Spica
Ja que Spica és un sistema binari, les barres que hi ha a la taula són per les dades de les dues estrelles.
| Nomenclatura | |
|---|---|
| Flamsteed | 67 Virginis |
| Altres | HD 116658, BSC 5056 |
| Dades d'observació (època J2000) | |
| Ascensió recta (α) | 13h 25m 11s |
| Declinació (δ) | -11°09'40 |
| Magnitud aparent (V) | 0,98 / ?m |
| Variabilitat | binària eclipsant |
| Característiques astromètriques | |
| Magnitud absoluta | -3,55m |
| Paral·laxi | 0,021 |
| Característiques físiques | |
| Lluminositat | 13,400 / 1,700 LS |
| Radi | 7.8 / 4.0 RS |
| Massa | 11 / 7 MS |
| Temperatura superficial | 22,400 / 18,500 K |
| Edat | – |
| Període de rotació | – |
| Visiteu el Portal:Astronomia | |
Spica (α Virginis) és un estel brillant de primera magnitud. Es creu que va ser l'estel que va donar a Hipparc les dades per a descobrir la precessió dels equinoccis. A l'antic Egipte, el temple de Tebes estava orientat aproximadament cap a Spica, el 3200 aC quan es va construir, i amb el temps, la precessió va causar un canvi lent però apreciable en l'orientació de la Terra, que es podia contrastar amb la data de construcció del temple. Copèrnic també va fer moltes observacions de Spica per a les seves investigacions sobre la precessió.
Spica és una binària eclipsant, amb un període de 4,0142 dies. En aquest període té una variació de magnitud relativament petita, de +0,92 a +0,98. La seva situació propera a l'eclíptica, observada des de la Terra, fa que siguin relativament habituals els eclipsis per part de cossos del Sistema Solar.
El nom Spica prové del llatí spica, espiga de blat.
Una manera senzilla de trobar Spica és seguir l'arc de l'Óssa Major fins a Arcturus i després continuar la mateixa distància fins a Spica.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spica  |
