Camille Flammarion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nicolas Camille Flammarion
Naixement 26 de febrer de 1842
Montigny-le-Roi (França)
Mort 3 de juny de 1925 (als 83 anys)
Juvisy-sur-Orge (França)
Ocupació astrònom i escriptor
Conegut/uda per divulgació científica sobre astronomia

Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès. Fou un autor prolífic amb més de cinquanta títols publicats, incloent obres de divulgació científica sobre astronomia, diverses novel·les pioneres notables de ciència-ficció i unes quants obres sobre l'espiritisme i temes relacionats. També va publicar la revista L'Astronomie, a partir de 1882. Va mantenir un observatori privat a Juvisy-sur-Orge, França.[1]

Adepte de l'espiritisme[modifica | modifica el codi]

Flammarion era amic d'Allan Kardec, el codificador del espiritisme. Convertint-se en espiritista convicte, ha estat elegit per pronunciar el discurs als peus de la tomba de Kardec, dient que ell era «el bon judici encarnat».[2] Després de la mort de Kardec, va començar a participar en l'estudi teològic del espiritisme.

Les obres de Flammarion, a partir de llavors, demostren la seva visió espiritual sobre temes clau per a la humanitat, com es veurà pels títols d'algunes obres que apareixen llistats a la bibliografia. En alguns, com «Relats de l'Infinit», descriu la reencarnació d'un esperit en altres mons i en formes de vida completament diferents de les terrestres.[3]

El capítol VI de «El Gènesi segons l'espiritisme», una de les obres bàsiques de la doctrina, titulat «Uranografia general - L'espai i el temps», és la transcripció d'una sèrie de comunicacions a la Societat Espiritista de París el 1862 i 1863, sota el títol Estudis uranogràfiques. Algunes comunicacions d'aquest treball s'atribueixen a l'esperit de Galileo.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

El Gravat Flammarion, famosa il·lustració apareguda a L'Atmosphere: Météorologie Populaire (París, 1888) a la seva pàgina 163, i utilitzada en multitud d'ocasions per a representar el descobriment de l'astronomia per l'home.
  • La pluralité des mondes habités (La pluralitat dels mons habitats, 1862)
  • Les Mondes imaginaires et les mondes réels (1865)
  • Dieu dans la nature (1866)
  • Lumen (1867)
  • Récits de l'infini (1872)
  • Atlas céleste (1877)
  • Cartes de la Lune et de la planète Mars (1878)
  • Le Monde avant la création de l'homme (1886)
  • L'atmosphère: météorologie populaire (1888)
  • Astronomie populaire (1880, el seu supervendes)
  • Les Étoiles et les Curiosités du Ciel (1882, un suplement de les obres de L'Astronomie Populaire)
  • Uranie (1890)
  • La planète Mars et ses conditions d'habitabilité (1892)
  • La Fin du Monde (The End of the World), (1893, és una novel·la de ciència-ficció sobre un cometa que xoca amb la Terra, seguit per la mort gradual del planeta)
  • L'inconnu et les problèmes psychiques (1900, un recull d'experiències psíquiques)
  • Mémoires biographiques et philosophiques d'un astronome (1911)
  • La Mort et son mystère t. I : Avant la mort (1920)
  • La Mort et son mystère, t. II : Autour de la mort (1921)
  • La Mort et son mystère, t. III : Après la mort (1922)
  • Discours présidentiel à la Society for Psychical Research, suivi d'Essais médiumniques (1923)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Camille Flammarion» (en castellà). Biografías y Vidas, 20-03-2010.
  2. «Allan Kardec» (en castellà). [Consulta: 12-12-2010].
  3. «Flammarion, (Nicolas) Camille (1842–1925)» (en anglès). [Consulta: 12-12-2010].
  4. «Uranografía general» (en castellà). [Consulta: 12-12-2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camille Flammarion Modifica l'enllaç a Wikidata