrtica, també hi ha dues espècies a l'hemisferi sud, una sud-americana i l'altra australiana. Algunes espècies es poden trobar de forma puntual als Països Catalans, sobretot a l'hivern.[2]

Els cignes tenen gran importància en la religió de l'hinduisme i la mitologia grega (Leda i el cigne), en la simbologia heràldica i el folklore popular especialment en els països nòrdics, on són habituals.

Els cignes normalment s'aparellen per tota la vida encara que de vegades se separen especialment si falla la nidada. Ponen entre 3 i 8 ous.

Colors[modifica | modifica el codi]

El plomatge és de color completament blanc a l'hemisferi nord però a l'hemisferi sud n'hi ha de parcialment o completament negres com el cigne negre d'Austràlia (Cygnus atratus).

Les potes dels cignes acostumen a ser de color gris fosc excepte per a les dues espècies de Sud-amèrica que són rosades.

Llista de cignes[modifica | modifica el codi]

S'han descrit sis espècies vives dins aquest gènere.[3]

El cigne de Nova Zelanda (Cygnus sumnerensis o Cygnus atratus sumnerensis) és una espècie extinta pròpia d'aquelles illes.

El cigne a la cultura[modifica | modifica el codi]

S'associa el cigne a la bellesa i com a tal ha estat present en moltes cultures (i contes, com l'Aneguet Lleig i els sesu derivats). A la mitologia grega protagonitza la història de Zeus i Leda, en les tradicions irlandeses els nens de Lir es tornen cignes durant 900 anys per escapar dels seus enemics i a les sagues escandinaves apareixen com a símbol de màgia i bellesa estranya.

L'hinduisme venera el cigne com a vehicle de la deesa Sarasvatí. Simbolitza la capacitat de viatjar entre estats de la consciència o diferents mons.

Es creia que el cigne abans de morir cantava d'una manera especialment bonica i ha esdevingut una expressió lexicalitzada per indicar una fi propera (usualment s'associa a una revifada abans la mort)

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cladograma basat en els estudis de Burgarella et col. Rev. 16-03-2011
  2. Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 18. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  3. El gènere Cygnus a TAXONOMICON Rev. 18-10-2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cigne