Constel·lació de la Lira
|
Lyra |
|
|---|---|
 Clicau per engrandir la imatge |
|
| Nom en llatí (UAI) | |
| Abreviatura | Lyr |
| Genitiu | Lyrae |
| Simbologia | la Lira |
| Ascensió recta | 19 h |
| Declinació | 40° |
| Àrea | 286 graus quadrats Posició 52ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
1 |
| Estrella més brillant | Vega (α Lyrae) (Magnitud aparent 0,03) |
| Meteors | |
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +90° i −40° Durant el mes de Agost hi ha la millor visibilitat |
|
Lira (del llatí lyra, i aquest del grec λύρα) —Lyra segons la denominació llatina aplicada per la Unió Astronòmica Internacional a les 88 constel·lacions modernes— és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Lyra és una petita constel·lació, però la seva estrella principal, Vega és una de les mes brillants del cel. Vega és un els vèrtexs del asterisme Triangle d'Estiu.
Taula de continguts |
[modifica] Estrelles principals
[modifica] Vega (α Lyrae)
Vega (α Lyrae), «el voltor» en àrab, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Lyra, i és, la cinquena estrella més brillant del cel. Vora 3 vegades més massiva que el Sol, Vega és una estrella blanca 50 vegades més lluminosa que aquest. És bastant pròxima al Sistema Solar, a uns 25 anys-llum.
Amb una magnitud aparent quasi nul·la (0,03), el seu color, i la seva proximitat en fan una estrella ideal per l'observació i Vega ha servit d'estàndard per la mesura de l'índex «BV» d'altres estrelles, que determina el seu color amb precisió.
Degut a la precessió dels equinoccis, Vega serà l'estrella polar en uns 10.000 anys.
Vega, amb Altair (α Aguilae) i Deneb (αCygni), forma l'asterisme del Triangle d'Estiu.
[modifica] Altres estrelles
Sheliak (β Lyrae) — «l'Harpa» en àrab — és el prototip d'una classe d'estrelles variables anomenades del tipus β Lyrae. Aquests estels són de fet estrelles dobles en les quals els components s'eclipsen mútuament a intervals regulars i que són abastament a prop l'una de l'altre per ser seriosament deformades per les forces de marea. En el cas de Sheliak, les dues components orbiten en 12 dies i projecten regularment filaments de gas calent.
δ Lyrae és una estrella triple. Els dos primers components es poden separar fàcilment amb uns prismàtics i es pot el bell contrast entre el color blau d'una i vermell l'altra.
ε Lirae és molt coneguda per ser una doble doble: ε 1 i ε 2 són totes dues estrelles dobles en les que els membres estan separats per 140 ua. ε 1 i ε 2 disten en torn a 10.000 ua i és difícil dir si les dues parelles orbiten realment una en torn de l'altra. Les quatre estrelles són similars, estrelles blanques unes dues vegades més massives que el Sol.
[modifica] Estrelles amb planetes
| Estrella | Planeta | Distància (anys-llum) |
Descobert |
|---|---|---|---|
| HD 177830 | HD 177830 b | 192.4 | 1999 |
| HD 178911 | HD 178911b | 152.4 | 2001 |
| GSC 02652-01324 | TrES-1 | 500.0 | 2004 |
| Vega | Vega b | 26.0 | 1998 |
[modifica] Taula de les estrelles de Lira
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| Vega (α Lyr) | 0,03 | 0,58 | 25 | A0Vvar |
| Sulafat (γ Lyr) | 3,25 | -3,20 | 635 | B9III |
| Sheliak (β Lyr) | 3,52 | -3,64 | 882 | A8:Vcomp SB |
| 13 Lyr | 4,08 | -1,07 | 350 | M5IIIvar |
| δ2 Lyr | 4,22 | -2,98 | 899 | M4IIvar |
| κ Lyr | 4,33 | 0,02 | 238 | K2IIIvar |
| ζ1 Lyr | 4,34 | 0,97 | 154 | Am |
| θ Lyr | 4,35 | -2,51 | 769 | K0II |
| Aladfar (η Lyr) | 4,43 | -3,09 | 1042 | B2.5IV |
| HR 7064 | 4,83 | 0,39 | 252 | K3III |
| λ Lyr | 4,94 | -3,43 | 1539 | K3III |
| 16 Lyr | 5,00 | 2,04 | 128 | A7V |
| ε1 Lyr | 5,06 | 1,58 | 162 | F1V |
| Alathfar (μ Lyr) | 5,11 | -0,55 | 441 | A3IVn |
| ε2 Lyr | 5,14 | 1,68 | 160 | A8Vn |
| HR 7162 | 5,20 | 4,32 | 49 | G0V |
| 17 Lyr | 5,20 | 2,16 | 132 | F0V |
| ν2 Lyr | 5,22 | 0,90 | 238 | A3V |
| ι Lyr | 5,25 | -1,78 | 832 | B6IV |
| HR 7181 | 5,26 | 0,12 | 349 | K2III |
| ε2 Lyr | 5,37 | 1,91 | 160 | F0Vn |
| HR 6997 | 5,41 | -0,61 | 522 | B8II-IIIp... |
| HR 7146 | 5,46 | 0,89 | 268 | G8III |
| HR 6968 | 5,47 | 0,22 | 366 | B8IV |
N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
[modifica] Objectes celestes
A la constel·lació de Lira hi ha la famosa nebulosa planetària anular M57, anomenada «Nebulosa de l'anell», a mig camí entre β i γ Lyrae. L'anell és, de fet, un núvol de gas ejectat per una estrella central. Malgrat ser tan coneguda és difícil de veure amb un telescopi petit i l'estrella central és invisible llevat que se n'usi un de gran potència.
[modifica] Història
Lira és una constel·lació antiga. Les civilitzacions antigues de l'Orient Mitjà i de l'Índia hi veien un voltor. Els astrònoms grecs hi veien una lira i les cartes més antigues la representaven generalment en les urpes d'un voltor.
[modifica] Mitologia
Dins la mitologia la constel·lació de Lira és la lira d'Orfeu.
Quan encara era un nen Orfeu rebé de son pare, Apol·lo una lira. Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i músic, i era el millor dels cantants. Sonava i cantava tan bé que amansia les feres i àdhuc els arbres s'inclinaven por poder-lo escoltar.
Estava molt enamorat de la seva esposa, Eurídice, però un dia aquesta va trepitjar una serp verinosa, que li va mossegar el peu. Orfeu restà tan desesperat que prengué la determinació de anar als inferns per cercar-la.
Per anar als inferns cal travessar la llacuna Estígia en la barca de Caront. Aquest no volgué emportar-se a Orfeu, car aquest encara era viu, però Orfeu l'encisà amb el seu cant i aconseguí arribar a l'altra vora.
La porta d'entrada del país dels difunts estava guardada per Cèrber, el gos de tres caps. Orfeu amansí el gos i pogué passar. Els reis de l'infern, Hades i Persèfone van quedar encisats davant el cant d'Orfeu i li permeteren emportar-se la seva muller, però amb una condició: no podia parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin sortit al món exterior.
Orfeu va fer tot el camí sense mirar Eurídice, però el darrer moment, quan ja eren a la vora de la llacuna Estígia, tement que Hades l'hagués enganyat es va girar per mirar-la, i en aquell moment ella va desaparèixer.
Orfeu, desolat, es dedicà a vagar pel món, lamentant-se per haver perdut a Eurídice, cantant i sonant músiques tristes amb la seva lira. No va voler estar amb cap dona més, això va enfurismar a un grup de bacants, que, quan es van sentir rebutjades, el van matar. Apol·lo, son pare, va convertir a les dones en roures i elevà la seva lira al cel, convertida amb la constel·lació de Lira.
El cos d'Orfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp, a un lloc on els rossinyols hi canten amb un so més dols.[1]
|
|||||
[modifica] Referències
- ↑ «ORFEU I EURÍDICE». Observant el cel. JouScout. [Consulta: 18-12-2009].
