Constel·lació del Cigne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Cigne

Cigne

Clicau per engrandir la imatge

Nom en llatí (UAI) Cygnus
Abreviatura Cyg
Genitiu Cygni
Simbologia el cigne
Ascensió recta 20,62 h
Declinació +42,03°
Àrea 804 graus quadrats
Posició 16a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
4
Estrella més brillant Deneb (α Cyg)
(Magnitud aparent 1,25)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −40°
Durant el mes de Setembre hi ha la millor visibilitat

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord. Era una de les 48 constel·lacions descrites per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest. A vegades és coneguda amb el nom de la Creu del Nord (en referència a la Creu del Sud, car els seus estels formen una gran creu.

L'au obre les seves ales sobre la Via Làctia, com si volàs cap al sud.

Trets notables[modifica | modifica el codi]

Cygnus conté molts estels brillants.

Deneb, α Cygni[modifica | modifica el codi]

Deneb, α Cygni, és un estel molt brillant, prominent malgrat la distància (de 1800 a 3200 anys-llum), de la magnitud 1,25, és el 19è estel més brillant, i un dels estels visibles més llunyans de la Terra, 200 vegades més gran que el Sol, és un dels més grans que es coneixen, i acabarà en una supernova en un milió d'anys. La incertesa en la seva posició es deu a la incertesa en la paral·laxi per aquestes distàncies. La seva magnitud absoluta és en torn -8,7. Aquest supergegant blau forma la cua del cigne, (Deneb és un nom àrab que vol dir la cua). la part de dalt de la Creu del Nord, i un dels vèrtexs de l'asterisme conegut com a "Triangle d'Estiu" amb Vega (α Lyrae) i Altair (α Aquilae)..

Albireo, β Cygni[modifica | modifica el codi]

Albireo, β Cygni, és el bec del cigne (el seu nom prové d'un mot àrab que vol dir això mateix). És un dels estels dobles més bells, amb un estel daurat (de la magnitud 3,08) fàcilment distingible amb un petit telescopi del seu company blau (de la magnitud 5,11). Orbiten en 7.300 anys i la més brillant és ella mateixa doble, composta d'un gegant groc i d'un estel de seqüència principal molt a prop l'un de l'altre. L'estel blau gira ràpidament sobre ell mateix, per la qual cosa està envoltat de gas que prové de la seva pròpia superfície.

Altres estels[modifica | modifica el codi]

Un altre estel interessant és 61 Cygni. Aquest estel és un dels més pròxims al sistema solar, a 11,4 anys-llum.

Cygnus OB2 12 és un dels estels més lluminosos coneguts.

L'estel 16 Cygni B forma un sistema planetari extrasolar amb un planeta confirmat d'1,5 vegades la massa de Júpiter.

Cygnus conté una font de raigs X a Cygnus X-1, el qual és considerat un dels principals candidats a ser un forat negre.

També s'ha de dir que Cygnus conté nombrosos estels variables, entre ells XX Cyg, i V508 Cyg.

Objectes de cel profund notables[modifica | modifica el codi]

A Cynus, degut a la seva posició respecte a la Via Làctia, es troben molts de cúmuls estel·lars i nebuloses. Hi trobem els cúmuls oberts M29 i M39.

NGC 7000, la Nebulosa Nord-amèrica, es troba un poc a l'est de Deneb. La seva semblança al continent es pot apreciar molt bé a les fotografies.

A prop de Sadr es troba Cynus A, un dels fonts de ràdio més potents que es coneix. És una radiogalàxia resultat d'una explosió massiva o d'una col·lisió amb una altra galàxia.

Història[modifica | modifica el codi]

Descrita pels astrònoms grecs, aquesta constel·lació fou coneguda amb el nom de l'Au. També fou designada amb el nom de Creu de Santa Helena pel monjo Julius Schiller el 1627 en l'època de la contrareforma, buscant la cristianització massiva del cel (la constel·lació de la Creu del Sud és contemporània).

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Aquesta constel·lació pot representar moltes llegendes de la mitologia grega: segons una llegenda el déu Zeus, es transformà en un cigne per seduir a Leda, per la qual cosa aquesta infantà els Bessons i Helena de Troia. També podria representar a Orfeu, metamorfosat en cigne després del seu assassinat i posat al cel que devora la seva Lira. Per acabar també cal esmentar que segons una altra faula aquesta constel·lació representa al jove amant de Faetont. Faetont fou fulminat per Zeus quan perdé el control del carro del Sol, i caigué al riu Erídan, i el seu amant plorà tant que Zeus el transformà en una au aquàtica que porta el seu nom: Cigne.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]