Kepler-186c
 Kepler-186c | |
|---|---|
 | |
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Descobert per | Missió Kepler |
| Data de descobriment | març 2014[1] |
| Mètode de descobriment | mètode del trànsit[1] |
| Cos pare | Kepler-186 |
| Constel·lació | Cigne |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 0,0451 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,24[3] |
| Període orbital P | 7,27 d[2] |
| Inclinació i | 85,94 °[3] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 0,112 R_J[2] |
| Diàmetre | 17.900 km[4] |
| Paral·laxi | 5,602 mas[5] |
| Moviment propi (declinació) | −4,361 mas/a [5] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 2,099 mas/a [5] |
| Ascensió recta (α) | 19h 54m 36.6536s[5] |
| Declinació (δ) | 43° 57' 18.0259''[5] |
| Catàlegs astronòmics | |
Kepler-186c (Kepler Confirmed Names (en)  )KOI-571.01 (Kepler Object of Interest) KOI-571c (Kepler Object of Interest) TIC 268159861c (TESS Input Catalog)
| |
Kepler-186c és un exoplaneta[6][7] situat a la constel·lació del Cigne, a 492,5 anys llum de la Terra.[8] El seu descobriment es va confirmar el 2014, després que el telescopi espacial Kepler detectara diversos trànsits de l'objecte davant del seu estel.[9] Té un radi d'1,34 radis terrestres, inferior al límit teòric establert pels experts que separa als cossos terrestres dels de tipus gasós. Per tant, és probable que es tracte d'un planeta tel·lúric.[10][8]
Es coneixen altres quatre planetes pertanyents al sistema Kepler-186, Kepler-186b, Kepler-186d, Kepler-186e i Kepler-186f.[9] Excepte aquest últim, tots orbiten al seu estel a distàncies reduïdes i, com a conseqüència, és probable que les seves temperatures siguen molt altes.[8] Kepler-186f és el primer exoplaneta de massa terrestre descobert que pertany a la zona d'habitabilitat del seu sistema.[11]
Característiques[modifica]
Kepler-186 és una estrella de tipus K-tardà, pràcticament una nana roja, amb una massa de 0,48 masses solars i un radi de 0,47 radis solars.[9] La seua metal·licitat (-0,28) és molt similar a la del Sol encara que un poc menor, cosa que sembla indicar una lleugera escassesa d'elements pesants (és a dir, tots excepte l'hidrogen i l'heli).[9] El límit d'acoblament de marea del sistema s'hi troba entre el centre de la zona d'habitabilitat i la seva frontera externa, a 0,3752 ua de l'estel. Kepler-186b, amb un semieix major de 0,04 ua, està massa a prop per a superar el límit d'ancoratge. Per tant, és molt probable que tinga un hemisferi diürn i un altre nocturn.[12]
El radi observat del planeta és d'1,34 radis terrestres, per sota del límit d'1,6 radis terrestres que marca la separació entre els planetes tel·lúrics i els de tipus minineptú, encara que no tant com el seu company Kepler-186b.[13] Si la composició de l'objecte és semblant a la de la Terra, la seva massa seria d'unes 2,37 masses terrestres i la seva gravetat un 31% major que la terrestre.[8] Amb aquestes característiques, és probable que siga un planeta tel·lúric com la Terra o Venus, encara que la possibilitat que es tracte d'un món oceànic on l'aigua es trobe en un estat de fluid supercrític encara no ha pogut ser descartada.[14] No obstant això, donada la proximitat respecte a l'estel, caldria esperar que perdés gairebé tota la seva atmosfera, especialment l'hidrogen per escapament atmosfèric.[15]
Considerant la seva ubicació en el sistema i la lluminositat del seu estel, la temperatura d'equilibri de Kepler-186c és de 191,45 °C. Si la seva atmosfera i albedo són similars als de la Terra, la seva temperatura mitjana en la superfície rondaria els 230°C, encara que és probable que per la proximitat respecte al seu estel, la consegüent pèrdua d'aigua, l'ancoratge per marea i la major activitat volcànica —a conseqüència de la seva massa i ubicació en el sistema—; sofrisca un efecte d'hivernacle descontrolat que incremente àmpliament les seves temperatures.[8] En Venus, que proporcionalment orbita a una distància molt superior a la de Kepler-186c, la diferència entre la temperatura d'equilibri i la temperatura mitjana superficial s'acosta als 500 °C.[16]
Sistema[modifica]
Kepler-186c és el segon exoplaneta confirmat en el sistema Kepler-186, després de Kepler-186b.[9] Poc després es van descobrir tres més, Kepler-186d, Kepler-186e i Kepler-186f.[8] Tots excepte Kepler-186f orbiten a distàncies molt properes entre si i respecte al seu estel. Kepler-186c completa una òrbita al voltant del seu astre cada 7,27 dies, Kepler-186b cada 3,89, Kepler-186d cada 13,34 i Kepler-186e cada 22,41. Durant la distància mínima d'intersecció orbital, la separació entre cadascun d'ells i els seus planetes més propers, roman entre els quatre i els cinc milions de quilòmetres, gairebé deu vegades més a prop que la distància mínima entre Venus i la Terra, i només dotze vegades més que la distància entre la Lluna i la Terra. Quan les seves òrbites coincideixen, Kepler-186b i Kepler-186c arriben a estar separats amb prou feines tres milions de quilòmetres, només vuit vegades més que la distància entre la Terra i la Lluna.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Douglas A. Caldwell «Validation of Kepler's multiple planet candidates. III. Light curve analysis and announcement of hundreds of new multi-planet systems» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 04-03-2014, pàg. 45. DOI: 10.1088/0004-637X/784/1/45.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Thomas Barclay «An Earth-sized planet in the habitable zone of a cool star» (en anglès). Science, 6181, 1r abril 2014, pàg. 277-280. DOI: 10.1126/SCIENCE.1249403.
- ↑ 3,0 3,1 Franck Selsis «FORMATION, TIDAL EVOLUTION, AND HABITABILITY OF THE KEPLER-186 SYSTEM» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 27-08-2014, pàg. 3. DOI: 10.1088/0004-637X/793/1/3.
- ↑ Andrew W. Mann «Spectro-thermometry of M dwarfs and their candidate planets: too hot, too cool, or just right?» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 04-12-2013, pàg. 188. DOI: 10.1088/0004-637X/779/2/188.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Planet Kepler-69 c» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system Kepler-186 hosts at least 5 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 PHL. «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo, 14-10-2015. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «NASA Exoplanet Archive» (en anglès). NASA Exoplanet Science Institute. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ «New Instrument Reveals Recipe for Other Earths» (en anglés). [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Morelle, Rebecca. «'Most earth-like planet yet' spotted by Kepler» (en anglés). BBC News, 17-04-2014. [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Arxivat de l'original el 8 de gener 2012. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ Rogers, Leslie A. «Most 1.6 Earth-radius Planets are Not Rocky» (en anglés). The Astrophysical Journal, 801, 1, 2015, pàg. 41. arXiv: 1407.4457. DOI: 10.1088/0004-637X/801/1/41 [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ «New Instrument Reveals Recipe for Other Earths» (en anglés). [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Schirber, Michae «Can Life Thrive Around a Red Dwarf Star?» (en anglés). www.space.com, 09-04-2009 [Consulta: 4 desembre 2015].
- ↑ Jacobson, Mark Z. Air Pollution and Global Warming: History, Science, and Solutions (en anglès). 2a edició. Cambridge University Press, 2012, p. 267. ISBN 978-1107691155.
