16 Cygni Bb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
16 Cygni Bb
Planeta extrasolar Llista de planetes extrasolars
16 Cygni sunset.jpg
Representació artística de 16 Cygni Bb vist des d'una lluna deserta.
Estrella mare
Estrella 16 Cygni B
Constel·lació Cigne
Ascensió recta (α) 19h 41m 51,9720s
Declinació (δ) +50° 31′ 03,083″
Distància 70,5 al
(21,6 pc)
Tipus espectral G2.5Vb
Elements orbitals
Semieix major (a) 1,681 ± 0,097 UA
Excentricitat (e) 0,681 ± 0,017
Període orbital (P) 798,5 ± 1,0 d
Inclinació (i)  ?°
Distància angular (θ)  ? msa
Longitud del
periastre
(ω)  ?°
Moment del periastre (τ) 2.446.549,1 ± 6.6 JD
Característiques físiques
Massa (m) >1,68 ± 0,15 MJ
Radi (r)  ? RJ
Densitat (ρ)  ? kg/m3
Gravetat (κ)  ? g
Temperatura (T)  ? K
Informació del descobriment
Data de descobriment 22 d'octubre de 1996
Descobridor(s) Cochran et al.
Mètode de detecció Velocitat radial
Estat del descobriment Publicat
Bases de dades de referència
Extrasolar Planets
Encyclopaedia
data
SIMBAD data

16 Cygni Bb és un planeta extrasolar que es troba a aproximadament 70 anys-llum, a la constel·lació del Cigne. El planeta es va descobrir orbitant l'estrella 16 Cygni B, un dels components del sistema estel·lar triple 16 Cygni. Fa una revolució cada 799 dies i va ser el primer Júpiter excèntric a ser descobert.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

L'octubre del 1996 es va anunciar el descobriment d'un company a l'estrella 16 Cygni B, amb una massa de, com a mínim, 1,68 vegades la de Júpiter. En aquell moment tenia l'excentricitat orbital més gran de cap planeta extrasolar conegut. El descobriment es va fer mesurant la velocitat radial de l'estrella. Com que es desconeix la inclinació de l'òrbita, només se sap el límit inferior de la massa.[1]

Òrbita i massa[modifica | modifica el codi]

L'òrbita de 16 Cygni Bb (negre) comparada amb els planetes del sistema solar.
Canvis de la velocitat radial en el temps de Cygni B causats per l'òrbita de 16 Cygni Bb.

Contràriament als planetes del nostre sistema solar, l'òrbita del planeta és altament el·líptica, i la seva distància varia entre 0,54 UA al periastre i 2,8 UA a l'apoastre.[2] Aquesta alta excentricitat podria haver estat provocada per interaccions de marea al sistema estel·lar binari, i l'òrbita del planeta podria variar caòticament entre estats de baixa i alta excentricitat en un període de desenes de milions d'anys.[3]

El sistema 16 Cygni Bb
Company
(en ordre des de l'estrella)
Massa Semieix major
(UA)
Període orbital
(dies)
Excentricitat
b 1,68 MJ 1,68 799,5 0,689

El límit inferior per la massa de l'objecte és molt per sota de la línia divisòria entre planetes i nanes marrons, a 13 masses de Júpiter. Mesuraments astromètrics preliminars van suggerir que l'òrbita de 16 Cygni Bb podria estar molt inclinada respecte la nostra línia de visió (a al voltant de 173°).[4] Això significaria que la massa de l'objecte podria ser d'unes 14 vegades la de Júpiter, cosa que el convertiria en una nana marró poc massiva. Tanmateix, més tard es va provar que aquestes mesures només eren vàlides per als límits superiors.[5]

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Com que el planeta només s'ha detectat indirectament mitjançant mesures de l'estrella mare, es desconeixen característiques com el seu radi, composició i temperatura.

Zona habitable

L'òrbita altament excèntrica del planeta significa que el planeta tindria efectes estacionals extrems. Tot i això, algunes simulacions suggereixen que un satèl·lit semblant a la Terra podria tenir aigua líquida durant tot l'any.[6] A causa de l'òrbita excèntrica d'aquest gegant gasós massiu, és improbable que un planeta habitable pogués sobreviure en aquest sistema.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BUTLER P. & MARCY G., The Lick Observatory Planet Search in: Astronomical and Biochemical Origins and the Search for Life in the Universe, IAU Colloquium No. 161, Capri 1–5 July 1996, eds. C.B. Cosmovici, S. Bowyer, and D. Werthimer
  2. Butler et al.; Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Fischer, D. A.. «Catalog of Nearby Exoplanets». The Astrophysical Journal, vol. 646, 1, 2006, pàg. 505–522. DOI: 10.1086/504701 [Consulta: 11 març 2009]. (versió web)
  3. Holman, M. et al.. «Chaotic variations in the eccentricity of the planet orbiting 16 Cygni B». Nature, vol. 386, 1997, pàg. 254 – 256. DOI: 10.1038/386254a0.
  4. Han et al.; Black, David C.; Gatewood, George. «Preliminary Astrometric Masses for Proposed Extrasolar Planetary Companions». The Astrophysical Journal Letters, vol. 548, 1, 2001, pàg. L57–L60. DOI: 10.1086/318927 [Consulta: 11 març 2009].
  5. Pourbaix, D. and Arenou, F.. «Screening the Hipparcos-based astrometric orbits of sub-stellar objects». Astronomy and Astrophysics, vol. 372, 2001, pàg. 935 – 944. DOI: 10.1051/0004-6361:20010597.
  6. Williams, D., Pollard, D.. «Earth-like worlds on eccentric orbits: excursions beyond the habitable zone». International Journal of Astrobiology, vol. 1, 2002, pàg. 61 – 69. DOI: 10.1017/S1473550402001064.
  7. Wittenmyer et al.; Endl, Michael; Cochran, William D.; Levison, Harold F.. «Dynamical and Observational Constraints on Additional Planets in Highly Eccentric Planetary Systems». The Astronomical Journal, vol. 134, 3, 2007, pàg. 1276–1284. DOI: 10.1086/520880.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • «16 Cygni 2?». SolStation. [Consulta: 24-6-2008].
  • «16 Cygni-B». University of Illinois at Urbana-Champaign. The Planet Project. [Consulta: 24-6-2008].
  • «16 Cygni B b». Extrasolar Visions. [Consulta: 24-6-2008].
  • «16 Cyg B». Exoplanets. Arxivat de l'original el 6-5-2009. [Consulta: 3-5-2009].

Coordenades: Sky map 19h 41m 51.9720s; +50° 31′ 03.083″