Arcturus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arcturus
Nomenclatura
Flamsteed 16 Bootis
Altres HD 124897, HR 5340, BD +19°2777
Dades d'observació (època J2000)
Ascensió recta (α) 14h 15m 39,7s
Declinació (δ) +19° 10' 56"
Magnitud aparent (V) -0,05m
Variabilitat 0,04m en 8,3 dies
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta -0,38m
Paral·laxi 0.08878" ± 0.00068"
Característiques físiques
Lluminositat > 110 LS
Radi 24,5 RS
Massa 1–1,5 MS
Temperatura superficial 3.830 K
Edat 4,6×109 anys
Visiteu el Portal:Astronomia

Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel amb magnitud -0.05. El nom de l'estel deriva del Grec Antic Arktouros que vol dir "Guardià de l'Ós". És una referència al fet que és l'estel més brillant de la constel·lació de Bootes, el Bover, que està a prop de les Ósses Major i Menor, Ursa Major i Ursa Minor. Una manera senzilla de trobar Arcturus és seguir l'arc del mànec de l'Óssa Major. Prolongant la línia, també es pot trobar SpicaVirginis).

Comparació de mida entre Acturus, el Sol i la Terra

La seva classe espectral és K1.5 IIIpe gegant vermella; les lletres "p" i "e" volen dir "peculiar" i "emissió", que indica que l'espectre de la radiació emesa és inusual i ple de línies d'emissió. Això no és tan inusual en el cas de gegants vermelles, però Arcturus és un cas particularment acusat d'aquest fenomen. És 110 cops més lluminosa que el Sol, però això és subestimar la seva potència, ja que la majoria de la "llum" emesa està a l'infraroig; la potència total emesa és aproximadament 180 vegades la del Sol.

Segons les mesures realitzades pel satèl·lit Hipparcos, Arcturus és a 36,7 anys llum (11.3 pàrsecs) de la Terra, relativament a prop. Les observacions precises fetes per aquest observatori orbitant han afegit dues dades al nostre coneixement. En primer lloc, és lleugerament variable, aproximadament 0,04 magnituds cada 8,3 dies. Es creu que la superfície oscil·la lleugerament, una característica comuna d'estels gegants vermells. En el cas d'Arcturus, això va ser un descobriment interessant, ja que és sabut que com més vermell (més a prop de la classe espectral M o fins i tot a dins) és un gegant, més variable serà. Casos extrems com Mira pateixen oscil·lacions de centenars de dies; Arcturus no és molt vermella i és un cas límit entre variabilitat i estabilitat amb el seu període curt i rang petit. L'Hipparcos també va indicar que Arcturus podria ser un estel binari, amb una companya vint vegades més feble que la primària i orbitant molt a prop. Nogensmenys, els estudis més recents semblen indicar que és un sol estel.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcturus Modifica l'enllaç a Wikidata