Tebe (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tebe
Tebe (satèl·lit)
Descobert
Descobert per Stephen P. Synnott
Descobert el 5 de març de 1979
Característiques orbitals
radi mitjà 221 900 km
Excentricitat 0,0177
Període de revolució 0,675 d
Inclinació 1,070°
Satèl·lit natural de Júpiter
Característiques físiques
Diàmetre equatorial 110 × 90 km
Massa 1,5×1018 kg
Volum mitjà 3,0×103 kg/m³
Gravetat de la superfície 0,041 m/s2
Període de rotació (Rotació sincronitzada)
albedo 0,047
Temperatura mitjana
a la superfície
 ? K
Característiques

atmosfèriques

Pressió atmosfèrica Sense atmosfera

Tebe (Júpiter XIV) és un lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.

Va ser descobert el 1979 amb el pas de la sonda Voyager 1 pel planeta (el seu nom temporal era S/1979 J 2). Encara que la foto en la que va ser descobert va ser feta el 5 de març, altres fotos anteriors (27 de febrer) també revelen el satèl·lit.

Tebe és un satèl·lit poc conegut. La lluna presenta a la seva superfície tres o quatre cràters d'impacte, bastant grans, ja que la seva mida és comparable al radi del satèl·lit.

Tebe és també el nom de la nimfa grega de la mitologia grega, filla del deu del riu Asopos, elevat pe Zeus. La ciutat de Tebes li deu el seu nom.

La imatge de Tebe que il·lustra la taula de la dreta va ser pressa per la Sonda Galileu el gener de 2000. Origen : NASA/Cornell University.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


... | Amaltea | Tebe | | ...


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tebe (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata