Cygnus-X
 Cygnus-X | |
|---|---|
.png) | |
| Tipus | núvol molecular gegant  |
| Constel·lació | Cigne |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Ascensió recta (α) | 20h 28m 40.8s[1] |
| Declinació (δ) | 41° 10' 12''[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
3FHL J2028.6+4110e (3FHL: The Third Catalog of Hard Fermi-LAT Sources) 3FGL J2028.6+4110e (Fermi Large Area Telescope third source catalog) 2FHL J2028.6+4110e (2FHL: the second catalog of hard Fermi-LAT sources (en)  )
| |
Cygnus X és una massiva regió de formació estel·lar de 10° de grandària aparent situada a la constel·lació del Cigne a una distància de 1,4 kiloparsecs del Sol. Està sent estudiada detalladament amb ajuda del telescopi d'infrarojos Spitzer, en estar situada darrere de l'esquerda del Cigne, un grup de núvols de pols interestel·lar situada entre ella i nosaltres i que absorbeix bona part de la llum dels seus estels, que dificulta molt el seu estudi en l'òptic.
Propietats físiques[modifica]
Cygnus X té el major nombre de protoestrelles massives en un radi de 2 kiloparsecs al voltant del Sol, així com la major associació estel·lar també en aquest radi (Cygnus OB2), amb un nombre d'estrelles de tipus espectral O i B que podria arribar fins a 2600, 100 d'elles d'espectre O, i una massa de 10⁵ masses solars. Inclou també un dels majors núvols moleculars coneguts, amb una massa de 3 milions de masses solars. És una de les regions galàctiques on els fenòmens de formació d'estrelles són més actius; al seu interior hi ha diverses regions H II individuals, associacions OB brillants i cúmuls oberts, als quals s'afegeix un gran nombre d'estrelles joves o en formació. [2]
Recerques recents mostren que el complex a més de Cygnus OB2 inclou a una altra associació estel·lar, Cygnus OB9, a més d'encara més estels de tipus primerenc incloent entre elles a un nombre d'estels supergegants de tipus espectrals O i B, de les quals cal destacar a BD+40 4210, supergegant blava i candidata a variable blava lluminosa que està entre els estels més brillants del complex.
També s'ha descobert que la formació estel·lar porta donant-se allí des de fa almenys 10 milions d'anys, continuant fins al present
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gino Tosti «The first Fermi-LAT catalog of sources above 10 GeV». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 14-11-2013, pàg. 34. DOI: 10.1088/0067-0049/209/2/34.
- ↑ Harris, S. «Location of HII regions in molecular clouds». Giant molecular clouds in the Galaxy; Proceedings of the Third Gregynog Astrophysics Workshop, 1980.