Disnòmia (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disnòmia
Representació artística d'Eris i Disnòmia: Eris és l'objecte principal, i Disnòmia el disc petit just sobre seu. El punt brillant a dalt a l'esquerra és el Sol.
Representació artística d'Eris i Disnòmia: Eris és l'objecte principal, i Disnòmia el disc petit just sobre seu. El punt brillant a dalt a l'esquerra és el Sol.
Descobriment
Descobert per [nota 1][1]
Data de descobriment 10 de setembre de 2005[1]
Designacions
Designació (136199) Eris I Disnòmia
Nom alternatiu S/2005 (2003 UB313) 1
Adjectiu Disnomià
Semieix major 37.350 ± 140 km
Excentricitat < 0,013
Període orbital 15,774 ± 0,002 d
Inclinació 142 ± 3°
Satèl·lit de Eris
Característiques físiques
Radi equatorial 50–125 km[3]
Magnitud aparent ~23,1[4]

Disnòmia (en anglès Dysnomia), també conegut com Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el planeta nan més gran conegut en el Sistema Solar). Va ser descobert el 2005 per Mike Brown i l'equip de l'Observatori W. M. Keck; va ser designat provisionalment com 2005 (2003 UB313) 1 fins que fou oficialment anomenat Disnòmia[5] (a partir de la paraula provinent del grec antic Δυσνομία, que significa anarquia o desordre), filla d'Eris, deesa grega.

Descoberta[modifica | modifica el codi]

Disnòmia (a l'esquerra) i Eris (a centre), imatge presa pel Telescopi espacial Hubble.

Durant el 2005, l'equip d'òptica adaptativa de l'Observatori W. M. Keck a Hawaii va fer observacions dels quatre objectes més brillants del Cinturó de Kuiper (Plutó, Makemake, Haumea i Eris) fent servir un nou sistema anomenat Laser guide star. Observacions fetes el 10 de setembre van revelar un satèl·lit natural al voltant d'Eris que fou designat provisionalment 2005 (2003 UB313) 1. Seguint en la línia de Xena, malnom donat ja a Eris, la lluna va ser anomenada Gabriela pels seus descobridors.[6][7]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Disnòmia és aproximadament 500 vegades més tènue que Eris, i el seu diàmetre s'estima en uns 100-250 km.[3] La lluna probablement és massa petita per ser esfèrica degut a la seva pròpia graveta. Combinant les observacions de Keck i del Hubble, el satèl·lit va ser usat per determinar la massa d'Eris, i també es van determinar els seus paràmetres orbitals. El seu període orbital es calcula que és de 15,774 ± 0.002 dies.[2] Aquestes observacions indiquen que Disnòmia té una òrbita circular al voltant d'Eris d'un radi de 37.350 ± 140 km.[2] la qual cosa suggereix que la massa d'Eris és aproximadament 1.27 vegades la de Plutó.[2]

Formació[modifica | modifica el codi]

Els astrònoms ara saben que tres dels quatre objectes més brillants del Cinturó de Kuiper (OCK) tenen satèl·lits. D'entre els membres més tènues del cinturó només el 10% se sap que tenen llunes, la qual cosa sembla implicar que en el passat hi va haver freqüents col·lisions entre grans OCKs. Els impactes entre cossos de l'ordre de 1.000 km de diàmetre alliberarien grans quantitats de material que formarien una nova lluna. Un mecanisme similar es creu que va ser el que va formar la Lluna quan la Terra va rebre un gran impacte durant els principis de la història del Sistema Solar.

Nom[modifica | modifica el codi]

Mike Brown, el descobridor de la lluna, va escollir el nom Disnòmia (Δυσνομία en grec) a causa de diversos lligams que tenia amb ell. Disnòmia, la filla d'Eris, segueix la tònica que històricament anomenava les llunes amb noms relacionats amb el déu del planeta principal (per exemple, les llunes més grans de Júpiter són noms d'amants de Júpiter). A més a més, la traducció de "Disnòmia", anarquia o desordre, en anglès lawlessness recorda a Lucy Lawless, l'actriu protagonista de Xena: Warrior Princess a la televisió. Abans de rebre els seus noms oficials, Eris i Disnòmia eren coneguts informalment com a Xena i Gabriela respectivament.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Michael E. Brown, M.A. van Dam, A.H.Bouchez, D.Le Mignant, R.D.Campbell, J.C.Y. Chin, A.Conrad, S.K.Hartman, E.M.Johansson, R.E.Lafon, D.L. Rabinowitz, P.J.Stomski Jr., D.M.Summers, C.A.Trujillo, P.L. Wizinowich

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Michael E. Brown. «Satellites of the largest Kuiper belt objects» (PDF) (en anglès). Astrophysical Journal Letters, vol. 639, L43, 2006. arXiv:astro-ph/0510029.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Brown, M. E.. «The Mass of Dwarf Planet Eris» (en anglès). Science, vol. 316, 5831, 2007, pàg. 1585. DOI: 10.1126/science.1139415. PMID: 17569855.
  3. 3,0 3,1 Mike Brown. «Disnòmia, the moon of Eris» (en anglès). Caltech. [Consulta: 2 de juliol de 2007].
  4. Daniel W. E. Green. «IAUC 8610: S/2005 (2003 UB_313) 1» (en anglès). Unió Astronòmica Internacional, 2005-10-04.
  5. Circular 8747 de la UAI Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. Deborah Zabarenko. «Planet Xena has moon called Gabrielle». Australian Broadcasting Corporation, 2005-10-03 [Consulta: 9 març 2008].
  7. Richard Ingham. «'Tenth planet' Xena bigger than Pluto». Australian Broadcasting Corporation, 2006-02-02 [Consulta: 9 març 2008].