Sinope (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sinope
Descobriment
Descobert per S. B. Nicholson
Data de descobriment 21 de juliol de 1914
Periapsi 18,237,600 km
Apoapsis 30,191,200 km
Radi orbital mitjà 23,540,000 km[1]
Excentricitat 0.25[1]
Període orbital 724.1 d (1.95 a)[1]
Velocitat orbital mitjana 2.252 km/s
Inclinació 128.11° (to the eclíptica)
153.12° (to Jupiter's equator)[1]
Satèl·lit de Júpiter
Característiques físiques
Radi mitjà ~19 km[2][3]
Volum ~28,700 km³
Massa 7.5×1016 kg
Densitat mitjana 2.6 g/cm³ (assumed)[2]
Gravetat a la
superfície equatorial
0.014 m/s2 (0.001 g)
Velocitat d'escapament ~0.023 km/s
Albedo 0.04 (assumed)[2][3]
Temperatura ~124 K

Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.[4] El seu nom prové de la mitologia grega, en la qual, és la filla d'Asop.

Aquest satèl·lit no tenia el mateix nom que en el present abans de 1975;[5][6] Abans d'aquest any, era simplement conegut com a Júpiter IX, encara que de vegades era anomenat Hades, entre 1955 i 1975.[7]

Sinope va ser el satèl·lit natural de Júpiter més exterior, però amb el descobriment d'un altre satèl·lit a l'any 2000, anomenat Megaclite. En l'actualitat, el el satèl·lit més exterior de Júpiter rep el nom temporal de S/2003 J2.

Òrbita[modifica | modifica el codi]

Grup de Pasífae. El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals de Sinope i d'altres satèl·lits en el grup

Sinope orbita el planeta més gran del sistema solar en una òrbita retrògrada de gran excentricitat i inclinació. L'òrbita canvia contínuament degut a les pertorbacions solars i planetàries. Es creu que pertany al grup de Pasífae (un grup de satèl·lits que tenen característiques similars de Pasífae (satèl·lit)).[3] Tantmateix la seva inclinació mitjana i un color espectral diferent, fa que Sinope pugui haver sigut un objecte independent, capturat independentment dels altres satèl·lits del grup.[8]

També se sap que Sinope està en una ressonància secular [a] amb Júpiter, igual que Pasífae. Tantmateix, la ressonància d'aquest satèl·lit pot disminuir.[9]

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Sinope té un diàmetre estimat de 38 km (assumint un albedo de 0,04).[3] El seu espectre electromagnètic és similar als asteroides de tipus-D, també diferent de Pasífae.[10] Aquestes diferències dels paràmetres físics suggereixen un origen diferent dels membres del nucli del grup.

Notes[modifica | modifica el codi]

^  Una ressonància secular és quan la fracció del període de precessió del cos d'orbitatge és racional. [11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Jacobson, R. A.. «Les òrbites dels satèl·lits jovians exteriors». Astronomical Journal, vol. 120, 2000, pàg. 2679–2686. DOI: 10.1086/316817.
  2. 2,0 2,1 2,2 «"Paràmetres físics dels satèl·lits planetaris"». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 2008-12-12].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Sheppard, S. S.; i Jewitt, D. C.; Una abundant població de petits i irregulars satèlits al voltant de Júpiter, Nature, Vol. 423 (May 2003), pp. 261-263
  4. Nicholson, S. B.. «Descobriment del novè satèl·lit de Júpiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, vol. 26, 1914, pàg. 197–198. DOI: 10.1086/122336.
  5. Nicholson, S. B.. «Els satèl·lits de Júpiter». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, vol. 51, 300, April 1939, pàg. 85–94. DOI: 10.1086/125010. (in which he declines to name the recently discovered satellites (pp. 93–94))
  6. IAUC 2846: Satèl·lits de Júpiter
  7. Payne-Gaposchkin, Cecilia; Katherine Haramundanis. Introducció a l'astronomia. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1970. ISBN 0-134-78107-4. 
  8. Grav, T.; Holman, M. J.; Gladman, B. J.; and Aksnes, K.; Estudi fotomètric dels satèl·lits irregulars, Icarus, Vol. 166 (2003), pp. 33-45
  9. Nesvorný, D.. «Origen dels grups de satèl·lits irregulars». The Astronomical Journal, vol. 127, 2004, pàg. 1768–1783. DOI: 10.1086/382099.
  10. Grav, T.. «Fotometria pròxima a l'infraroig dels satèl·lits irregulars de Júpiter i Satur». The Astrophysical Journal, vol. 605, 2004, pàg. L141–L144. DOI: 10.1086/420881.
  11. [enllaç sense format] http://www.astrosafor.net/Huygens/1997/4/TerminologiaAsteroides.htm