Satèl·lits de Júpiter
Júpiter té 63 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 15 porten encara una designació provisional.
Taula de continguts |
Descobriment dels satèl·lits [modifica]
Els primers que es van descobrir són els satèl·lits galileians: Ganimedes, Cal·listo, Ió i Europa, descoberts per Galileo Galilei el 1610. Amb l'òbvia excepció de la Lluna, aquests van ser els primers satèl·lits que es van descobrir en tot el sistema solar. Són molt més grans que qualsevol dels altres satèl·lits de Júpiter.
- Ganimedes és el satèl·lit més gran de tot el sistema solar. És fins i tot més gran que Mercuri però té menys de la meitat de la seva massa.
- Cal·listo és d'una mida similar a Mercuri i té la superfície totalment coberta de cràters; un dels quals s'estén fins a abastar els 3000 km de diàmetre.
- Ió és una mica més gran que la Lluna i és un dels pocs cossos del sistema solar amb una intensa activitat volcànica que, amb el pas del temps, és la que li ha donat el seu acolorit aspecte.
- Europa és una mica més petit que la Lluna i està cobert per una gruixuda capa de gel d'aigua de 100 km de profunditat. Es considera un dels llocs més probables per a l'existència de vida extraterrestre.
Durant els quatre segles següents al descobriment de Galileu, diferents astrònoms van descobrir 9 satèl·lits més. D'aquests, el més gran és Amaltea. El 1979 la sonda espacial Voyager 1 va descobrir 3 petits satèl·lits en òrbites interiors a Ió que, junt amb Amaltea, formen el grup d'Amaltea. Durant uns anys, el nombre de satèl·lits coneguts es va mantenir en 16 (17 si comptem a Temisto que va ser descobert i després perdut el 1975). A partir del 1999, una búsqueda sistemàtica de noves llunes de Júpiter mitjançant telescopis terrestres ha aconseguit redescobrir Temisto i trobar 45 nous satèl·lits en òrbites llargues, excèntriques i, generalment, retrògrades. Tots són molt petits, amb un diàmetre mitjà de 3 km i el més gran mesurant 9 km. Es creu que aquestes petites llunes són asteroides capturats o potser fragments de cometes, però se sap molt poc sobre ells. Actualment, Júpiter és el planeta que posseix més satèl·lits naturals, amb un total de 62. A més d'aquests, l'any 2000 es va descobrir un possible satèl·lit designat S/2000 J 11 però es va perdre poc després i fins ara no ha estat recuperat. Es considera probable que existeixin d'altres petites llunes encara no descobertes....
Grups de satèl·lits i taules de dades [modifica]
A continuació es presenten els noms i les principals dades físiques[1], orbitals[2] i sobre el descobriment[3] de tots els satèl·lits naturals de Júpiter, inclosos aquells que encara porten una designació provisional. Els satèl·lits estan classificats segons els grups que es deriven de les característiques de les seves òrbites. Els grups i els satèl·lits dins de cada grup estan ordenats segons la distància mitjana dels satèl·lits a Júpiter, excepte els satèl·lits que no pertanyen a cap grup o aïllats que es troben tots junts a l'última taula.
Grup d'Amaltea [modifica]
El grup d'Amaltea està format per les quatre llunes més internes de Júpiter. Les seves òrbites es creuen amb els anells de Júpiter i en són la font del seu material. Són relativament petites però més grans que la majoria de les llunes exteriors del planeta. La més gran i la que dóna nom al grup és Amaltea.
-
Satèl·lits del grup d'Amaltea Nom Diàmetre
(km)Massa
(kg)Radi orbital
(km)[4]Període orbital
(dies)Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any XVI Metis
S/1979 J343 1,20·1017 128.000 0,295 0,019 0,0012 S.P. Synnott
- Voyager 1 -1979 XV Adrastea
S/1979 J126×20×16 7,49·1015 129.000 0,298 0,054 0,0018 D.C. Jewitt i
G.E. Danielson
- Voyager 2 -V Amaltea 262×146×134 2,07·1018 181.400 0,498 0,388 0,0031 E.E. Barnard 1892 XIV Tebe
S/1979 J2110×90 1,50·1018 221.900 0,675 1,070 0,0177 S.P. Synnott
- Voyager 1 -1979
Satèl·lits galileians [modifica]
-
Grup galileians Nom Diàmetre
(km)Massa
(kg)Radi orbital
(km)Període orbital
(dies)Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any I Ió 3.643 8,93·1022 421.800 1,769 0,036 0,0041 Galileo Galilei 1610 II Europa 3.122 4,80·1022 671.100 3,551 0,469 0,0094 III Ganimedes 5.262 1,48·1023 1.070.400 7,155 0,170 0,0011 IV Cal·listo 4.821 1,08·1023 1.882.700 16,69 0,187 0,0074
Grup d'Himalia [modifica]
El grup d'Himalia està format per quatre llunes d'entre 20 i 170 km de diàmetre que orbiten Júpiter a distàncies d'entre 11·106 i 12·106 km, amb una inclinació aproximada de 27,5° i una excentricitat d'entre 0,11 i 0,22. La Unió Astronòmica Internacional reserva noms acabats en -a per als membres d'aquest grup. La més gran i la que dóna nom al grup és Himalia. Si l'ex-candidat a satèl·lit S/2000 J 11 fos recuperat i les poques dades que es tenen sobre la seva òrbita es poguessin confirmar, formaria part d'aquest grup.
-
Satèl·lits del grup d'Himalia Nom Diàmetre
(km)Massa
(kg)Radi orbital
(km)Període orbital
(dies)Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any XIII Leda 20 1,09·1016 11.165.000 240,92 27,457 0,1636 C.T. Kowal 1974 VI Himalia 170 6,74·1018 11.461.000 250,56 27,496 0,1623 C.D. Perrine 1904 X Lisitea 36 6,29·1016 11.717.000 259,20 28,302 0,1124 S.B. Nicholson 1938 VII Elara 86 8,69·1017 11.741.000 259,64 26,627 0,2174 C.D. Perrine 1905 S/2000 J 11 4 12.555.000 287,00 28,3 0,248 2000
Grup d'Ananké [modifica]
-
Satèl·lits del grup d'Ananké Nom Diàmetre
(km)Massa
(kg)Radi orbital
(km)Període orbital
(dies)[5]Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any XXXIV Eupòria
S/2001 J102 1,5·1013 19.304.000 -550,74 145,767 0,1432 S.S. Sheppard 2001 S/2003 J 3 2 1,5·1013 20.221.000 -583,88 147,550 0,1970 2003 S/2003 J 18 2 1,5·1013 20.514.000 -596,59 146,062 0,0148 B.J. Gladman 2003 XLII Telxínoe
S/2003 J222 21.162.000 2003 XXXIII Euante
S/2001 J 73 20.799.000 2001 XLV Hèlice
S/2003 J64 2.1263.000 2003 XXXV Ortòsia
S/2001 J92 20.721.000 2001 XXIV Iocasta
S/2000 J 35 21.269.000 2000 S/2003 J 16 2 21.000.000 2003 XII Ananké 28 3,00·1016 21.276.000 -629,77 148,889 0,2435 S.B. Nicholson 1951 XXVII Praxídice
S/2000 J 77 21.147.000 2000 XXII Harpàlice
S/2000 J 54 21.105.000 2000 XXX Hermipe
S/2001 J 34 21.131.000 2001 XXIX Tíone
S/2001 J 24 20.940.000 2001 XL Mnemea
S/2003 J 212 21.069.000 2003 S/2003 J 15 2 22.000.000 2003
Grup de Carme [modifica]
-
Satèl·lits del grup de Carme Nom Diàmetre
(km)Massa
(kg)Radi orbital
(km)Període orbital
(dies)Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any Herse
S/2003 J 172 22.000.000 2003 Etna
S/2001 J 113 23.231.000 2001 Cale
S/2001 J 82 23.217.000 2001 Taígete
S/2000 J95 23.360.000 2000 S/2003 J 19 2 22.800.000 2003 Caldona
S/2000 J104 23.179.000 2000 S/2003 J 10 2 24.249.600 2003 Erínome
S/2000 J43 23.279.000 2000 Cal·lícore
S/2003 J112 24.043.000 2003 Càlice
S/2000 J25 23.583.000 2000 Pasítea
S/2001 J62 23.096.000 2001 Eucèlade
S/2003 J14 23.661.000 2003 Ars
S/2002 J13 22.931.000 2002 XI Carme 46 1,32·1017 23.404.000 -734,17 164,907 0,2533 S.B. Nicholson 1938 Isònoe
S/2000 J64 23.217.000 2000 S/2003 J 9 1 22.441.680 2003 S/2003 J 5 4 24.084.180 2003
Grup de Pasífae [modifica]
-
Satèl·lits del grup de Pasífae Nom Diàmetre
(km)Massa
(kg)Radi orbital
(km)Període orbital
(dies)Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any S/2003 J 23 2 24.055.500 2003 Aedea
S/2003 J74 23.981.000 2003 Eurídome
S/2001 J43 22.865.000 2001 Cora
S/2003 J142 25.000.000 2003 Cilene
S/2003 J132 24.349.000 2003 S/2003 J 4 2 23.257.920 2003 Hegèmone
S/2003 J83 23.947.000 2003 VIII Pasífae 60 3,00·1017 23.624.000 -743,63 151,431 0,4090 P.J. Melotte 1908 IX Sinope 38 7,49·1016 23.939.000 -758,90 158,109 0,2495 S.B. Nicholson 1914 Sponde
S/2001 J52 23.487.000 2001 Autònoe
S/2001 J14 23.039.000 2001 Cal·lírroe
S/1999 J17 24.102.000 1999 Megaclite
S/2000 J86 23.806.000 2000
Satèl·lits aïllats [modifica]
-
Satèl·lits aïllats Nom Diàmetre
(km)Massa
(kg)Radi orbital
(km)Període orbital
(dies)Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any XVIII Temisto 8 6,89·1014 7.507.000 130,02 43,259 0,2426 C. Kowal i E. Roemer
S.S. Sheppard i altres1975
2000XLVI Carpo 3 4,5·1013 17.100.000 456,5 51,395 0,4297 2003 S/2003 J 12 1 1,5·1012 19.002.480 -533,3 151,909 0,6056 2003 S/2003 J 2 2 28.570.410 2003
Notes i referències [modifica]
(anglès)
- ↑ JPL: Paràmetres físics
- ↑ JPL: Elements orbitals
- ↑ JPL: Nom, número, designació provisional, any i autor(s) del descobriment
- ↑ El radi equatorial de Júpiter és de 71.492 km.
- ↑ Períodes orbitals negatius indiquen una òrbita retrògrada (oposada al sentit de rotació del planeta).
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satèl·lits de Júpiter  |
