Tau de la Verge
Tau de la Verge (τ Virginis) és un estel de magnitud aparent +4,24 en la constel·lació de la Verge. No té nom propi habitual però en l'astronomia xinesa era coneguda, al costat de σ Virginis, com Tien Teen, «els Camps Celestials».[7] Es troba a 225 anys llum del Sistema Solar.[8]
Característiques[modifica]
Tau de la Verge és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V.[9][10] La seva temperatura superficial és de 8225 K i la seva lluminositat és 73 vegades major que la del Sol. Té un radi 4,2 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada de 168 km/s, i el seu període de rotació és inferior a 1,3 dies. Els models teòrics permeten concloure que té una massa d'entre 2,5 i 2,6 masses solars. La seva elevada lluminositat —quatre vegades superior a la de l'estel A3V Heze (ζ Virginis)— es deu al fet que està a punt de finalitzar la fusió del seu hidrogen intern, i pot ser considerada una subgegant.[8] Té una edat estimada de 310 milions d'anys.[11]
El contingut metàl·lic de Tau de la Verge és inferior al solar; diverses fonts situen el seu índex de metal·licitat [Fe/H] entre -0,12 i -0,27.[12][13] El comportament d'altres elements avaluats és dispar. Níquel i estronci són deficitaris en relació al Sol —l'abundància d'aquest últim és només un 5 % de la solar—, mentre que escandi i sodi són sobreabundants.[12]
Companya estel·lar[modifica]
Tau de la Verge té un tènue company estel·lar amb una lluentor de 7,7 magnituds inferior al de l'estel primari. La seva separació visual respecte a ella és de 14,4 segons d'arc, cosa equival a una distància real entre ambdós igual o major de 990 UA.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, maig 2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 8,0 8,1 Tau Virginis (Stars, Jim Kaler)[Enllaç no actiu]
- ↑ Tau Vir -- Star in double system (SIMBAD)
- ↑ Tau Virginis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, E. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. «Decay of Planetary Debris Disks». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1010-1026.
- ↑ 12,0 12,1 Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A71.
- ↑ De Rosa, R. J.; Bulger, J.; Patience, J.; Leland, B.; Macintosh, B.; Schneider, A.; Song, I.; Marois, C.; Graham, J. R.; Bessell, M.; Doyon, R. «The Volume-limited A-Star (VAST) survey - I. Companions and the unexpected X-ray detection of B6-A7 stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 854-866.