Missió Kepler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Missió Kepler
Esquema del telescopi espacial Kepler
Esquema del telescopi espacial Kepler
Informació general
NSSDC ID 2009-011A
Organització NASA
Data de llançament 07-03-2009
Llançat des de Centre espacial John F. Kennedy, Florida, EUA
Durada de la missió ≥3,5 anys
Massa 1,052 kg
Tipus d'òrbita Heliocèntrica
Alçada orbital 1 UA
Període orbital 372,5 dies
Estil de telescopi Circular
Longitud d'ona 430-890 nm FWHM
Diàmetre 0,95 m
Àrea 105 graus quadrats
Instruments
Fotòmetre 0,95 m
Mirall primari 1,4 m
Detectors 21 mòduls cada un amb dos sensors CCD de 2200x1024 píxels
Lloc web http://kepler.nasa.gov/
Òrbita de Kepler

La Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA. Esta`emmarcada com la missió Discovery nº 10 de la NASA i està dissenyada específicament per estudiar una porció de la Via Làctia a les contel·lacions del cigne i la lira per descobrir planetes de la grandària de la Terra i determinar en quin podria ser possible que s'hi pogués desenvolupar vida.[1] S'observarà la brillantor de més de 100.000 estrelles per detectar trànsits. La missió es diu així en honor a Johannes Kepler. El llançament va tenir lloc el dia 7 de març de 2009.

Objectius científics[modifica | modifica el codi]

Regió d'exploració de la missió Kepler

La missió Kepler té com a objectius explorar la diversitat de sistemes planetaris que hi ha a la Via Làctia i es centrarà en una petita regió que pot arribar a tenir prop de 100.000 estrelles. Aquest estudi es centrarà en els següents eixos bàsics:

  • Determinar l'abundància de planetes de característiques terrestres i a prop de la zona habitable d'una àmplia varietat d'estrelles.
  • Determinar la distribució de mides i formes de les òrbites dels planetes.
  • Estimar quants planetes hi ha en sistemes d'estrelles múltiples.
  • Determinar la varietat de mides d'òrbita i reflectivitat del planeta, mides, masses i densitats dels planetes gegants de període curt.
  • Identificar els membres addicionals de cada sistema planetari descobert usant altres tècniques.
  • Determinar les propietats de les estrelles que alberguen sistemes planetaris.[1]

La missió Kepler forma part d'un estudi més ampli per trobar planetes on fora possible l'existència de vida i ajudar les missions Space Interferometry Mission (SIM) i Terrestrial Planet Finder (TPF) a buscar la possibilitat de vida en un espai més reduït del cosmos.

El mètode de detecció[modifica | modifica el codi]

Quan un planeta interfereix la visió d'un observador de l'estrella sobre la qual orbita, l'esdeveniment es diu un trànsit. Els trànsits dels planetes produeixen un petit canvi en la brillantor d'una estrella d'aproximadament 1/10.000 (100 parts per milió, ppm), amb una durada d'1 a 16 hores. Aquest canvi ha de ser periòdic, si és causat per un planeta. A més, tots els trànsits produïts pel mateix planeta ha de tenir el mateix canvi en la brillantor i durar la mateixa quantitat de temps, proporcionant així un senyal altament repetible i un mètode fiable de detecció.

Un cop detectat, la mida de l'òrbita del planeta es pot calcular a partir del període (el temps que tarda el planeta en fer una òrbita al voltant de l'estrella) i la massa de l'estrella per la tercera llei de Kepler del moviment planetari. La mida del planeta es troba segons varia la brillantor de l'estrella i la grandària d'aquesta. A partir de la mida orbital i la temperatura de l'estrella, es pot calcular la temperatura característica del planeta. Conèixer la temperatura d'un planeta és la clau per saber si el planeta és habitable (no necessàriament habitat). Només els planetes amb temperatures moderades són habitables per a la vida semblant a la que ens trobem a la la Terra.[1]

Per detectar els planetes pel seu trànsit davant la seva estrella principal cal que l'òrbita del planeta no estigui inclinada respecte el pla d'observació, ja que si no el trànsit no és visible. La probabilitat d'alineació és igual al diàmetre de l'estrella dividit pel diàmetre de l'òrbita del planeta, que representa un 0,5% per un planeta d'òrbita semblant a la Terra i estrelles semblants al Sol. Pels planetes gegants aquesta probabilitat és d'un 10%. També s'ha de tenir en compte que en el temps previst de la missió només seran possibles un màxim de 4 trànsits.[1]

Espectatives[modifica | modifica el codi]

Donades les probabilitats d'èxit s'espera poder observar una quantitat apreciable de planetes:

  • Prop de 50 planetes si la majoria són de la mateixa mida que la Terra (R ~ 1.0 VT).
  • Prop de 185 planetes si la majoria tenen una mida de R ~ 01/03 VT.
  • Prop d'un 12% amb dos o més planetes per sistema.[1]

Descobriments[modifica | modifica el codi]

La quantitat de trànsits observats (a data de 16 de setembre del 2011) van ser de 1235, però encara serà necessari seguir estudiant les dades per determinar si realment totes les observacions de pertorbació de lluminositat es deuen al trànsit de planetes. A data de 16 de setembre del 2011 s'han confirmat 21 planetes i 498 falsos positius.[2] Com a curiositat s'ha descobert el primer planeta que orbita un sistema estel·lar doble.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Astronomia

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missió Kepler Modifica l'enllaç a Wikidata