Theta de la Verge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Theta Virginis)
Infotaula objecte astronòmicTheta de la Verge
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1IVs[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra89,418 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,79 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,397 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.400 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi11,1834 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−33,302 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−35,252 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar7,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−3,353 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial2.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 9m 56.9889s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-6° 27' 39.5854''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,1[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat190 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 04963-01316 (GSC)
HD 114330 (Henry Draper Catalogue)
HIP 64238 (Catàleg Hipparcos)
HR 4963 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 139189 (Catàleg SAO)
θ Vir (nomenclatura de Bayer)
ADS 8801 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
PLX 3005 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
CCDM J13099-0532A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 4208 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
FK5 490 (FK5)
GC 17828 (Catàleg General de Boss)
GCRV 7830 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 64238 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 13048-0500 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
JP11 2363 (JP11)
N30 3021 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 347 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 196233 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 1936 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 16666 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 4963-1316-1 (Catàleg Tycho)
UBV 11889 (UBV)
YZ 95 4775 (YZ)
WDS J13099-0532Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
2MASS J13095699-0532204 (2MASS)
IRAS 13073-0516 (IRAS)
IRAS F13073-0516 (IRAS)
WDS J13099-0532A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
PMSC 13048-0500AP (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 11356 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 3629615946329315456 (Gaia Data Release 2)
51 Vir (nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 3629615946329315456 (Gaia DR3)
UBV M 19088 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Theta de la Verge (θ Virginis) és un estel múltiple a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +4,38.[7] Actualment no té nom propi, però en l'obra Surya Siddhanta era Apami-Atsa, «el nen de les aigües». Així mateix, en l'astronomia xinesa era, al costat d'un altre estel avui desconegut, Ping Taou, «el camí pla».[8]

El sistema, distant 136 anys llum del sistema solar, consta de tres estels, Theta de la Verge A, Theta de la Verge B i Theta de la Verge C. Theta de la Verge A és, al mateix temps, un estel binari, sent denominades les dues components Theta de la Verge Aa i Ab. La primera d'elles és una subgegant blanca de tipus espectral A1IV amb una temperatura superficial de 9450 K. És 135 vegades més lluminosa que el Sol i té una massa de 2,5 masses solars. Amb un radi 4,3 vegades més gran que el radi solar, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 13 km/s, sent el seu període de rotació inferior a 16 dies. Per la seva banda, Theta de la Verge Ab és unA Estrella blanca de la seqüència principal de tipus A5V. Amb una temperatura efectiva de 8300 K, la seva lluminositat és 14 vegades superior a la lluminositat solar. Té una massa de 1,85 masses solars i el seu radi és un 20% més gran que el del Sol. Catalogat com «estel amb línies metàl·liques» és, probablement, també un rotor lent, consistent amb aquesta classificació. La metal·licitat d'ambdós estels és un 40% inferior a la solar. La separació mitjana entre Theta de la Verge Aa i Ab és de 39 ua i el seu període orbital és de 116 dies.[9][10]

Theta de la Verge B té magnitud +9,4 i està separada visualment 7 segons d'arc de Theta Virgins A. Encara que en el passat li va ser atribuït un color violeta, avui se sap que és una nana groga de tipus G0 no gaire diferent al Sol, sent un 40% més lluminosa que aquest. Shi troba a una distància de 690 ua respecte a la binària Aa-Ab i empra més de 7800 anys a completar una òrbita entorn d'ella.[10]

Completa el sistema Theta de la Verge C, de magnitud +10,4. És una nana groga de tipus G8V —semblant a ξ Bootis o 41 Arae— que triga almenys 230.000 anys a fer un volt al voltant dels tres estels interiors. L'edat del sistema és de 560 milions d'anys.[10]

Referències[modifica]

  1. «Visual multiples. VII. MK classifications». The Astrophysical Journal Supplement Series, març 1981, pàg. 437. DOI: 10.1086/190719.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. 4,0 4,1 4,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
  5. «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011. DOI: 10.1051/0004-6361/201016386.
  6. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  7. Theta Vir -- Star in double system (SIMBAD)
  8. «Virgo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  9. Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
  10. 10,0 10,1 10,2 Theta Virginis (Stars, Jim Kaler)