Sinope (satèl·lit)
|
Descobriment
|
|
|---|---|
| Descobert per | S. B. Nicholson |
| Data de descobriment | 21 de juliol de 1914 |
| Periapsi | 18,237,600 km |
| Apoapsis | 30,191,200 km |
| Radi orbital mitjà | 23,540,000 km[1] |
| Excentricitat | 0.25[1] |
| Període orbital | 724.1 d (1.95 a)[1] |
| Velocitat orbital mitjana | 2.252 km/s |
| Inclinació | 128.11° (to the eclíptica) 153.12° (to Jupiter's equator)[1] |
| Satèl·lit de | Júpiter |
|
Característiques físiques
|
|
| Radi mitjà | ~19 km[2][3] |
| Volum | ~28,700 km³ |
| Massa | 7.5×1016 kg |
| Densitat mitjana | 2.6 g/cm³ (assumed)[2] |
| Gravetat a la superfície equatorial |
0.014 m/s2 (0.001 g) |
| Velocitat d'escapament | ~0.023 km/s |
| Albedo | 0.04 (assumed)[2][3] |
| Temperatura | ~124 K |
Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.[4] El seu nom prové de la mitologia grega, en la qual, és la filla d'Asop.
Aquest satèl·lit no tenia el mateix nom que en el present abans de 1975;[5][6] Abans d'aquest any, era simplement conegut com a Júpiter IX, encara que de vegades era anomenat Hades, entre 1955 i 1975.[7]
Sinope va ser el satèl·lit natural de Júpiter més exterior, però amb el descobriment d'un altre satèl·lit a l'any 2000, anomenat Megaclite. En l'actualitat, el el satèl·lit més exterior de Júpiter rep el nom temporal de S/2003 J2.
Taula de continguts |
Òrbita[modifica]
Sinope orbita el planeta més gran del sistema solar en una òrbita retrògrada de gran excentricitat i inclinació. L'òrbita canvia contínuament degut a les perturbacions solars i planetàries. Es creu que pertany al grup de Pasífae (un grup de satèl·lits que tenen característiques similars de Pasífae (satèl·lit)).[3] Tantmateix la seva inclinació mitjana i un color espectral diferent, fa que Sinope pugui haver sigut un objecte independent, capturat independentment dels altres satèl·lits del grup.[8]
També se sap que Sinope està en una ressonància secular [a] amb Júpiter, igual que Pasífae. Tantmateix, la ressonància d'aquest satèl·lit pot disminuir.[9]
Característiques físiques[modifica]
Sinope té un diàmetre estimat de 38 km (assumint un albedo de 0,04).[3] El seu espectre electromagnètic és similar als asteroides de tipus-D, també diferent de Pasífae.[10] Aquestes diferències dels paràmetres físics suggereixen un origen diferent dels membres del nucli del grup.
Notes[modifica]
^ Una ressonància secular és quan la fracció del període de precessió del cos d'orbitatge és racional. [11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacobson, R. A.. «Les òrbites dels satèl·lits jovians exteriors». Astronomical Journal, vol. 120, 2000, p. 2679–2686. DOI: 10.1086/316817.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «"Paràmetres físics dels satèl·lits planetaris"». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Sheppard, S. S.; i Jewitt, D. C.; Una abundant població de petits i irregulars satèlits al voltant de Júpiter, Nature, Vol. 423 (May 2003), pp. 261-263
- ↑ Nicholson, S. B.. «Descobriment del novè satèl·lit de Júpiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, vol. 26, 1914, p. 197–198. DOI: 10.1086/122336.
- ↑ Nicholson, S. B.. «Els satèl·lits de Júpiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, vol. 51, 300, April 1939, p. 85–94. DOI: 10.1086/125010. (in which he declines to name the recently discovered satellites (pp. 93–94))
- ↑ IAUC 2846: Satèl·lits de Júpiter
- ↑ Payne-Gaposchkin, Cecilia; Katherine Haramundanis. Introducció a l'astronomia. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1970. ISBN 0-134-78107-4.
- ↑ Grav, T.; Holman, M. J.; Gladman, B. J.; and Aksnes, K.; Estudi fotomètric dels satèl·lits irregulars, Icarus, Vol. 166 (2003), pp. 33-45
- ↑ Nesvorný, D.; Beaugé, C.; and Dones, L.. «Origen dels grups de satèl·lits irregulars». The Astronomical Journal, vol. 127, 2004, p. 1768–1783. DOI: 10.1086/382099.
- ↑ Grav, T.; and Holman, M. J.. «Fotometria pròxima a l'infraroig dels satèl·lits irregulars de Júpiter i Satur». The Astrophysical Journal, vol. 605, 2004, p. L141–L144. DOI: 10.1086/420881.
- ↑ http://www.astrosafor.net/Huygens/1997/4/TerminologiaAsteroides.htm
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
