Vega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Bega.
Per a altres significats vegeu «Vega (desambiguació)».
Vega
Nomenclatura
Flamsteed 3 Lyrae
Altres HD 172167; HR 7001
Constel·lació Lira
Ascensió recta (α) 18h 36m 56,34s
Declinació (δ) +38° 47' 1,3"
Magnitud aparent (V) 0,03m
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta 0,58m
Paral·laxi 0,129"
Característiques físiques
Lluminositat 50 LS
Radi 2,5 RS
Massa 3 MS
Visiteu el Portal:Astronomia

Vega (α Lyrae, alfa de Lira) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira, culminant al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu. És un estel proper, a només 25 anys llum de distància del Sol i, juntament amb Arcturus i Sírius, un dels estels més brillants en la proximitat del Sol. Vega és un vèrtex del Triangle Estival. El seu nom prové del terme àrab waqi, que significa «allò que cau», a través de la frase النسر الواقع an-nasr al-wāqi‘, traduïda com a «l'àliga que cau en picat». En les representacions gràfiques de la constel·lació, Vega apareix com una joia incrustada en el cos de la Lira.

Imatge de Vega presa pel Telescopi espacial Spitzer

La seva classificació espectral és A0V (Sírius, una A1V, és lleugerament menys potent) i està dins de la seqüència principal, mentre té lloc la fusió d'hidrogen en heli en el seu nucli. Donat que estels més potents usen el seu combustible de fusió més ràpidament que els petits, la vida de Vega és només de 1.000 milions d'anys, una desena part que la del Sol. Vega també és tres vegades més massiva que el Sol i crema amb una potència cinquanta vegades superior.

Vega té un disc de pols i gas al voltant, descobert pel satèl·lit IRAS a mitjans dels anys 1980. Això significa que hi ha planetes o planetes en formació. El disc protoplanetari és, com es pot endevinar pel seu nom, un precursor de la formació de planetes però pot persistir molt de temps després de la formació dels planetes si no hi ha planetes gasosos gegants com Júpiter.

Cap a l'any 14.000, Vega serà l'estrella que indicarà el nord, en lloc de l'estrella polar (Polaris), a causa de la precessió dels equinoccis.

Els astrònoms professionals han usat Vega per a la calibració d'escales fotomètriques de brillantor absoluta. Quan la magnitud de l'escala es va fixar, va resultar que Vega estava a prop de la magnitud zero. Així, es va decidir que la magnitud aparent de Vega seria, per definició, zero a totes les longituds d'ona. Actualment ja no se segueix aquest patró i Vega ja no està calibrada com a punt de magnitud zero. Vega té un espectre electromagnètic relativament pla a la regió visible (longituds d'ona de 350-850 nanòmetres, que l'ull humà pot observar). El flux de Vega decau ràpidament a l'infraroig.