Excentricitat orbital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats.

En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica. L'excentricitat d'aquesta secció cònica, excentricitat de l'orbita, és un paràmetre de l'òrbita que defineix la seva configuració de forma absoluta. L'excentricitat pot ser interpretada com a la mesura de com la seva forma es desvia d'un cercle.

Segons les presumpcions habituals la excentricitat (e\,\!) és definida estrictament per a les òrbites circular, el·líptica, parabòlica i hiperbòlica i pot prendre els valors següents:

Càlculs[modifica | modifica el codi]

La excentricitat d'una òrbita pot ser calculada segons els vectors orbitals d'estat com a la magnitud del vector d'excentricitat:

e= \left | \mathbf{e} \right |

on:

Per una òrbita el·líptica pot ser també calculat segons la distància de periapsis i apoapsis:

e={{d_a-d_p}\over{d_a+d_p}}=1-\frac{2}{\frac{d_a}{d_p}+1}=\frac{2}{\frac{d_p}{d_a}+1}-1

on:

Exemples[modifica | modifica el codi]

Per exemple l'excentricitat de l'òrbita de la Terra es avui en dia 0,0167. Amb el temps l'excentricitat de l'òrbita de la Terra canvia lentament des de a prop de 0 fins a un màxim de 0,05 com a resultat de l'atracció gravitatòria entre els planetes (vegeu la gràfica aquí).

Altres valors: Plutó 0,2488 (un dels valors més alts del sistema solar), Mercuri 0,2056, la Lluna 0,0554.