Hermipe (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hermipe
Designació
Designació alternativa Júpiter XXX i S/2001 J 3
Adjectiu '
Elements orbitals
època:
Periapsi: Km
Apoapsi: Km
Semieix major a: 21131000 Km
Excentricitat orbital e: 0.2096
Període orbital P: 633.90 d
Velocitat orbital (mitjana): Km/s
Inclinació i: 150.725 °
Satèl·lit de
Característiques físiques
Massa: ~9.0x1013 Kg
Diàmetre equatorial: Km
Superfície: Km2
Volum: Km3
Període de rotació:
Albedo: 0.04
Magnitud aparent:
Densitat:  ? 2.6
Gravitació: ~0.0015 m/s²
Velocitat d'escapament: Km/s
Inclinació Axial: º
Temperatura: K
Atmosfera
Composició:
Pressió atmosfèrica:
Descobriment
Data: 9-12-2001
Descobridor(s): Scott S. Sheppard,
David C. Jewitt i
Jan Kleyna

Hermipe (del grec antic Ερμίππη), o Júpiter XXX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter. Fou descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard l'any 2001

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Hermipe és un petit satèl·lit de prop de 4 quilòmetres de diàmetre, orbita al voltant de Júpiter a una distància mitjana de 21.182.000 de km en 629,809 dies terrestres, amb una inclinació de 151° de l'eclíptica (149° de l'equador de Júpiter). La seva òrbita és retrògrada amb una excentricitat de 0,2290.

Hermipe pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[1]

Denominació[modifica | modifica el codi]

El satèl·lit Hermipe porta el nom d'una amant de Zeus.[2]

Hermipe rebé el seu nom definitiu l'agost de 2003,[3] Prèviament havia rebut la designació provisional de S/2001 J 3, que indicava que era el tercer satèl·lit de Júpiter fotografiat per primera vegada l'any 2001.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn. «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
  2. «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 26 novembre 2007].(anglès)
  3. Green, D. W. E. «Satellites of Jupiter, Saturn, Uranus». 8177, 08/08/2003.(anglès)